I Love... Ville à Dômat #1: Albert Puig (Delicatessen)

Avui iniciem una nova secició al nostre blog: I Love ...Ville à Dômat. Una secció per la qual desfilaren diferents persones que segueixen el nostre univers. Gent coneguda i anònima que comparteixen un hobby: escoltar i seguir Ville à Dômat. Nosaltres estem molt cofois del suport que estem rebent des de diferents cantons de la nostra societat i d'arreu del món. Esteu atents, la festa tot just acaba de començar.

Albert Puig ha estat locutor i presentador de Catalunya Ràdio durant més de vint anys. Actualment condueix l'esplèndid programa "Delicatessen" a Icatfm. Sota el seu criteri el programa, que s'emet de dilluns a divendres i de vuit a nou del vespre, proposa diàriament un recorregut musical sense límits estilístics, geogràfics o temporals que des d'aquí recomenem a tots els nostres seguidors. A més Albert Puig és el director de la productora musical No Sonores i director artístic dels festivals Petits Camaleons i Altaveu. Un fan de primera categoria.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Albert Puig

En aquest darrer episodi de Ville à Dômat, el primer episodi de la tercera temporada, en Mariscal Mauro entrevistà a un professional de la ràdio, i que en sap molt de la nostra música, el conegut periodista de gènere musical, i el conductor del DeliCatessen, a més de ser el director artístic del Festival Altaveu, només amb dues paraules: Albert Puig.

Albert, t'hem portat, més enllà de la teva faceta com a professional del periodisme, perquè tu ets el director artístic del Festival Altaveu. Explica'ns com va nàixer aquest festival i en què s'ha convertit aquest festival.

- El festival s'explica molt pel seu nom, Altaveu, el moment que neix el festival hi ha molts artistes en aquest país que necessiten aquest "Altaveu" per donar-se a conèixer. Estem parlant de l'època sortint del franquisme, amb la qual cosa l'altaveu és molt necessari per tota la gent que canta en català, hi ha un punt de reivindicació amb la diada, amb l'11 de setembre, perquè com sabeu a Sant Boi hi ha la tomba de Rafael Casanova. És evident que amb els anys les coses han canviat, i que hi ha nous músics que canten en català que es volen donar a conèixer. Tots sabem quina és la música comercial per excel·lència, la que es belluga per les grans emissores...

Això que en Divus diu el mainstream...

- Ho diu ell i ho diu tothom. És un producte de temporada que caduca de seguida, que passa molt ràpid i jo penso que és important donar a conèixer altres coses.

Quina és la situació del Festival? Ha perdut el seu punt de reivindicació, de suport? Segueix tenint aquesta idea?

- La reivindicació sempre existeix, el que passa és que ara lluitem contra la competència ferotge dels milers de festivals que hi ha, i crec que una mica, en certa manera, si surten més festivals, hi hauria d'haver alguna filosofia d'aportar coses noves. Jo penso que si hi ha un festival nou, hauria de portar coses diferents, cobrir algun aspecte que encara no hagi estat cobert per ningú, estèticament o estilísticament.

Anem a parlar del festival d'aquest any, de l'edició d'enguany. Tenim gent com Mishima, Joana Serrat... quin seria el cap de cartell de l'edició d'aquest any?

- Està molt difícil dir quin és el cap de cartell. Jo tiraria per algun dels artistes més petits, com a preferència meva. A mi em ve molt de gust veure el projecte de El Petit de Cal Eril amb el David Mengual, perquè són dos cervells molt recaragolats, musicalment parlant. El Petit de Cal Eril, les seves cançons ja les coneixeu, però posades amb aquest format XXL, amb un David Mengual que no és un qualsevol dins del món del jazz, i que té a més a més una orquestra de músics de primer ordre.. Són dues mentalitats que jo crec que poden combinar-se molt bé. Conec els grups, conec els músics, les seves cançons, conec les seves trajectòries.

A més a més del Festival Altaveu, hi ha els Premis Altaveu. Fes-nos 5 cèntims.

- Els Premis Altaveu són un jurat de professionals, en els quals jo no tinc ni veu ni vot, però assisteixo a les reunions. Es tracta de premiar en certa manera, bones feines. Aquesta pot ser un disc acabat de publicar, la trajectòria d'un festival, la repercussió que ha tingut un grup recent, però sobretot valorar la feina. Creiem que s'ha de premiar la gent que està treballant seriosament en el món de la música.