Ville à Còmic: Maus

Benvolguts i benvolgudes amants del còmic, avui us parlarem d’un còmic que en el seu temps i encara avui dia, és un dels còmics més transgressors del moment. Us estem parlant de Maus. Per aquells qui no coneixeu aquest magnífic relat, Maus tracta de la biografia de Vladek Spiegelman, un jueu que va sobreviure el holocaust nazi; i és escrita pel seu fill, que també surt al còmic. La obra es va publicar inicialment en dues parts: La primera, l’any 1986 “Mi padre sangra historia” i la segona l’any 1991 “Y aquí comienzan mis problemas”. Aquest còmic va rebre el premi Pulitzer l’any 1992, entre altres premis. Maus ha estat l’únic còmic que ha guanyat un premi Pulitzer en tota la història.

I perquè aquest còmic és tan transgressor? Doncs bé, començarem dient que aquest relat parteix de tres histories en temps diferents. La primera es contextualitza abans de la segona guerra mundial, en ella observem com el protagonista coneix i s’enamora de la seva dona. La segona història rau ja enmig de l’esclat de la Segona Guerra Mundial i l’holocaust. Finalment, la última tracta de com el seu fill entrevista al protagonista, vora els anys 80. Totes tres histories apareixen barrejades dins el relat i és una meravella veure com de bé s’intercalen i es relacionen entre elles.

Un altre aspecte que fa que aquesta història sigui tan original, és la metàfora dels animals antropomorfes. Podrem observar com els ratolins fan de jueus, els gats d’alemanys, els porcs fan de polonesos, les granotes de francesos, els gossos dels Estats Units i els peixos d’anglesos. Un altre fet curiós és veure quan un jueu fingeix ser polonès, és quan llavors els veurem com a rates que porten una mascareta de porc.

Un altre recurs que fa d’aquest còmic una autèntica obra d’art, a part del seu argument, és el llenguatge que utilitza Vladek (el protagonista). Ja que, en el moment que la historia transcorre als EUA observem com Vladek s’expressa d’una forma que no s’entén gaire de cara al lector, cosa que quan els fets transcorren a Europa el llenguatge és molt més comprensible. Això ve degut a la impotència que el pare tenia al no parlar bé l’anglès als EUA.

Aquest còmic va tenir tant d’èxit, que el propi creador s’ha qüestionat si fer negoci amb el genocidi jueu hagi estat del tot ètic. De fet, en el segon capítol, és dibuixa a ell mateix damunt d’un grapat de cadàvers jueus, on comenta l’èxit de la seva obra mentre examina les nombroses propostes que li arriben per fer pel·lícules o merxandising de Maus.

Del que estem segurs, és que Maus és i serà un dels millors còmics de tota la història. I pels qui encara no us l’heu llegit, ville à còmic ús el recomana sense cap mena de dubte.