El dilluns passat en Matapardals a la secció literària De Brises i Boires presentà la darrera novel·la de l'escriptor francèsMilan Kundera: La festa de la insgnificància
Milan Kundera és un escriptor txec amb nacionalitat francesa, que escriu en totes dues llengües. És sobretot conegut com l'autor de La insostenible lleugeresa del ser. El 1988, el director estatunidenc Phillip Kaufman en va fer una versió cinematogràfica. Kundera ha insistit en repetides ocasions que vol ser reconegut com a novel·lista en general, més que com a escriptor polític o dissident; la crítica política ha desaparegut de les seves obres. L'estil de Kundera, inspirat per les novel·les de Musil i la narrativa nietzscheana, també el fan servir els escriptors Alain de Botton i Adam Thirlwell. Treu de la seva inspiració el Renaixement de Bocaccio, Sterne, Diderot, Gombrowicz, Kafka i Heidegger.
La tècnica literària del realisme psicològic apareix sovint en Kundera quan descriu els seus personatges: dóna més importància a com pensen més que no pas a l'aparença física obviada. Ha rebut els premis següents: premi Médicis estranger el 1973 per L'edat lírica, el premi Jerusalem el 1985, el premi Herder el 2000 i el Grand Prix de Littérature de l'Acadèmia Francesa pel conjunt de la seva oba el 2001, a mésm d'estar candidat al Premi Nobel de Literatura i guanyar el Premi austríac de literatura europea.
Els crítics internacionals com els de el diari Le Monde, per exemple, han dit de la nova novel·la de Kundera que era "una festa de la intel·ligència", i el diari Le Figaro ha exclamat: "¡Quin llibre! Quina prosa plena de dobles sentits, capaç de provocar que el lector se li faci un nus a la gola, alhora que esclata a riure! ".
"La Festa De La Insignificança" de Milan Kundera és una novel·la curta en la qual concorren les característiques usuals de la seva literatura. El txec dilueix densitats de tipus ideològic o filosòfic a través d'òptiques iròniques, satíriques, amb visions i digressions que alternen el quotidià amb el trivial i l'absurd (influència de Samuel Beckett), oferint un sentir pessimista, escèptic, desil·lusionat, de l'essència de la vida: la insignificança de tot, res del tot.
En les reflexions dels amics passejants creats per Kundera conflueixen anècdotes amb burla al comunisme totalitari, vincles familiars per resoldre o metàfores eròtiques sobre la mediocritat de la societat i de l'individu (presumptament) modern convertit en un ésser banal, neci, sense singularitat i excitat pels melics. La trama de "La Festa De la Insignificança" no existeix més enllà la conversa, de les idees, de les cabòries d'uns personatges propers a la caricatura, protagonistes d'un llibre menor encara que de fàcil lectura i de suficient interès per als amants de les meditacions agredolces i existencials de l'autor de "La insostenible lleugeresa del ser".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada