De Brises i Boires: "Libros Peligrosos" Juan Tallón

El darrer dilluns al nostre espai literari De Brises i Boires el nostre lletraferit Matapardals va tornar de Roma i ens presenta la primera obra de l'escriptor i periodista Juan Tallón:Libros Peligrosos.

Juan Tallón (Vilardevós, Orense, 1975) és responsable del bloc de descartemoselrevolver.com, i  col·labora habitualment al programa "A Viure Que Són dos dies" (SER) i escriu habitualment a El Progreso de Lugo, i a les revistes JotDown i a línia lamentable. org.

L'escriptor gallec Juan Tallón ofereix el seva particular cànon literari a la novel·la-assaig Libros Peligrosos, en què embasta amb ironia un centenar de títols que són d' "obligada lectura". Cap estil, autor o època li són aliens a Tallón: Els Crims exemplars de Max Aub i El millor dels mons de Quim Monzó, 2666 de Bolaño o els relats de les Ficcions de Borges, clàssics de la literatura hispana com Cent anys de solitud , Conversa a la Catedral o Pedro Páramo. S'alternen a més El vigilant en el camp de sègol, Trilogia USA, La senyora Dalloway, L'home sense atributs o Bella del Senyor.

En aquest viatge apassionant que Tallón construeix enllaçant una obra amb una altra se succeeixen autors tan distants com Parmènides, Kant o Wittgenstein, i el relat avança suaument relacionant a Giovanni Papini amb Martin Amis, a D. H. Lawrence amb Gay Talese, a Bret Easton Ellis amb Mario Levrero o Georges Perec amb Flaubert sense que s'aprecien les costures. 

"El repte era afavorir la possibilitat de l'impossible", ha dit a Barcelona a propòsit d'aquestes relacions estranyes entre autors tan diferents. Per a l'autor gallec, "no es tracta d'un llibre de consulta, ni tan sols d'un llibre de cànon literari o enciclopèdic, ni d'una obra de ressenyes", sinó que "el veritablement interessant és veure les connexions que hi ha entre un llibre i un altre ".

Inicialment, Tallón es va enfrontar a una llista de 150 llibres imprescindibles, algun dels quals no havia llegit, com ell mateix confessa, una relació que finalment va quedar reduïda a la rodona xifra d'un centenar.

Libros Peligrosos (Larousse) és definit pel seu autor com "una novel·la vagament assagística", en la qual cada títol dels cent seleccionats funciona com un personatge. "Per aquesta raó, ningú em podrà retreure per la presència o absència d'un llibre en aquesta llista, perquè a ningú se li ocorreria demanar-li a un novel·lista que tregui o posi a un personatge", afegeix Tallón.

Inicialment, Tallón es va enfrontar a una llista de 150 llibres imprescindibles, algun dels quals no havia llegit, com ell mateix confessa, una relació que finalment va quedar reduïda a la rodona xifra d'un centenar. Llibres perillosos (Larousse) és definit pel seu autor com "una novel·la vagament assagística", en la qual cada títol dels cent seleccionats funciona com un personatge. "Per aquesta raó, ningú em podrà retreure per la presència o absència d'un llibre en aquesta llista, perquè a ningú se li ocorreria demanar-li a un novel·lista que tregui o posi a un personatge", afegeix Tallón.

L'escriptor gallec justifica el títol de la seva obra perquè es tracta de "llibres que et ataquen per l'esquena i et canvien la vida" i són perillosos pel que tenen de "addictius, plaents, desconcertants, imprescindibles o subyugadores". Encara que en el seu ànim no hi hagi un afany prescriptor, Tallón col·loca algunes molles de pa en el camí per al àvid lector, i com ell mateix diu a propòsit de Faulkner, posa a la pista als seus lectors "dels horts més bells als quals anar a robar fruita a l'estiu ".