El dilluns passat ens va visitar l'ínclit professor de l'UB, que fou Catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, traductor i assagista. Jordi Llovet va respondre a les enverinades preguntes del superb Mariscal Mauro.
És conegut perquè ja fa un temps que es va editar, un llibre que es diu Adéu a la Universitat. Jo l'he agafat una mica per articular l'entrevista o aquesta xerrada, anant només al capitulat. Però n'hi ha una d'elles que m'ha interessat moltíssim, que sotscau del títol que es diu L'eclipsi de les humanitats. Perquè L'eclipsi de les humanitats? Tant malament estem?
Molt malament estem. Passa que la gent va tirant i qui dies passen s'empeny, A veure, què eren les humanitats? Les humanitats van ser una cosa en realitat d'uns quants "pijos" de Florència al segle XIV que es van inventar la restauració del llegat grec i romà. Per molt que fossin un grup selecte i que vivien molt bé i tenien diners, tot i que va ser això van posar a la taula una cosa que va anar molt bé a la història d'Europa, perquè l'Església estava esgotada després del Cisma d'Avinyó.
Llavors tot això es va aprofitar fins al segle XVIII, fins a la Revolució Francesa, per dir-ho així. Llavors es va acabar això. Va durar una mica l'ensenyament de les coses clàssiques de grec i llatí, pensi que Rimbaud, pensi que és un poeta molt modern i molt homosexual. I ara en aquests moments vosté ja sabrà que la consellera d'educació ha eliminat el grec gairebé de tots els instituts, el llatí queda com una cosa residual i acabarà desapareixent. Per què? Perquè consideren que són coses mortes...
Se'ls hi diu que són llengües mortes i després resulta que ...
De mortes res, perquè tot el dret civil català i el dret civil canònic, ve de l'església però en llatí, i tot el dret que ara fem servir ve del dret romà i això de la democràcia ve d'un model que es va inventar a Atenes. És impossible que s'aguanti un sistema de transmissió d'opinions, que és tant globalitzat, i que tota la gent s'envia SMS i coses, i vota aquest, vota l'altre, i imatges, propaganda a la televisió.
Estàs preocupat per aquesta manca de democràcia? Què se'ns ve sobre?
Molt. És el que més em preocupa sí.Si la gent no arriba a saber llatí, doncs no passa res, ara si es perden els valors que portaven en sí tot aquest literari i històric de Grècia i Roma, sí que estic molt preocupat llavors. Sobretot perquè ja no és viu el llegat de l'església. Si també fos viu el llegat de la Bíblia i el nou Testament, dius que hi han uns valors importants, i la gent va a missa, i això ordena una mica la vida. Ara, si això ja no ho ordena, i la gent ja no hi va, i resulta que les humanitats estan despreciades sí que em preocupa sí. D'on surten les guies per anar pel món, per aprendre a morir, els valors per tenir paciència per si estàs malalt i et vols curar o per ajudar a una velleta a creuar el carrer?
Per tenir una educació al final...
Una educació... Urbanitat se'n deia d'això abans, que venia de ciutat, d'urbs. A les grans ciutats no n'hi ha.
Al teu llibre Adéu a la Universitat. justament dius això, un adéu a la universitat i alhora aprofites, el meu entendre, jo no he llegit el llibre sencer però sí que he llegit alguns paràgrafs, per arrabassar una mica amb el sistema universitari i en gran mesura una crítica ferotge a certes endogàmies i a certes maneres de fer de la Universitat. Perquè això és així?
L'endogàmia és general a totes les facultats, però a mi el que em preocupa més és que les facultats de lletres, les que podrien dirigir una mica la inserció de la intel·lectualitat en la vida social, de Barcelona i tot Catalunya, estan en una crisi, la més profunda. Vostè agafa les Facultats d'Història, que estan aquí mateix, i després la Facultat de Filologia que està a la Gran Via, i allà no s'està fent pràcticament res d'interessant, un dia li vaig dir al rector, si voleu que les humanitats sobrevisquin i no quedin com una resta arqueològica, és que les connecteu a la societat amb debats polítics, debats sobre literatura, fas venir escriptors, fas venir traductors, gent de lletres, fas un concurs de...el que sigui.
Moltes coses es podrien fer i no es fan. I em diuen: "És que no tenim pressupost". Sí que en teniu, el doneu a cada Departament perquè faci tonteries. Per exemple, donen uns diners al departament d'anglès perquè faci venir a un senyor a que parli sobre la llengua dels aborígens d'Austràlia. A qui li interessa això? Per què? Perquè així després, quan aquest senyor marxa al seu país convida al que l'ha convidat aquí, i viatgen de franc.Doncs amb aquestes coses es podrien arreglar molt fàcilment i ara diré una cosa que m'és igual si el rector ho escolta, però: No mana! Abans els rectors manaven, un Josep Maria Brigall, un Flavià Estapé. Abans només hi havia rector i vicerectorat. El rector parlava amb el vicerectorat i li deia "fés això". I l'altre ho feia. Ara no, ara el rector ha de parlar amb el vicerectorat, el vicerectorat amb els degans, els degans amb els caps de departament, els caps de departament amb el professor...
Total, no es fa absolutament res. L'únic que els preocupa és mirar d'estalviar diners i això que li diré ara és gravíssim: el 50% del professorat de la meva facultat estan cobrant una mitjana de 500 euros mensuals. Això, això no pot ser. La meva dona de fer feines no cobra tant, perquè un servidor tampoc és ric, però si en tingués dues, ja seria això. I això per fer 4 hores setmanals. Amb 8 hores setmanals una dona de fer feines cobra això. No pot ser de cap manera que un professor universitari estigui infravalorat d'aquesta manera.
A més és que tenim nivell, hi ha professors que són bons...
Hi ha molt nivell i ara estant sortint professors molt millors que els d'abans. L'altre dia un amic meu em deia que el que s'hauria de fer és enviar a casa tots els catedràtics i que pugessin els altres professors a la categoria de funcionari. Vaja, de professor ordinari. El catedràtic és el que passa sempre, un cop té la plaça doncs comença a marxar i li fa la classe un altre, i se'n va de viatge, i marxa, i diu que està malalt, etc. Aquí hi ha una qüestió que s'ha d'organitzar bé i la gent ha de tenir vocació i els qui en tenen més són els joves. Jo conec nois i noies de 30 i 35 anys que són excel·lents professors i ja fa 4 o 5 anys que estan així, i que estan decebuts.
Aquí al nostre programa no podem fer contingut polític. Però d'alguna manera, com que tot és política, quan hi han tants canvis de govern, i ara sembla que, no sé si n'hi hauran o no, però de moment venen moltes eleccions. Tots aquests canvis de govern, de lleis universitàries, d'ensenyament, no és un garbuix?
És un desgavell. Aquí el que va ser més culpable de tot va ser el senyor Felipe González, que li tenia molta simpatia però per moltes altres raons. I encara els hi tinc vaja. Però si tens 13 anys de govern, en l'època de la transició, aprofita per fer una reforma educativa sòlida i mira de pactar amb l'oposició perquè quedi bloquejada, i si has de posar religió n'hi poses. Per que aquí falta la història de les religions, perquè diuen "Oh, religió". No, escolti, és molt important saber història de les religions. Perquè moltíssima gent d'aquí Catalunya tindrà un cert rebuig contra la religió. Perquè quan saps història de les religions, t'expliques fins i tot l'assassinat de Charlie Hebdo. Perquè es clar, viuen en aquesta democràcia recomfortable que és França, amb una llibertat d'expressió on non ha d'ofendre a ningú, i ofen a molta gent.
Per anar acabant, molta gent que ens escolta és gent jove i està preocupada per com abordar un futur millor, els estudis... Des de la teva experiència? Què els hi diries?
La societat estudiantil està dividida en dos: els dropos, que no han fet mai ni brot, ni a la E.S.O ni al Batxillerat ni mai, ni a la carrera, perquè la carrera de lletres també la regalen. I ara aquests són uns quants. I després hi ha una sèrie de gent que ha fet un esforç, ha treballat, tant si ha estat com a la pública com a la privada, que s'han pres les coses seriosament, les noies sobretot. Això anirà baixant i els altres paisos ens superen: Alemanya no en parlem, Anglaterra també, França també... S'han plantejat l'educació amb cap i peus.
Moltes gràcies Jordi Llovet i fins ben aviat.
És conegut perquè ja fa un temps que es va editar, un llibre que es diu Adéu a la Universitat. Jo l'he agafat una mica per articular l'entrevista o aquesta xerrada, anant només al capitulat. Però n'hi ha una d'elles que m'ha interessat moltíssim, que sotscau del títol que es diu L'eclipsi de les humanitats. Perquè L'eclipsi de les humanitats? Tant malament estem?
Molt malament estem. Passa que la gent va tirant i qui dies passen s'empeny, A veure, què eren les humanitats? Les humanitats van ser una cosa en realitat d'uns quants "pijos" de Florència al segle XIV que es van inventar la restauració del llegat grec i romà. Per molt que fossin un grup selecte i que vivien molt bé i tenien diners, tot i que va ser això van posar a la taula una cosa que va anar molt bé a la història d'Europa, perquè l'Església estava esgotada després del Cisma d'Avinyó.
Llavors tot això es va aprofitar fins al segle XVIII, fins a la Revolució Francesa, per dir-ho així. Llavors es va acabar això. Va durar una mica l'ensenyament de les coses clàssiques de grec i llatí, pensi que Rimbaud, pensi que és un poeta molt modern i molt homosexual. I ara en aquests moments vosté ja sabrà que la consellera d'educació ha eliminat el grec gairebé de tots els instituts, el llatí queda com una cosa residual i acabarà desapareixent. Per què? Perquè consideren que són coses mortes...
Se'ls hi diu que són llengües mortes i després resulta que ...
De mortes res, perquè tot el dret civil català i el dret civil canònic, ve de l'església però en llatí, i tot el dret que ara fem servir ve del dret romà i això de la democràcia ve d'un model que es va inventar a Atenes. És impossible que s'aguanti un sistema de transmissió d'opinions, que és tant globalitzat, i que tota la gent s'envia SMS i coses, i vota aquest, vota l'altre, i imatges, propaganda a la televisió.
Estàs preocupat per aquesta manca de democràcia? Què se'ns ve sobre?
Molt. És el que més em preocupa sí.Si la gent no arriba a saber llatí, doncs no passa res, ara si es perden els valors que portaven en sí tot aquest literari i històric de Grècia i Roma, sí que estic molt preocupat llavors. Sobretot perquè ja no és viu el llegat de l'església. Si també fos viu el llegat de la Bíblia i el nou Testament, dius que hi han uns valors importants, i la gent va a missa, i això ordena una mica la vida. Ara, si això ja no ho ordena, i la gent ja no hi va, i resulta que les humanitats estan despreciades sí que em preocupa sí. D'on surten les guies per anar pel món, per aprendre a morir, els valors per tenir paciència per si estàs malalt i et vols curar o per ajudar a una velleta a creuar el carrer?
Per tenir una educació al final...
Una educació... Urbanitat se'n deia d'això abans, que venia de ciutat, d'urbs. A les grans ciutats no n'hi ha.
Al teu llibre Adéu a la Universitat. justament dius això, un adéu a la universitat i alhora aprofites, el meu entendre, jo no he llegit el llibre sencer però sí que he llegit alguns paràgrafs, per arrabassar una mica amb el sistema universitari i en gran mesura una crítica ferotge a certes endogàmies i a certes maneres de fer de la Universitat. Perquè això és així?
L'endogàmia és general a totes les facultats, però a mi el que em preocupa més és que les facultats de lletres, les que podrien dirigir una mica la inserció de la intel·lectualitat en la vida social, de Barcelona i tot Catalunya, estan en una crisi, la més profunda. Vostè agafa les Facultats d'Història, que estan aquí mateix, i després la Facultat de Filologia que està a la Gran Via, i allà no s'està fent pràcticament res d'interessant, un dia li vaig dir al rector, si voleu que les humanitats sobrevisquin i no quedin com una resta arqueològica, és que les connecteu a la societat amb debats polítics, debats sobre literatura, fas venir escriptors, fas venir traductors, gent de lletres, fas un concurs de...el que sigui.
Moltes coses es podrien fer i no es fan. I em diuen: "És que no tenim pressupost". Sí que en teniu, el doneu a cada Departament perquè faci tonteries. Per exemple, donen uns diners al departament d'anglès perquè faci venir a un senyor a que parli sobre la llengua dels aborígens d'Austràlia. A qui li interessa això? Per què? Perquè així després, quan aquest senyor marxa al seu país convida al que l'ha convidat aquí, i viatgen de franc.Doncs amb aquestes coses es podrien arreglar molt fàcilment i ara diré una cosa que m'és igual si el rector ho escolta, però: No mana! Abans els rectors manaven, un Josep Maria Brigall, un Flavià Estapé. Abans només hi havia rector i vicerectorat. El rector parlava amb el vicerectorat i li deia "fés això". I l'altre ho feia. Ara no, ara el rector ha de parlar amb el vicerectorat, el vicerectorat amb els degans, els degans amb els caps de departament, els caps de departament amb el professor...
Total, no es fa absolutament res. L'únic que els preocupa és mirar d'estalviar diners i això que li diré ara és gravíssim: el 50% del professorat de la meva facultat estan cobrant una mitjana de 500 euros mensuals. Això, això no pot ser. La meva dona de fer feines no cobra tant, perquè un servidor tampoc és ric, però si en tingués dues, ja seria això. I això per fer 4 hores setmanals. Amb 8 hores setmanals una dona de fer feines cobra això. No pot ser de cap manera que un professor universitari estigui infravalorat d'aquesta manera.
A més és que tenim nivell, hi ha professors que són bons...
Hi ha molt nivell i ara estant sortint professors molt millors que els d'abans. L'altre dia un amic meu em deia que el que s'hauria de fer és enviar a casa tots els catedràtics i que pugessin els altres professors a la categoria de funcionari. Vaja, de professor ordinari. El catedràtic és el que passa sempre, un cop té la plaça doncs comença a marxar i li fa la classe un altre, i se'n va de viatge, i marxa, i diu que està malalt, etc. Aquí hi ha una qüestió que s'ha d'organitzar bé i la gent ha de tenir vocació i els qui en tenen més són els joves. Jo conec nois i noies de 30 i 35 anys que són excel·lents professors i ja fa 4 o 5 anys que estan així, i que estan decebuts.
Aquí al nostre programa no podem fer contingut polític. Però d'alguna manera, com que tot és política, quan hi han tants canvis de govern, i ara sembla que, no sé si n'hi hauran o no, però de moment venen moltes eleccions. Tots aquests canvis de govern, de lleis universitàries, d'ensenyament, no és un garbuix?
És un desgavell. Aquí el que va ser més culpable de tot va ser el senyor Felipe González, que li tenia molta simpatia però per moltes altres raons. I encara els hi tinc vaja. Però si tens 13 anys de govern, en l'època de la transició, aprofita per fer una reforma educativa sòlida i mira de pactar amb l'oposició perquè quedi bloquejada, i si has de posar religió n'hi poses. Per que aquí falta la història de les religions, perquè diuen "Oh, religió". No, escolti, és molt important saber història de les religions. Perquè moltíssima gent d'aquí Catalunya tindrà un cert rebuig contra la religió. Perquè quan saps història de les religions, t'expliques fins i tot l'assassinat de Charlie Hebdo. Perquè es clar, viuen en aquesta democràcia recomfortable que és França, amb una llibertat d'expressió on non ha d'ofendre a ningú, i ofen a molta gent.
Per anar acabant, molta gent que ens escolta és gent jove i està preocupada per com abordar un futur millor, els estudis... Des de la teva experiència? Què els hi diries?
La societat estudiantil està dividida en dos: els dropos, que no han fet mai ni brot, ni a la E.S.O ni al Batxillerat ni mai, ni a la carrera, perquè la carrera de lletres també la regalen. I ara aquests són uns quants. I després hi ha una sèrie de gent que ha fet un esforç, ha treballat, tant si ha estat com a la pública com a la privada, que s'han pres les coses seriosament, les noies sobretot. Això anirà baixant i els altres paisos ens superen: Alemanya no en parlem, Anglaterra també, França també... S'han plantejat l'educació amb cap i peus.
Moltes gràcies Jordi Llovet i fins ben aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada