El darrer dilluns al nostre espai literari De Brises i Boires vàrem recomanar el darrer llibre -assaig- de l'escriptor català Jaume Cabré: Les incerteses. Sobre la creació del món.
Jaume Cabré és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, és catedràtic d'ensenyament mitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Durant molts anys ha compaginat l'escriptura literària amb l'ensenyament. També ha treballat en el guionatge televisiu i cinematogràfic. Amb Joaquim Maria Puyalva va ser el creador i guionista de la primera sèrie televisiva: La granja (1989-1992), a la qual van seguir altres títols com Estació d'enllaç (1994-1998), Cims (2000) i les tvmovies La dama blanca (1987). Ha tocat la narrativa curta com Baix Continu i novel·les com Senyoria (1991), i els seus èxits més grans com Les veus del Pamano (2004) i el darrer llibre de narrativa que ha fet, Jo Confesso. També ha tocat el gènere assagístic, amb llibres com El sentit de la ficció (1999), La Matèria de l'esperit (2005) i el llibre d'avui: Les incerteses, Sobre la creació del món, publicat per Editorial Proa aquest mateix any 2015.
Les incerteses.Sobre la creació del món aplega deu assajos breus sobre creativitat. S'ocupa, d'altres temes com la impossibilitat d'acabar un text i del fet de convertir cada novel·la en una extensió de la pròpia vida de l'autor, com també de la "intimitat i profunditat" de "crear un nou món i inventar-ne les lleis de funcionament" i de la reescriptura.
Cabré explica com concep la novel·la, gènere en qual ha tingut molta repercussió i en el qual ja he desenvolupat més amunt.
També l'autor s'endinsa en el seu mode de treballar, que en el cas de la seva darrera novel·la Jo Confesso, 'ha obligat a conviure vuit anys de la seva vida amb un text que acabaria tenint unes 1.000 pàgines aproximadament.
Cabré ha admès també que cada vegada li costa més escriure, a la roda de premsa ja ho anuncià, com també anuncià que actualment està treballant en una altra novel·la. Ens equivocaríem molt si consideràvem que Les incerteses com a llibre de compromís per anar mantenint entretinguda la parròquia mentre no arriba cap novel·la nova. No. En les aproximadament 200 pàgines no hi ha res de frivolitat.Tot al contrari, un pòsit de vivències i de lectures molt ben païdes. Cabré ens parla també de vivències i lectures molt ben païdes. La reflexió li ha servit per obrir la porta a les qüestions. També ens adverteix que cal desconfiar dels novel·listes que no llegeixen poesia. Escriu perquè sinó es trobaria malament, escriu perquè no pot no fer-ho. "Tenim literatura per segles, per crear realitats noves que provoquin un trasbals en el lector.
Un altre concepte que apareix allà és el valor de la relectura, que per ell és el moment dels grans descobriments. Creu que hem de degustar tots els detalls un cop ens hem desprès de les incògnites i neguits que ofereix la primera lectura. Després de fer novel·les i novel·les durant anys i anys, arriba a la conclusió que no pot escriure impunement, puix que tot allò que es fa a consciència marca l'ésser.
Assistim, doncs, als entrebancs, vacil·lacions i marrades que implica la cuina de ,l'escriptura. Un plat, doncs, d'exquisida cuina, aquest catàleg d'incerteses pera tots i totes. Sempre la claveu, mestre.
Jaume Cabré és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, és catedràtic d'ensenyament mitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Durant molts anys ha compaginat l'escriptura literària amb l'ensenyament. També ha treballat en el guionatge televisiu i cinematogràfic. Amb Joaquim Maria Puyalva va ser el creador i guionista de la primera sèrie televisiva: La granja (1989-1992), a la qual van seguir altres títols com Estació d'enllaç (1994-1998), Cims (2000) i les tvmovies La dama blanca (1987). Ha tocat la narrativa curta com Baix Continu i novel·les com Senyoria (1991), i els seus èxits més grans com Les veus del Pamano (2004) i el darrer llibre de narrativa que ha fet, Jo Confesso. També ha tocat el gènere assagístic, amb llibres com El sentit de la ficció (1999), La Matèria de l'esperit (2005) i el llibre d'avui: Les incerteses, Sobre la creació del món, publicat per Editorial Proa aquest mateix any 2015.
Les incerteses.Sobre la creació del món aplega deu assajos breus sobre creativitat. S'ocupa, d'altres temes com la impossibilitat d'acabar un text i del fet de convertir cada novel·la en una extensió de la pròpia vida de l'autor, com també de la "intimitat i profunditat" de "crear un nou món i inventar-ne les lleis de funcionament" i de la reescriptura.
Cabré explica com concep la novel·la, gènere en qual ha tingut molta repercussió i en el qual ja he desenvolupat més amunt.
També l'autor s'endinsa en el seu mode de treballar, que en el cas de la seva darrera novel·la Jo Confesso, 'ha obligat a conviure vuit anys de la seva vida amb un text que acabaria tenint unes 1.000 pàgines aproximadament.
Cabré ha admès també que cada vegada li costa més escriure, a la roda de premsa ja ho anuncià, com també anuncià que actualment està treballant en una altra novel·la. Ens equivocaríem molt si consideràvem que Les incerteses com a llibre de compromís per anar mantenint entretinguda la parròquia mentre no arriba cap novel·la nova. No. En les aproximadament 200 pàgines no hi ha res de frivolitat.Tot al contrari, un pòsit de vivències i de lectures molt ben païdes. Cabré ens parla també de vivències i lectures molt ben païdes. La reflexió li ha servit per obrir la porta a les qüestions. També ens adverteix que cal desconfiar dels novel·listes que no llegeixen poesia. Escriu perquè sinó es trobaria malament, escriu perquè no pot no fer-ho. "Tenim literatura per segles, per crear realitats noves que provoquin un trasbals en el lector.
Un altre concepte que apareix allà és el valor de la relectura, que per ell és el moment dels grans descobriments. Creu que hem de degustar tots els detalls un cop ens hem desprès de les incògnites i neguits que ofereix la primera lectura. Després de fer novel·les i novel·les durant anys i anys, arriba a la conclusió que no pot escriure impunement, puix que tot allò que es fa a consciència marca l'ésser.
Assistim, doncs, als entrebancs, vacil·lacions i marrades que implica la cuina de ,l'escriptura. Un plat, doncs, d'exquisida cuina, aquest catàleg d'incerteses pera tots i totes. Sempre la claveu, mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada