Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Aleix Gordo

El dilluns passat vàrem tenir de convidat a "Les Entrevistes del Mariscal Mauro" a l'artista visual Aleix Gordo.

Explica'ns què entenem per "artista visual urbà".

És una etiqueta, un flota-vides perquè hi cap una mica de tot, he fet tantes coses a la meva vida, a més a més perquè la gent em coneix "el grafitero" "el que dibuja cómics".

Ets capaç de pintar un mural a la fàbrica de Cacaolat de Santa Coloma de Gramenet, cartells a festes, dibuixos a vestíbuls de hotels...

Faig una mica de tot, tinc un estudi que em suporta i el meu soci que és el Gustavo. Ell porta tota la part d'audiovisuals i jo porto tota la part de grafisme, muralisme, il·lustració i tot el que tingui a veure amb allò visual.

Aquests projectes són quasi integrals, per exemple el cas de Cacaolat, era la campanya d'aquest últim hivern i consistia en pintar la façana que tenia uns 27 metres d'alçada la cota més alta i anava acompanyat d'un vídeo making-off, etc.

De fet, tots els oients que vulguin veure part o tota, poden anar a la seva pàgina web http://www.aleixgoho.com/ Allí trobareu una munió de temes vinculats a la il·lustració, al disseny, a l'street art. Els teus orígens són de la publicitat, vens del món de l'art a seques, o has esdevingut un integrador de la cultura en el món de l'art.

Al meu Facebook poso: Yo soy dibujante, y según lo que determinan mis dibujos, me dicen que soy otras cosas. Jo dibuixo des dels dos anys d'edat.

La meva àvia em va promocionar i amb els anys vaig entrar a través del petit editorial de mon pare a dibuixar pel món editorial. Vaig tenir diversos errors de carreres, vaig provar-ne algunes però no em van acabar d'agradar. Vaig començar a pintar quadres i a través de les exposicions, i els quadres vaig tenir més feina, més feina i més feina i va venir un senyor que es deia Marino Casas (el qual jo ja l'estava perseguint trucant-lo cada dos mesos) i em va proposar que decorés tots els estants de Pepe Jeans de totes les fires de moda del món.

Hi ha una frase que jo quan parlo amb artistes a mi m'agrada saber la font d'inspiració. Jo sóc dels que penso que "A mi la inspiración que me pille trabajando". És el cas també?

Quan arribo a casa de moltes hores de feina em sento al sofà a mirar la tele i dibuixo a la llibreta el primer que em surt. Hi ha molts artistes que tenen la inspiració quan estan al lavabo.

Perquè creus que se li dóna tanta importància a la imatge? Perquè el disseny ha arribat a ser tant popular i necessari i imprescindible, a les empreses, als mitjans?

Pel desig. La base de comprar i de voler és el desig. Si tu tens una ràdio hauràs de tenir un logo acord amb les idees del programa.

Anem a fer un joc. Tens Ville à Dômat. Dissenya'ns el que tu vulguis. Què és el que més t'inspira? Amb quin tema lliurement tu disfrutes més? Si em deixen lliure què?

Quan obro les llibretes el que més hi ha és disseny de personatges. Em surten molt sovint senyors enfadats, amb la que està caient... 

Això és un bon punt. 

Sé que estàs preparant alguna cosa més experimental, alguna cosa que va més enllà de l'art urbà... Algun futur documental...

De fet la idea em va venir amb moto, Barcelona vam tenir un paradís de l'art urbà i el 2006 van aprovar una normativa i la intenció era prohibir el grafiti i regular i reduir a la mínima expressió el que hi havia. Jo i el meu soci vam agafar les fotografies més representatives i ara el documental ja està acabat. I estem buscant un espai on estrenar-ho. També estem fent la versió televisiva, de 52 minuts, que és la versió estàndard.

Moltes gràcies Aleix Gordo per haver estat amb nosaltres. Tot un plaer.