El passat dilluns Divus Julius Bonasera a la secció literària De Brises i Boires es passà a la novel·la realista del segle XIX i recomanà una de les novel·les més importants del realisme i de l'escriptor francès Gustave de Flaubert: Salambó. Tímid, sensible i arrogant, amb una gran tendència a la soledat i el seu odi en contra de la burgesia, amb mirada irònica i pessimista, és convertit en un gran moralista.
Gustave de Flaubert, nascut el 1821 a Ruan, Alta Normandia i mort el 1880, fou fill d'un cirurgià, el cirurgià cap de l'Hospital de Ruan i d'una mare emparentada amb algunes de les més antigues famílies de Normandia. Tot i que a l'escola era molt gandul, es va matricular en Dret fins que el juny de 1844 abandonà el grau amb el pretext de reposar-se d'un accés d'epilèpsia. L'any 1848 va assistir a la Revolució de 1848, que observà amb una mirada molt crítica.
Després de realitzar diversos viatges, el 1851 comença a escriure la seva novel·la més apreciada per la crítica Madame Bovary (1857) després de L'educació sentimental (1869) i altres com La temptació de Sant Antoni (1874). Després de l'èxit de Madame Bovary (1857), Flaubert inicia un viatge cap a les terres de Cartago per documentar-se per la seva següent novel·la Salambó, que no acaba fins el 1862. Mor al 1870, a l'edat de 58 anys, a causa d'una hemorràgia cerebral.
Al segle XX, Borges crític explica que quan Flaubert va viatjar a Cartago va veure-hi molts cactus, és per això que a la seva novel·la hi surten. Però l'argentí contista i poeta també explica una cosa, que els cactus que va veure eren d'importació. Els van portar de Mèxic. A l'època en la qual Flaubert contextualitza l'obra, al segle III a.C, falten més de mil anys perquè el primer cactus arribi a Cartago.
Salambó, en francès Salammbô, és una novel·la històrica amb personatges tant històrics com ficticis. L'acció té lloc a l'època de la Guerra dels Mercenaris, al segle III a.C a Cartago, per tant com que és històrica Flaubert s'haurà documentat històricament amb diversos llibres de caire historiogràfic, sobretot el Llibre I de la Història del grec Polibi, autor entre d'altres de la Vida de Filòpemen, un tractat de tàctiques militars i una història de la Guerra de Numància. Aquest no era un període de la història ben documentat, pel que va requerir a Flaubert un gran treball en l'aspecte de la documentació.
Els mercenaris contractats per Cartago es revelen contra la ciutat i exigeixen el seu pagament. Aquests no són satisfets, llavors com sempre esclata una guerra. El gal Matho roba el vel de la deessa dels cartaginesos, un objecte molt important i simbòlic per ells, i es converteix en el capdavanter dels mercenaris tot canviant-se el nom per Amílcar Barca. No podrà seguir i haurà de ser la seva filla Salambó, que dóna nom al títol de l'obra, la que sigui enviada a recuperar el vel.
L'obra suposa un canvi temàtic respecte a altres novel·les. Les descripcions summament detallades, tant pel que suposa a la roba militar, els carrers, les ciutats, les batalles,com a costums i rituals. Una obra molt descriptiva i visual. Un aspecte negatiu aquí seria el del diàleg. Tantes descripcions molt ben detallades fan que els diàlegs que hi ha no siguin abundants, tot al contrari, curts i fan que l'obra requereixi una certa paciència i lentitud a l'hora de llegir-la. Una paciència que aniria associada a la frase del primer emperador romà Cèsar August: Festina lente: ràpid però sense pressa. No obstant això, a les descripcions és on Flaubert ens mostra la seva meravellosa escriptura, tant poètica, elaborada i creativa.
Una obra monumental i èpica, tot i així amb un argument una mica limitat, dura, interessant, plena de violència i crueltat. Tot un fresc històric d'una època poc coneguda i d'un món que per a nosaltres ens és molt llunyà i que de vegades recorda als descrits de fantasia heroica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada