De Brises i Boires: "Mentre Agonitzo" William Faulkner | Ville à Dômat


 facebooktwittergoogle+spotifyyoutubefeed rss

Pages

dijous, 15 de gener del 2015

De Brises i Boires: "Mentre Agonitzo" William Faulkner

El darrer dilluns a Ville à Dômat vàrem tractar al nostre espai literari "De Brises i Boires" una de les novel·les més importants dins del panorama literari del segle XX, a l'alçada del gran Proust, Kafka i Joyce: Mentre Agonitzo, del nord-americà William Faulkner.


William Faulkner va néixer a Missisípi el 1897 i va morir el 1962 i era el major d'una família de 4 germans d'una família tradicional. L'any 1915 va deixar els estudis i comença a treballar al banc que posseïa el seu avi. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), va ingressar com a pilot a la Royal Air Force (RAF), la Reial Força Aèria Britànica. Quan va ingressar a la Universitat, va entrar com a veterà a la Universitat de Missisipi, encara que, malauradament, altre cop va tornar a abandonar els estudis: aquest segon cop només per a una cosa exclusiva: dedicar-se a la seva passió: l'escriptura. Durant els anys 20, Faulkner va treballar com a periodista a Nova Orleans i més endavant va viatjar per Europa, fins que es va casar l'any 1929 amb Estelle Oldham. Referent a la seva obra, la crítica literària identifica El soroll i la fúria, Mentre Agonitzo (1930), i Llum d'Agost (1932), com les seves novel·les més importants.


És considerat un dels creadors més importants del gènere de ficció de les lletres del segle XX. A l'alçada de (per ordre de mort) Proust, Kafka i Joyce, la seva influència en la literatura radica tant en els aspectes de tècnica literària (per exemple el cas del monòleg interior i el multiperspectivisme) i en els aspectes del tema de les novel·les (la decadència d'una família, la seva obsessió amb la història i el fracàs, entre d'altres). Faulkner va arrossegar diversos problemes amb l'alcohol al llarg de la seva vida i morí a Byhalia a causa d'un infart de miocardi. No obstant això, va morir deixant una inesborrable petjada a la literatura i a autors en espanyol com Juan Benet, Mario Vargas Llosa, Jorge Luis Borges i el mexicà Juan Rulfo, un dels autors llatinoamericans del moviment Realisme Màgic.


Mentre Agonitzo explica bàsicament el viatge de la família Bundren des de la seva granja fins a la ciutat de Jefferson, la capital del comtat imaginari Yoknapatawpha on Faulkner situa gairebé totes les seves novel·les. El motiu d'aquest viatge és transportar el cadàver de la recent morta matriarca de la família: Addie, que és l'esposa del granjer Anse Bundren i també és mare de cinc fills: Cash, Darl, Jewel, la jove Dewey Dell i el noi Vardaman. El trasllat del cadàver és degut a una promesa feta pel granjer Anse a la seva dona Addie. Semblarà un viatge senzill, molt fàcil, sense cap tipus de complicacions. Però com sempre sol passar, les aparences enganyen. Aquest viatge sofrirà una transformació cap a un calvari -viatge- ple de dificultats, complicacions, problemes i entrebancs. Totes les forces de la naturalesa es giraran en la seva contra. Per exemple, cada dia, el cadàver de la matriarca de la família s'anirà corrompent desprenent una olor molt desagradable.

El llibre està narrat en 59 monòlegs interiors, encara que mantenen una unitat respecte al to i bé es podria interpretar com un narrador -un narrador una mica especial- aliè al que de cop i volta es creuen les opinions, reflexions i pensaments dels personatges. Aquí destacaria les parts on parla Darl, puix que aquí veiem al Faulkner més líric i descriptiu, i fins i tot complex. L'obra té molts mèrits, com per exemple, el primer és que és un referent com a experiment formal a la coralitat de veus, un altre és que a través dels protagonistes anem apropant-nos als misteris de la nostra naturalesa humana (principi de contradicció). Estimable, curiosa i interessant. SUPRA DECEM.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada