De Brises i Boires: "Les Planes" Gerald Murnane | Ville à Dômat


 facebooktwittergoogle+spotifyyoutubefeed rss

Pages

divendres, 3 d’abril del 2015

De Brises i Boires: "Les Planes" Gerald Murnane

El darrer dilluns a la nostra secció literària vàrem tractar el llibre Les Planes de l'escriptor australià Gerald Murnane.

Gerald Murnane néixer a Coburg , Melbourne, i gairebé mai ha sortit de l'estat de Victòria. Parts de la seva infància les ha passat a Bendigo i el Districte Oest . El 1956 es va matricular del Col·legi de la Salle Malvern . Va obtenir una llicenciatura en Arts de la Universitat de Melbourne el 1969, i després va treballar en el Departament d'Educació victoriana fins a 1973. 

A partir de 1980 va començar a ensenyar escriptura creativa en diverses institucions d'ensenyament superior.Després de la mort de la seva esposa en 2009 Murnane Traslladat a Goroke a la regió de Victòria. Es casà el 1966 i té tres fills.Ha obtingut el Premi Blanca Patrick, un premi especial al Premi de Nova Gal·les del Sud Premier Literaris (2007), i el Premi de Melbourne de Literatura (2009), entre d'altres.

Molts el consideren un dels millors de la literatura australiana i segueix sent Les Planes aquella obra enigmàtica que ens transporta a un paisatge de l'Altra Part del Món. Però més que un narrador brillant, Murnane és un escriptor estètic, que captiva amb un estil aparentment senzill i concís. Un jove cineasta s'ha proposat una obra titànica: explorar i i filmar L'Interior, un documental sobre l'interior de les planes, que mostrarà el paisatge com ningú ho havia fet abans, captant amb la càmara allò invisible a ull humà i revelant als altres la imatge definitiva del territori.

Artista sense obra, el jove cineasta s'allotja durant més d'una dècada a la casa d'un terratinent de l'interior, on la seva obra es transforma, no arriba a realitzar-se mai i això mateix es converteix en una revelació i el seu major èxit. Les Planes es mengen al protagonista i el coronen com un visionari de l'invisible, un erudit del temps que tot just abandona la biblioteca del seu protector. La filmació de L'Interior es transforma així en un viatge existencialista, emprès amb la confiança total del projecte de l'exit, que va postergant-se sense remei a favor dels interminables preparatius i estudis previs. Un viatge que no serà aliè.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada