De Brises i Boires: "Deshielo y Ascensión" Álvaro Cortina | Ville à Dômat


 facebooktwittergoogle+spotifyyoutubefeed rss

Pages

dissabte, 28 de febrer del 2015

De Brises i Boires: "Deshielo y Ascensión" Álvaro Cortina

El darrer dilluns al nostre espai literari vàrem tractar la primera obra de l'escriptor bilbaí Álvaro Cortina: Deshielo y Ascensión.

Álvaro Cortina Urdampilleta (Bilbao, 1983), és llicenciat en Filosofia i en Comunicació Audiovisual a la Universitat de Navarra , i és doctorand de Filosofia a la Universitat Complutense de Madrid. Ha estudiat com alumne visitant a La Sapienza de Roma i a París II Panthéon - Assaz. Col·labora regularment des fa cinc anys a la secció de Cultura d'El Mundo, especialment en temes de literatura i teatre. 

També ha escrit a per a La Aventura de la Historia, Claus de la Raó Pràctica, El Cultural, Llegir o Anotar, entre d'altres. A més a més ha publicat nombrosos articles especialitzats a revistes acadèmiques de Filosofia. Aquesta és la primera obra.

Deshielo y Ascensión és una novel·la dividida en quatre que podria llegir-se amb independència, unides pel subtil nexe d'alguns personatges i escenaris comuns. L'acció transcorre en un lloc i època no determinats, molt al Nord, al bell mig del gel, on dos caçadors esperen per matar rens i acaben per donar caça a una estranya criatura. A la primera part, HOMMSTAD, acompanyem al caçador Isaak-Vargas i Lowsla, els caçadors, a una cacera. A la segona part, trobem un canvi de veu narratiu important a la base de FURTH/ISOKO LITHIUM-3000, comandada per un enginyer. A partir d'aquí, els destins dels protagonistes es creuaran i la història es desenvoluparà de forma imprevista.

És una història futurista i interestel·lar que està aconseguida amb una mescla d'imaginació i reflexió. És un home d'imaginació i que sap escriure, que cultiva la humilitat literàriament, entesa com una tendència clara a no jutjar a ningú en els seus texts. Aquestes tres coses, imaginació, talent i ànim de no jutjar, són les que conformen l'estructura íntima de l'escriptor. Té ritme, tremolor i originalitat.

El lector d'aquest llibre té la sort de poder gaudir de dues novel·les juntes: una espècie de relat de Flaubert incrustat entre dues llesques que són més bé de Ray Bradbury o Isaac Asimov, amb un to estilístic unitari a tot el llibre. Amb un llenguatge multiforme, ple de referències i al·lusions jeroglífiques no sempre discernibles i escrita amb un estil dens, la veu de l'autor demanda un lector còmplice que comprengui el joc i el segueixi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada