El dilluns passat vam tenir el plaer d'entrevistar els responsables de la discogràfica de música indie Bankrobber: Marçal Lladó i Ramon Ponsatí.
Bankrobber és un segell musical independent nascut entre Barcelona i la Bisbal d’Empordà. Actualment és la casa de Guillamino, Sanjosex, Mazoni, Le Petit Ramon, El Petit de Cal Eril, Esperit! Els Surfing Sirles, Sanjays, Macho, Macrobukkake i Isaac Ulam. Va néixer l'any 2002 sota el signe d'una estrella roja.
És ser agosarat crear un segell discogràfic avui en dia?
Si. bé, una mica, és una aventura, com qualsevol aventura, i són coses que si t'agraden i les fas amb passió doncs el ser agosarat ja no ho notes tant.
Perquè heu de lluitar contra molts forts, no? Internet... Quan jo volia escoltar una cançó no hi havia més remei que escoltar-la per la ràdio o comprar un disc. Ara el tema d'Internet, descàrrregues...
Jo ho vull veure més com una eina que no pas com un problema. Al final, tots els que ens agrada la música i la disfrutem, si el que t'agrada és descobrir música i Internet t'ajuda doncs molt millor. A mi no em fa por com a mínim, jo crec que l'interessant circuli, que la gent la pugui escoltar i en aquest sentit crec que podem estar contents de viure l'era d'Internet.
El que passa és que en aquest programa hem notat una tendència a que hi ha molts grups que només treuen un tema i després ja es llencen a el "ruedo". No és com abans que primer treies un CD, després començaves a actuar. Sinó que va per caçons. Llences la cançó, la cançó té èxit i quan ja hi han molts temes publicats aleshores ho recullen amb un CD. Això m'imagino que implica uns reptes per una discogràfica?
Sí, en aquest sentit crec que t'has de reinventar. El segell tradicional ja no té el sentit que tenia abans, que treballaven amb una matèria prima oculta. Sinó que ara, molt sovint, no et deus acordar d'un grup, ja porta temps a la llum pública, ja porta temps, ja hi ha un boca-orella. Ha canviat la cosa. El que passa és que crec que també l'interessant és no interessar-se per la velocitat de les coses i deixar-te el teu temps per digerir tota la música que tens al voltant i escollir o posar-te d'acord amb els músics amb els que pots treballar junts. És una mica estressant...
He llegit que al vostre bloc posàveu "vam nèixer entre Barcelona i la Bisbal d’Empordà". Quins són els orígens? Com va sorgir la idea de crear-ho?
Bé, la història és que al segell som 4 socis, tres són de la Bisbal d'Empordà i llavors n'hi ha un de Barcelona. En principi va nèixer a la Bisbal d'un grup de música, ells tenien moltes ganes de treure el seu disc, no trobaven discogràfica per treure'l, en principi, i al final ens vam llançar a la piscina i tots 4 vam decidir treure aquest disc i a partir d'aquí va començar la història.
I tanta història.. Pel que estic aquí llegint teniu en nòmina noms potents: Sanjosex, Guillamino, Mazoni, El Petit de Cal Eril, Esperit!, Sanjays, que fa poc vam punxar el nou single... I uns quants més. Com ha anat això, mica en mica, perquè anar fixant a tanta gent bona...
De fet és clar quan vam començar era com una colla d'amics que comença una història per divertimento i mai ens haguéssim imaginat a on hem arribat fins ara. Les coses, és clar, van mica en mica, tens la teva pròpia feina, dediques a la teva discogràfica el teu temps lliure, i llavors arriba un moment que la cosa es va fent més gran i que has de deixar la teva feina i dedicar-te al 100%. Llavors és clar, les coses han anat així, ja portem 13 anys...
13 i van bé les coses?
Home, no ens podem queixar, anem fent, estem aguantant el vaixell en principi.
I hi ha un nom que aviat tindreu en nòmina? Un nom nou, si es pot dir...
Si, es pot dir el nom del disc que surt demà, que és un grup amb el que vam començar a treballar aquesta tardor i que amb un dels membres ja hi haviem treballat temps enrere i havia format part de El Petit de Cal Eril i ja dic el nom perquè no hi ha més misteris, són els Pacosan, que van fer un EP aquesta tardor, que es deia Space Confess i ara després d'uns quants EPs doncs ja pubiquen el primer disc i ens fa molta il·lusió i hi estem involucrats.
Al vostre bloc posa "som molt més que una discogràfica". Com és això? Anem a veure, primer posa que teniu una editorial musical.
Pe resumir, diríem que som un segell discogràfic, no una discogràfica. Que vol dir això? Que no ens limitem a publicar discos, sinó que la nostra feina amb els artistes doncs és feina de 360 graus de manera que també dediques a buscar-los concerts, a moure les cançons i treballar amb els drets d'autor, et dediques a fer que les seves músiques circuliun per tots els nivells. Això supera els límits del que és el segell tradicional, però alhora fa que com que tens una activitat més àmplia et puguis dedicar a menys grups i nosaltres sempre hem dedicat a treballar amb un nombre tancat de grups i més de 10 actius perquè és la bona manera de fer-ho.
A més a més, també teniu una oficina de management, vosaltres aconsegui concerts per als vostres grups? No se us s'ha passat que se us ha ofert una banda i us ha preguntat a veure si els hi podíeu aconseguir concerts?
Hi ha hagut casos, hi ha moments que per posar un exemple, els Gramophone Allstars que vam acabar traient el disc i portàvem com 5 anys treballant però ells treient els discs amb un segell de Madrid que es diu Liquidator especialitzat en música jamaicana. En aquest cas concret, per les raons que sigui Liquidator va decidir deixar de treballar amb ells però nosaltres ja portàvem una dinàmica de col·laboració que doncs ara mateix el pas natural és treure el disc.
Com funcioneu? Funcioneu com les discogràfiques tradicionals que és que sentiu una maqueta i llavors invertiu en la gravació, producció i masterització o aquesta manera més flexible que és que hi han grups a casa seva que et fan un tema i t'ho porten i pràcticament ho has d'emmaquetar i poca cosa més?
Hem nascut en una època en que precisament per sort la tecnologia domèstica ha permès abaratir molts costos i de fet molts dels artistes amb els que treballem incialment han començat treballant ells a casa seva de manera autònoma i per sort eficient. Si analitzes per exemple els primers discs de Guillamino són discs completament fets amb tecnologia domèstica. Si això ho haguéssim hagut de gravar en estudis doncs no hauríem ni pogut començar
A més a més també he llegit que organitzeu cicles i festivals... O hi esteu involucrats d'alguna manera...
Doncs sí, de fet amb uns veïns vostres, amb la gent del taller de músics que estan aquí al costat. Portem ara ja tres anys amb un projecte que es diu Connexions, un festival que es fa a les tardors. Recentment també vam estar a la Sala Beckett fent uns concerts els dimarts, un cicle que es deia Els Dimarts em sentiràs, fent coses al nostre poble als estius, ara aquest estiu hem començat un festival a Sant Pere de Ribes.
Per anar acabant, que és el més gratificant de la vostra feina i el contrari?
Per mi això que passarà ara, anar un lloc i presentar una nova cançó. Aquests primers dies que treus un disc nou i el pots ensenyar i per tu també notes que hi ha una cosa que et renova, que et refresca, que no s'ha sentit abans i que de cop és important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada