Per al cantautor bretó Yann Tiersen va haver un abans i un després de
la seva banda sonora per a la pel·lícula “Amélie”. Aquesta el va
enlairar però després es convertiria en una mena de maledicció perquè
se’l va encasellar en un so que no fa justícia a la seva gran
versatilitat. Per comprovar-ho només fa falta fixar-se en la seva
discografia i assistir a algun dels seus concerts.
Influït tant per la chanson com pel rock i la música clàssica, la seva trajectòria ha evolucionat des d’un primer disc instrumental, “La valse des monstres”, molt marcat pels seus treballs per a teatre i cinema. Els àlbums que ha editat durant els últims anys com “Les retrouvailles”, mostren la seva obertura de mires junt a Dominique A, Jane Birkin, Stuart Staples o Liz Fraser. Aquest creixement artístic ha culminat amb el seu apropament al post-rock en els seus majestuosos “Dust Lane” i “Skyline”.
Paral·lelament ha seguit elaborant bandes sonores per a pel·lícules que mostren la seva gran habilitat com a compositor i multi instrumentista. Així, per exemple, el passat octubre es va encarregar de supervisar un homenatge a Fantômas al Teatre del Châtelet de París, amb motiu del centenari de les cinc pel·lícules que es van fer sobre el cèlebre malvat francès. Avui oferirà un concert a la sala Barts dins del 15è festival Mil·leni.
