Avui parlarem del Vaticà i els seus misteris, perquè el Vaticà té misteris i ho farem de la mà d'un expert, d'un vaticanista, que és com es coneix als professionals de la informació especialitzada en el Vaticà. Bona tarda, Francesc Romeu.
Em sembla molt interessant començar per què ens expliquis el que va passar fa uns mesos i el que el va convertir de fet en protagonista de l'actualitat informativa. Recordem que a mitjans de l'any 2012, al 24 de Juliol, després de que es va desallotjar els immigrants que malvivien recollint ferralla en unes naus industrials abandonades al carrer Puigcerdà, ell, en Francesc els va acollir a la parròquia de Sant Bernat Calbó i de fet els hi va donar veus als seus problemes, a la seva reivindicació. Francesc, què va passar, que va ser tot allò? Fent fora als immigrants de cop i volta apareixes tu com una mena de salvador...
Com a periodistes tots sabem que nosaltres no hem d'acabar sent la notícia però suposo que tants anys d'exercir de periodista alguna vegada dius "home, escolta, després de seguir tants enrenous, algun d'aquest també en pots muntar tu i tindrà èxit" No era una enrabiada d'un moment. Ja hi havia hagut diversos desallotjaments, tinguem en compte que el barri del Poblenou és un barri on hi han moltes naus industrials, l'única zona de Barcelona en aquests moments per on pot créixer Barcelona, aquestes naus industrials que justament els propietaris doncs volen una inversió en aquest terreny i molts d'aquests immigrants doncs estan ocupant aquestes naus... jo diria per malviure-hi, però, si més no per passar la nit, per recollir les seves ferralles i viure d'això. Tot va començar per un desallotjament una mica fort d'acció que va ser al carrer Zamora doncs cap a principi d'any i aleshores doncs l'associació de veïns, la xarxa de seguiment d'aquests assentaments, ja em van venir a veure i em van dir: "Si torna a haver-hi un altre desallotjament violent, hauries de deixar-nos l'església per poder refugiar-nos a l'església i utilitzar-la com a mitjà de pressió davant l'administració
I això de fet el que els hi va donar va ser veu a gent que normalment se'ls entén sense veu...
Jo crec que si hagués hagut aquest desallotjament i tothom s'hagués dispersat doncs hagués anat molt bé per l'Administració perquè és una mica el "divideix i venceràs" i cadascú se'n va al seu lloc. I en canvi, deixa'ls-hi l'església era que estiguessin altre cop reunits i tinguessin un ressò social i des d'aquest ressò social poder dialogar i per tant negociar la seva situació amb l'Ajuntament, etc.
I va acabar bé? Com va acabar?
Va acabar bé, jo tampoc ho vaig fer a títol personal, com que jo tampoc porto les parròquies com si fós un "regne de Taifes" , sinó que ho porto d'un mode molt coordinat, i tinc un equip de gent que es compromet amb mi i llavors ho vaig tractar d'una manera diferent. Em van demanar 3 coses que em semblaven força interessant: primera, que realment fossin els africans qui es tanquessin, que hi ha tot una coordinadora que té molta força de l'associació de veïns i que de vegades el empeny més a fer coses que inclús els mateixos africans no tenen tanta organització. La segona era que fós per un temps limitat, o sigui que caiguéssim en un "tancar-nos en una església sense data límit, llavors això és va allargant, que si no ho volien fer públic no ho fessin públic però que poséssim una data" i que la tercera era que si hi hagués una objectiu i el punt era "volem un lloc per dormir". Només es demanava a l'Ajuntament o albergs o pensions per passar les nits durant tot el mes d'Agost prorrogable al mes de Setembre i si al mes d'Octubre no hi hagués un pla d'un nou assentament, doncs prorrogada pel temps que fos. I això es va aconseguir, es va aconseguir... Vam arribar a l'acord que era per una setmana i en 4 dies es va aconseguir. També he de dir que no em sap greu perquè l'administració pública, en concret l'ajuntament tenia ganes de dialogar, tenia consciència...
Està bé que des de un punt dit com el teu es puguin aconseguir temes com els que preocupen a la societat, i en concret a la nostra societat de més a prop, d'aquí a la vora... Escolta Francesc, aquí t'hem portat a banda de fer record d'aquest esdeveniment notori, perquè en Francesc Romeu és especialista en informació religiosa i com he dit abans és un expert en el Vaticà. I aquí, com ha dit abans el nostre amic en Divus Julius Bonasera sovint diem que "tot és molt fosc". Francesc, tan fosc és el Vaticà? Perquè hi ha tanta llegenda al voltant del Vaticà? Misteris, filtracions de documents, lluites de poder, majordoms traïdors, sembla com per fer-ne una sèrie... Bé, se n'han fet pel·lícules ja... Perquè hi ha aquesta mena de foscor diguem-ni informativa, dubtes que es generen desconeguts....?
No s'exclouen les dues coses, jo penso que hi ha una mica de llegenda projectada però també hi ha una realitat diguem-ne d'una maquinària, d'un aparell que funciona com l'edat mitjana, és a dir, quan en els alumnes els hi hem d'explicar com funciona l'església jeràrquicament, no és res més doncs que la continuació de l'Imperi Romà... El papa és l'emperador, els cardenals són el Senat, aquest Senat es reuneix quan es mor el Papa i escullen d'entre ells qui serà el següent, tot això no és una invenció del Vaticà, la continuació de l'Imperi Romà, Clar, té un punt de divertit, de històric, de fosc, de misteriós. Jo de fet, que comparteixo la doble vocació, la vocació pel periodisme, sempre, sempre m'ha semblat que l'església comunicava fatal, tot i que té una marca fantàstica, però s'ha adormit en el so de la marca i no ha fet ganes d'evolucionar. Llavors com que té aquest punt de desconegut doncs això s'ha cedit a uns que estiguin dins i que en sàpiguen. Nosaltres per exemple hem fet això, penseu en que hi ha un idioma propi, que és el llatí i allà encara es continua parlant en llatí, els grans documents estan en llatí.El papa Benet XVI, quan va dimitir, va dimitir en llatí, que sort que hi havia una professora d'institut que ho anava dient en altres llengües i va ser ella qui ho va dir que estava dimitint,acaba de dimitir el papa i els periodistes no sabien res, cosa que crec que ja no tornarà a passar més...
D'això també te'n volia parlar, com et sents anomenant-te igual que el Sant Pare?
Jo crec que representa un gran canvi, jo em vaig quedar parat, no em semblava pas que un papa agafés un nom nou i alhora un nom tant emblemàtic com el de Francesc, que tots sabem que comporta una revolució en l'església però una revolució en positiu, és a dir, un retorn a la frescor de l'evangeli... És a dir, que tornem als origens i tornar als origens és per no perdre la identitat.
Sembla que aquest Sant Pare, tal com s'ha presentat, tal com de cop i volta el Vaticà comunica que és i ell mateix per les seves pròpies fins i tot sortides fora de protocol en un moment determinat... Sembla que ha insuflat nous aires, creus que canviaran les coses entre cometes?
Jo crec que sí. Per dues bandes, primera perquè jo crec que havíem arribat ja a la quota ja més alta de "l'esperpèntic", la defensa de l'ortodoxa ja havia arribat a uns punts molt extrems... I l'altra és la impronta que porta aquest home jo crec que és com molt coherent, és un home molt coherent, jo penso que hi ha un mal en els eclesiàstics, que quan tothom puja de categoria, abandona la categoria anterior i per tant si un passa a ser bisbe, mai tornes a tropa. Va bé almenys que quan algú pugi de categoria, continuï mantenint. Jo crec que continua fent de bisbe de Buenos Aires i continua movent-se de la mateixa manera que es movia a Buenos Aires. Ens trobem davant una realitat nova.
Francesc Romeu, ha estat un plaer i un privilegi tenir-te aquí i poder-te entrevistar. Agraïm moltíssim la teva presència i esperem que ens tornis a visitar i a que ens expliquis més coses del Vaticà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada