Aquest dilluns en Matapardals a la secció literària De Brises i Boires, viatjà a Grècia i importà la darrera novel·la de l'escriptor grec Babis Plaïtakis: "El Greco i el Gran Inquisidor".
Babis Plaïtakis va nèixer a Heraklion, Creta i va estudiar Medicina, Història de l'Art i Arqueologia a França, tot això abans de convertir-se en un autor d'èxit a Grècia. A més a més d'El Greco i el Gran Inquisidor, la seva obra més coneguda és la novel·la històrica Alcibíades, el nen terrible de Grècia i actualment està treballant en una obra en la que és central la figura d'Hipatia, representant màxima de l'Escola neoplatònica d'Alexandria a inicis del segle V.
Plaïtakis, que ha dirigit diverses pel·lícules i documentals relacionats amb les arts plàstiques, comenta que la figura d'El Greco apareix aviat en la seva vida, ja que tots dos van néixer en la mateixa ciutat, Heraklión, i ja d'adult va voler indagar en els buits que hi ha sobre la seva vida. En aquesta novel·la històrica, que en castellà publica Mil·lenni i que s'ha traduït a l'anglès, francès, italià i xinès, rastreja la seva peripècia vital, des de la seva joventut a Creta, fins a la seva estada a Itàlia, primer a Venècia i després a Roma, i s'atura a Toledo, la ciutat a la qual va arribar amb 36 anys, i on es va enfrontar amb el Gran Inquisidor, un home que volia demostrar que la seva obra era herètica.
La seva primera idea va ser escriure un guió cinematogràfic, però amb tots els documents que va consultar i el que va ser descobrint va arribar a la conclusió que havia de armar una novel·la. "En la seva vida hi ha buits importants, dels quals no hi ha testimonis. Sabem que quan va marxar de Creta amb 26 anys ja era considerat el millor artista de l'illa i que a Venècia va unir la tècnica de la tradició bizantina amb el nou art del Renaixement , però el perdem de vista durant quatre anys", diu l'escriptor.
En aquesta novel·la històrica, que en castellà publica Mil·lenni i que s'ha traduït a l'anglès, francès, Italià i xinès, rastreja la seva peripècia vital, des de la seva joventut a Creta, fins a la seva estada a Itàlia, primer a Venècia i després a Roma, i s'atura a Toledo, la ciutat a la qual va arribar amb 36 anys, i on es va enfrontar amb el Gran Inquisidor, un home que volia demostrar que la seua obra era herètica. La seva primera idea va ser escriure un guió cinematogràfic, però amb tots els documents que va consultar i el que va ser descobrint va arribar a la conclusió que havia de armar una novel.la.
"En la seva vida hi ha buits importants, dels quals no hi ha testimonis. Sabem que quan va marxar de Creta amb 26 anys ja era considerat el millor artista de l'illa i que a Venècia va unir la tècnica de la tradició bizantina amb el nou art del Renaixement , però el perdem de vista durant quatre anys ". En aquest període va estar viatjant per Itàlia, veient les obres dels grans artistes del moment, fins que a Roma va conèixer en el cercle del Cardenal Farnese a un espanyol, Luis de Castella. Plaïtakis ficciona aquesta trobada i el mostra com l'espoleta que el va portar fins a Toledo, la ciutat, on va morir als 73 anys i on "va trobar l'amor i va desenvolupar en tota la seva esplendor la seva estil".
La novel·la se centra en aquests anys, s'adona de les seves relacions amoroses amb Jerónima, la filla del propietari d'una posada, amb la qual va tenir un fill, encara que mai es va casar amb ella, i no òbvia problemes que va tenir amb la Inquisició i amb el Gran Inquisidor, que seria "el seu pitjor enemic" i l'artífex de macabres cerimònies públiques que sempre li van provocar "repulsió". Malgrat les "difícils condicions de vida amb una gran crisi assotant Espanya i la constant presència de la Inquisició, El Greco va crear en Toledo un estil mateix i obrir nous camins a la pintura que havia d'arribar", apunta.
L'escriptor també sosté que encara que va acabar desestimant un gran projecte seu per a El Escorial, la seua pintura "L'enterrament del Comte d'Orgaz», prevista per a una petita església, va acabar convertint-se "en l'obra més important de la pintura espanyola del moment". A més, considera Plaïtakis que aquella obra suposa "un punt d'inflexió" per a la pintura a Espanya. "El Greco és el creador d'una obra pròpia, inigualable, precursora de la pintura moderna, com queda clar amb 'Visió de l'Apocalipsi', un llenç que va inspirar Picasso per la seva obra 'Les senyoretes d'Avinyó".
En definitiva, anirem assistint als moments més importants de la vida de l'artista, de la mateixa manera que presenciarem les seves reflexions i recerques artístiques i el conflicte inevitable amb l'Esglèsia Catòlica degut al seu caràcter indòmit.
Babis Plaïtakis va nèixer a Heraklion, Creta i va estudiar Medicina, Història de l'Art i Arqueologia a França, tot això abans de convertir-se en un autor d'èxit a Grècia. A més a més d'El Greco i el Gran Inquisidor, la seva obra més coneguda és la novel·la històrica Alcibíades, el nen terrible de Grècia i actualment està treballant en una obra en la que és central la figura d'Hipatia, representant màxima de l'Escola neoplatònica d'Alexandria a inicis del segle V.
Plaïtakis, que ha dirigit diverses pel·lícules i documentals relacionats amb les arts plàstiques, comenta que la figura d'El Greco apareix aviat en la seva vida, ja que tots dos van néixer en la mateixa ciutat, Heraklión, i ja d'adult va voler indagar en els buits que hi ha sobre la seva vida. En aquesta novel·la històrica, que en castellà publica Mil·lenni i que s'ha traduït a l'anglès, francès, italià i xinès, rastreja la seva peripècia vital, des de la seva joventut a Creta, fins a la seva estada a Itàlia, primer a Venècia i després a Roma, i s'atura a Toledo, la ciutat a la qual va arribar amb 36 anys, i on es va enfrontar amb el Gran Inquisidor, un home que volia demostrar que la seva obra era herètica.
La seva primera idea va ser escriure un guió cinematogràfic, però amb tots els documents que va consultar i el que va ser descobrint va arribar a la conclusió que havia de armar una novel·la. "En la seva vida hi ha buits importants, dels quals no hi ha testimonis. Sabem que quan va marxar de Creta amb 26 anys ja era considerat el millor artista de l'illa i que a Venècia va unir la tècnica de la tradició bizantina amb el nou art del Renaixement , però el perdem de vista durant quatre anys", diu l'escriptor.
En aquesta novel·la històrica, que en castellà publica Mil·lenni i que s'ha traduït a l'anglès, francès, Italià i xinès, rastreja la seva peripècia vital, des de la seva joventut a Creta, fins a la seva estada a Itàlia, primer a Venècia i després a Roma, i s'atura a Toledo, la ciutat a la qual va arribar amb 36 anys, i on es va enfrontar amb el Gran Inquisidor, un home que volia demostrar que la seua obra era herètica. La seva primera idea va ser escriure un guió cinematogràfic, però amb tots els documents que va consultar i el que va ser descobrint va arribar a la conclusió que havia de armar una novel.la.
"En la seva vida hi ha buits importants, dels quals no hi ha testimonis. Sabem que quan va marxar de Creta amb 26 anys ja era considerat el millor artista de l'illa i que a Venècia va unir la tècnica de la tradició bizantina amb el nou art del Renaixement , però el perdem de vista durant quatre anys ". En aquest període va estar viatjant per Itàlia, veient les obres dels grans artistes del moment, fins que a Roma va conèixer en el cercle del Cardenal Farnese a un espanyol, Luis de Castella. Plaïtakis ficciona aquesta trobada i el mostra com l'espoleta que el va portar fins a Toledo, la ciutat, on va morir als 73 anys i on "va trobar l'amor i va desenvolupar en tota la seva esplendor la seva estil".
La novel·la se centra en aquests anys, s'adona de les seves relacions amoroses amb Jerónima, la filla del propietari d'una posada, amb la qual va tenir un fill, encara que mai es va casar amb ella, i no òbvia problemes que va tenir amb la Inquisició i amb el Gran Inquisidor, que seria "el seu pitjor enemic" i l'artífex de macabres cerimònies públiques que sempre li van provocar "repulsió". Malgrat les "difícils condicions de vida amb una gran crisi assotant Espanya i la constant presència de la Inquisició, El Greco va crear en Toledo un estil mateix i obrir nous camins a la pintura que havia d'arribar", apunta.
L'escriptor també sosté que encara que va acabar desestimant un gran projecte seu per a El Escorial, la seua pintura "L'enterrament del Comte d'Orgaz», prevista per a una petita església, va acabar convertint-se "en l'obra més important de la pintura espanyola del moment". A més, considera Plaïtakis que aquella obra suposa "un punt d'inflexió" per a la pintura a Espanya. "El Greco és el creador d'una obra pròpia, inigualable, precursora de la pintura moderna, com queda clar amb 'Visió de l'Apocalipsi', un llenç que va inspirar Picasso per la seva obra 'Les senyoretes d'Avinyó".
En definitiva, anirem assistint als moments més importants de la vida de l'artista, de la mateixa manera que presenciarem les seves reflexions i recerques artístiques i el conflicte inevitable amb l'Esglèsia Catòlica degut al seu caràcter indòmit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada