El passat dilluns vàrem passar una bona estona xerrant amb el convidat de Les Entrevistes del Mariscal Mauro, el professor Jordi Llovet, autor de diverses traduccions i assajos com El sentit i la forma. Assaigs d'estètica, Catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Aprofitant aquest fet, el nostre lletraferit Matapardals a la seva secció De Brises i Boires us presenta el seu darrer assaig amb bastant èxit Adéu a la Universitat. L'eclipsi de les humanitats, que va estar dos setmanes seguides en posició 4a, després de la seva publicació a la llista dels més venuts, del suplement cultural de La Vanguardia, si un servidor no recorda malament.
Jordi Llovet i Pomar va nèixer el 1947 i és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i després de llicenciar-se realitza cursos de doctorat a diverses ciutats europees com Berlín i Francfort. Posteriorment a la nostra ciutat barcelonesa es doctora i comença la seva activitat docent a la Universitat, on ha estat professor d'Estètica a la Facultat de Filosofia i Lletres, professor de Crítica Literària al Departament de Filologia Catalana i finalment culmina la seva carrera sent Catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Funda el Col·legi de Filosofia, que presideix el 1984 i 1989 i és director de l'Àrea de Literatura i de la Societat d'Estudis Literaris. Com un servidor ha esmentat abans, ha realitzat nombrosos assaigs com el seu primer Per una estètica egoista. Esquizosemia, un resum de la seva tesi doctoral, De l'amor, el desig i altres passions (1980) o Frontera i perill (1987). El professor Llovet també ha exercit de traductor, començant per La metamorfosi de Kafka (1912), que va titular La Transoformació (1978), i després autors com Rainer Maria Rilke, Thomas Mann, Friedrich Hölderlin, Gustave Flaubert, Voltaire, Friedrich von Schiller, Lord Byron, Charles Baudelaire amb la traducció de Les Flors del Mal (1857) del qual va rebre el Premi Ciutat de Barcelona, entre d'altres. També ha estat vinculat al món editorial, sent el director de l'edició espanyola de les Obres Completes de Franz Kafka, a partir de l'edició crítica de Fischer Verlag
El seu darrer llibre "Adéu a la Universitat. L'eclipsi de les humanitats" és dedicat als seus estudiants. Encara que veiem l'autor com a un humanista i molt clàssic, s'enroca en consideracions com el festival de música avançada Sónar "Hi vaig cada any i quedo esbalaït. Hi ha una pila de gent jove fent el mico amb uns moviments que són automàtics, cosa que no té res a veure amb altres balls com el minuet i el tango". Adéu a la Universitat alterna seccions autobiogràfiques "distretes i amenes", allunyades de les anècdotes que alimenten el discurs oral de Llovet, i capítols on el professor fa un repàs de la Universitat i desenvolupa idees que ha anat plantejant-se durant els 43 anys de carrera universitària. El seu estil és molt fi, però enverinat d'una forma sàvia.
El professor Llovet dedica un capítol sencer a parlar del mal que han fet l'entrada de les noves tecnologies als estudis d'humanitats. "No hi ha cap màquina que pugui substituir el bé que fa la paraula del professor", diu al seu llibre. "Unes eines que normalment es fan servir per divertir-se no és lògic que es vulguin implantar en moments d'esforç com són els moments d'estudi". En aquesta frase el professor Llovet fa una reivindicació de les virtuts de la conversa socràtica, a partir del dubte sistemàtic s'arriba a noves veritats, i segons ell, posa de manifest que Internet "dóna una informació indiscriminada, massa immediata, sovint equivocada". Construeix un discurs molt interessat sobre la importància de les humanitats i fa una crítica ferotge a el mode de plantejar-se l'ensenyament, tant primari, com secundari, fins universitari i una crítica molt punyent al Pla Bolonya.
Un llibre on a més, recorda anècdotes, tant com a professor, com a alumne. Un llibre per gaudir llegint, tornant-lo a llegir, subratllar-lo, citar-lo, tornar-lo a llegir. Un llibre que dóna reflexió i debat. L'obra d'un erudit de les humanitats, de les lletres i la literatura en general, un dels últims humanistes del nostre temps. De lectura recomanada per a algú amb sensibilitat per la cultura i obligatòria per a qualsevol estudiant abans d'entrar a la Universitat. Plus quam decem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada