Marie Heurtin i la seva història

Aquest mes d'abril s'ha estrenat a alguns cinemes (no es un film per a les masses) la darrera pel·lícula de Jean-Pierre Améris, director de films com La Vida (2001), titulada La história de Marie Heurtin. En aquest film, basat en una història real de finals del segle XIX, serem testimonis de com la jove Marie, una noia cega, sorda i muda, intenta comunicar-se amb el món que l'envolta gràcies a l'ajuda d'una monja del convent on va ser reclosa de ben petita.

Amb les interpretacions d'Isabelle Carré, una de les actrius habituals del director, i Ariana Rivoire com a la jove Marie, el film d'Améris es caracteritza per una exquisida delicadesa i sensibilitat a l'hora de narrar la seva història. L'austeritat a l'hora de rodar que imposen el director i l'encarregada de la fotografia, Virginie Saint-Martin, ajuden a configurar un atmosfera molt personal d'acord amb el desenvolupament de la jove protagonista. Per les característiques de les que fan gal·la tant el guió com la forma de narrar, La història de Marie Heurtin exigeix un cert esforç per part de l'espectador, tot i que aquest és recompensat pel bon conjunt que conformen totes les parts de l'obra.

Així, el film segueix l'estela d'altres obres destacades com L'enigma de Gaspar Hauser (1974) de Werner Herzog; El Petit Salvatge (1970) de Truffaut o El miracle d'Anna Sullivan (1962) d'Arthur Penn, però Améris li aconsegueix atorgar al film un toc personal a partir de la comprensió, la paciència i l'amor cap a la història de superació que afronta Marie Heurtin conjuntament amb l'ajuda de les religioses que l'acompanyen. No és una obra mestra, però és un film delicat i sincer amb algunes idees curioses sobre el llenguatge i els seus límits.

La historia de Marie Heurtin - Tráiler español per keane43

L'any més violent arriba aquest març

Aquest passat divendres es va estrenar A Most Violent Year, el tercer llargmetratge de J.C. Chandor, un dels directors estatunidencs actuals amb més personalitat. Al film, on també ha exercit com a guionista, Chandlor ens narra la història d¡un immigrant i la seva família, que intenten tirar endavant el seu negoci mentre al seu voltant, la corrupció i la violència o neguen tot.

Ambientada en la Nova York de l'any 1981, l'any més violent de tota la història de la ciutat segons les estadístiques, A Most Violent Year es presenta com una de les millors pel·lícules de la nostra cartellera actual. Guanyadora del premi a Millor Pel·lícula pel NBR, la cinta està protagonitzada per Oscar Isaac i Jessica Chastain.

El año más violento - Tráiler español (v.o.s.) per keane43

Blade Runner torna als cinemes

Aquest 18 de març es reestrena als nostres cinemes una de les pel·lícules de ciència-ficció més enyorades pels fans. Un enorme clàssic com és Blade Runner, la mítica cinta dirigida per Ridley Scott, protagonitzada per Harrison Ford i amb la música de Vangelis.

Blade Runner s'ambienta a principis d'un segle XXI molt fictici, on la companyia Tyrell Corporation ha creat un robot anomenat Nexus 6, un ésser virtualment idèntic als éssers humans, però superiors en força i agilitat, que s'anomenen popularment replicants. Aquests robots són utilitzats com a esclaus en les colònies exteriors de la Terra. Després de la revolta d'un grup de replicants, aquests van ser desterrats del planeta. Els Blade Runner, cossos especials de la policia, són els encarregats de matar els robots que no acceptessin la condemna.

Amb aquest punt de partida, Ridley Scott construeix una de les gran obres mestres del gènere, que ara s'estrena altra vegada a les nostres sales amb el muntatge final del director i en VOSE.

L'Americana torna amb el millor indie nord-americà

El festival de cinema independent nord-americà Americana torna aquest cap de setmana a Barcelona amb la seva segona edició per tal que puguem gaudir d'algunes de les millors pel·lícules de l'any passat del cinema indie americà. Així, fins el diumenge 22 de febrer els cinemes Girona oferiran algunes de les millors joies cinematogràfiques d'aquest passat 2014, convertint l'Americana en una de les cites culturals indispensables d'aquest febrer. Des de Ville à Dômat volem recomanar-vos algunes de les obres indispensables d'aquesta 2a edició del festival.

Cheatin' (Bill Plympton)

Una de les millors pel·lícules d'animació de l'any passat, Cheatin' és el setè llargmetratge de Bill Plympton, una dels referents del cinema d'animació independent americà, i probablement el millor. En el film, basat en l'obra de James M. Cain, coneixerem a l'Ella, que després d'un accident de cotxe i la intervenció d'en Jake, acabarà iniciant una relació amb el seu salvador. Tot serà perfecte en un principi, però poques coses poden durar per sempre...

Dear White People (Justin Simien)

En la seva òpera prima, el director Justin Simien tracta un tema tan candent com és el racisme, tot des d'una òptica tant còmica com dramàtica. Dear White People ens explica la història d'un grup d'estudiants negres a una universitat de l'Ivy League que assisteixen a una festa de Halloween de temàtica "afroamericana". Aquest fet farà desencadenar tota una sèrie d'esdeveniments que portaran al caos més absolut.

The Better Angels (A.J. Edwards)

Una altra òpera prima, aquest cop per part del director A.J. Edwards, que amb un estil completament deutor del cinema de Terrence Malik (és el productor del film), ens narra la història dels primers anys de Abraham Lincoln, durant la seva vida a la salvatge Indiana, mostrant-nos la tragèdia que el canviaria per sempre i les dues dones que el van guiar cap a la immortalitat.

Selma (Ava DuVernay)

Com a pel·lícula de clausura tenim un dels films més interessant de l'any passat, nominada entre altres premis a l'Òscar a Millor Pel·lícula. Es tracta de Selma, un film que ens explica la història de la llegendària marxa de Martin Luther King Jr. des de Selma fins a Montgomery, la capital de l'estat d'Alabama, el 1965, que va significar un dels punts d'inflexió per a l'obtenció dels drets civils dels afroamericans als EUA. Amb David Oyelowo com a actor principal i Ava DuVernay com a directora.

Un Steve Carell irreconeixible a 'Foxcatcher'

El passat 6 de febrer es va estrenar als nostres cinemes Foxcatcher, la nova pel·lícula del director nord-americà Bennett Miller, conegut per films com Moneyball o Truman Capote. Nominada a 5 Òscars, entre ells Millor Director i Millor Actor, però curiosament no a Millor Pel·lícula, Foxcatcher ens explica la història de Mark Schultz (Channing Tatum), un medallista olímpic que és invitat per un ric hereu John du Pont (Steve Carell) a la seva mansió per tal que l'ajudi a crear un camp d'entrenament d'alt nivell on preparar a l'equip de lluita dels EUA per als Jocs Olímpics de Seül 88.

Basada en una història real, Foxcatcher és una de les millors pel·lícules nord-americanes de l'any passat, i compta amb una de les interpretacions més extraordinàries i sorprenents que puguem observar ara als cinemes. L'estrella del film, tot i comptar entre el repartiment amb actors com Channing Tatum o Mark Ruffalo, és Steve Carell, que aconsegueix amb aquest film la millor interpretació de la seva carrera, molt allunyat dels seus habituals registres còmics.

'La Isla Mínima' triomfa als Goya

La nit del passat dissabte es van entregar els premis de l'Acadèmia de Cinema Espanyol, els Goya, i tot i que semblava que aquest any tindríem una gala més renyida del normal, el resultat ha estat molt i molt clar. El film d'Alberto Rodríguez, La Isla Mínima, ha estat la gran triomfadora de la nit. Es presentava com una de les opcions més fermes de cara al Goya a Millor Pel·lícula, recolzat per 17 nominacions, i al final el film se n'ha emportat 10, entre ells evidentment el de Millor Pel·lícula. 

El propi Alberto Rodríguez ha aconseguit el guardó a Millor Director. Javier Gutérrez tancava un trident de luxe amb el premi a Millor Actor, imposant-se al seu company de repartiment Raúl Arévalo. Així, La Isla Mínima ha aconseguit en definitiva els premis a Millor Pel·lícula, Director, Actor, Actriu Revelació, Guió Original, Música Original, Fotografia, Direcció Artística, Disseny de Vestuari i Muntatge.

Al final films com Magical Girl o Loreak no han pogut brillar tant (només un Goya entre tots dos films, tot i que ha estat el de Millor Actriu per a Bárbara Lennie en el seu paper a Magical Girl), i Relatos Salvajes, recordem nominada a l'Òscar a Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa, s'ha hagut de conformar amb el premi a Millor Film Hispanoamericà. Tot i això, el triomf de La Isla Mínima no hauria d'agafar a ningú por sorpresa, ja que es tracta d'un dels millors thrillers espanyols dels últims anys, i ha aconseguit un reconeixement enorme per part de la premsa especialitzada, i no només d'aquí, ja que fins i tot la premsa americana l'ha elogiat.

'Nightcrawler' arriba amb un Jake Gyllenhaal immens

Per fi s'ha estrenat als nostres cinemes Nightcrawler, l'òpera prima de Dan Gilroy protagonitzada per Jake Gyllenhaal. Com ja us vam comentar fa mesos, quan va sortir a la llum el primer tràiler del film, Nightcrawler ens presenta al personatge de Lou Bloom, que després de ser testimoni d'un accident, descobreix el món del periodisme criminalista de la ciutat de L.A. A partir d'aquest moment, veurem a Bloom endinsar-se en un perillós i complex món que l'acabarà atrapant fins a extrem inimaginables.

Protagonitzada per Rene Russo (l'esposa del director), Riz Ahmed, Bill Paxton i sobretot, per un espectacular Jake Gyllenhaal, Nightcrawler és una de les millors òperes primes dels últims anys al cinema nord-americà, i és que estem parlant d'un dels millors films de l'any passat. Nominat a millor guió original, del propi Gilroy, el film s'ha quedat a les portes d'aconseguir la nominació a millor actor per Gyllenhaal, que sí que ha aconseguit aquest reconeixement per part del Globus d'Or, els Satellite, els Spirit i els BAFTA, entre d'altres.

Amb un aire als films més foscos i asfixiants de directors com David Lynch o David Fincher, Gilroy ha aconseguit fer-se un nom entre els més destacats del 2014, i és presenta com un director a seguir d'aprop. De moment podem delectar-nos amb Nightcrawler, però esperem sincerament que això només sigui l'inici d'una gran carrera.

Per fi arriba 'Whiplash'

Ja vam parlar d'aquest film de Damien Chazelle, Whiplash, fa pràcticament un any, quan va sortir com a guanyador triomfal de la passada edició del festival de Sundance, amb el guardó de Millor film i el premi del Públic. Ara, tres mesos després de la seva estrena comercial als EUA, per fi ens arriba aquesta història sobre un ambiciós bateria de jazz que busca triomfar en un elitista conservatori de música.

Whiplash és la història d'Andrew Neiman, aquest noi interpretat per un fantàstic Miles Teller, però també és la història de Terence Fletcher, un professor conegut tant pel seu talent com pels seus rigorosos mètodes d'ensenyança. I és mèrit de l'actor JK Simmons que precisament el personatge de Terence Fletcher sigui un dels millors personatges de l'any. Simmons ja ha guanyat per la seva interpretació a Whiplash el Globus d'Or al millor actor de repartiment, el Critic's Choice, i els premis dels cercles de crítics de les ciutats de Nova York, Los Ángeles i Chicago entre d'altres. És normal que sigui el màxim favorit a emportar-se l'Òscar en aquesta categoria.

Però Whiplash no només es recolza en la qualitat dels seus dos intèrprets principals, i així, aquesta cinta de Damien Chazelle s'ha convertit per mèrits propis en un dels millors films de l'any. Ho demostren les extraordinàries crítiques que ha rebut arreu del món, així com les cinc nominacions que l'acadèmia de Hollywood va anunciar el passat divendres (Pel·lícula, Actor Secundari, Guió Adaptat, Muntatge i So). Veurem si durant la propera 87a edició dels premis Òscars li somriu la sort. Independentment d'això, Whiplash és la millor estrena de la setmana i un film que val la pena veure.

On The Road: un viatge sobre rodes als Estats Units

El Festival de cinema independent nord-americà Americana i el Consolat General dels Estats Units a Barcelona us porten aquest cicle de cinema que ofereix un recorregut històric pels Estats Units a través de cinc llarg metratges que ens acosten diferents aspectes de la societat, la cultura i la història dels Estats Units, il·lustrant períodes com la Gran Depressió o el Moviment pels Drets Civils. Des de 1934 fins al 2010, les cinc pel·lícules serveixen també per reflexionar sobre el gènere road movie. 

Aquest cicle forma part de la programació paral·lela del Festival Americana, que se celebrarà a Barcelona del 19 al 22 de febrer de 2015. On The Road: un viatge sobre rodes als Estats Units tindrà lloc al centre cívic Fort Pienc.

Millors pel·lícules del 2014. Nº4: Only Lovers Left Alive (Jim Jarmusch)

4. ONLY LOVERS LEFT ALIVE (JIM JARMUSCH)

Jim Jarmusch és un director peculiar. La seva filmografia conté pel·lícules tant estimades com Down by Law o Night on Earth, amb experiments en molts casos fallits com Coffee and Cigarettes o Permanent Vacation. A més, la majoria de les seves pel·lícules acaben dividint enormement a la crítica especialitzada, tot i que el director compta amb una ferma base de fans que el recolzen constantment. El seu darrer film, Only Lovers Left Alive, no és una excepció, però el cert és que el veterà director s'ha superat a si mateix.

La pel·lícula, ambientada en un Detroit i un Tànger romànticament desolades, ens presenta a una parella de vampirs enamorats, l'Adam i l'Eve, que es retroben per fer front a les desavinences, en una relació de com a mínim un parell de segles. Tot i això, poc a poc el món se'ls ensorrarà a sobre. Protagonitzada per uns extraordinaris Tom Hiddleston i Tilda Swinton, Jarmusch ha aconseguit rodar la que molt probablement sigui la seva millor obra fins ara. Only Lovers Left Alive és senzillament imprescindible.

Millors pel·lícules del 2014. Nº 5: The Grand Budapest Hotel (Wes Anderson)

5. THE GRAND BUDAPEST HOTEL (WES ANDERSON)

El 5è millor film de l'any per Ville à Dômat és la nova pel·lícula d'un dels millors directors americans actuals i un dels que més fanatisme comporta, Wes Anderson, que amb The Grand Budapest Hotel ha aconseguit la que molt probablement sigui la seva millor obra.

Amb un guió ple de surrealisme i amb un humor exquisit, Anderson ens explica la història de dos empleats d'aquest meravellós hotel que és el Grand Budapest, que es veuen immersos en una trepidant carrera per l'obtenció d'una obra d'art de gran valor, alhora que els diversos aixecaments que van transformar Europa durant la dècada dels anys 30 del segle passat conformen un telo de fons extremadament ric i interessant.

A més, la pel·lícula compta amb un dels millors repartiments actorals de l'any, i només fa falta fer una ullada ràpida al cartell del film per veure's aclaparat per la quantitat de talent que hi ha.

El dia més curt

Coincidint amb la celebració de The Short Film Day, que té lloc en una desena de països europeus, arriba El dia més curt a Barcelona, una jornada on es programaran diverses sessions gratuïtes a diferents espais amb la projecció de curtmetratges d’un alt nivell i palmarès internacional per tal de potenciar, dignificar, difondre i reivindicar el paper del curtmetratge en el sector de la indústria audiovisual, i alhora apropar-lo a tots els públics. L'esdeveniment tindrà lloc al CCCB.

El millor film europeu de l'any és 'Ida'

Ida, el cinquè film del director polonès Pawel Pawlikowski, ha sortit com a gran triomfadora de la nova edició dels Premis del Cinema Europeu, al guanyar els premis a Millor Pel·lícula, Director, Guió, Fotografia i el premi del Públic al millor film europeu. Només se li ha escapat el guardó a Millor Actriu, categoria en la que estaven nominades les seves dues protagonistes, Agata Kulesza i Agata Trzebuchowska, i que al final a anat a parar a mans de l'actriu francesa Marion Cotillard, per un extraordinari paper a la darrera cinta dels germans Dardenne, Dos dies, una nit.

Així, la pel·lícula de Pawlikowski continua amb la seva magnífica trajectòria a través dels principals premis cinematogràfics de tot el món. Recordem que l'any passat la cinta polonesa ja va aconseguir emportar-se els premis a Millor Pel·lícula als festivals de Londres, Varsòvia i Gijón, a més d'obtenir la nominació a Millor film estranger als premis David di Donatello. Ara, i a l'espera de la publicació de les nominacions als Òscars, Ida es troba nominada als Globus d'Or, als Satellite i als Spirit com a Millor pel·lícula de parla no anglesa, premi que ja ha guanyat als EUA amb el Circuit de crítics de Los Àngeles i de Nova York.

Ida és una pel·lícula ambientada a la Polònia dels anys 60, on una jove anomenada Anna, una novícia que està a punt de fer-se monja, descobreix un obscur secret de família que data de la terrible època de l'ocupació nazi. Així, aquest film amb tocs de road movie, tracta temes com la família, la religió o el nazisme, tot acompanyat amb una fotografia exquisida i un estil que recorda al cinema d'abans. No per res la cinta a estat comparada amb pel·lícules de Dreyer, Bergman, Bresson o Hanoun. Amb això es diu tot. 

Ida - Tráiler español (v.o.s.) per keane43

'Dos a la carta', una comèdia amb molt de suc

Avui dijous, al cinema Bosque de Barcelona es realitzaran dos passis especials de la pel·lícula Dos a la carta amb l'actor protagonista, l'Adrià Collado, i el director de la cinta Robert Bellsolà, que a més també a participat al guió d'aquesta. Les sessions seran a les 20:30h i a les 22:30h. Les entrades a més, es poden comprar des de la pàgina web del Grup Balaña o a les taquilles mateixes del cinema.

Dos a la carta és una comèdia en la qual el personatge de l'Oscar, un broker urbà molt calculador casat amb una noia ambiciosa, descobreix que té un germà, en Dani, un camperol molt maldestre, i junts, es veuen obligats a compartir un restaurant perdut enmig d'un idíl·lic paisatge rural.

Protagonitzada per Adrià Collado, Andoni Agirregomezkorta, Carolina Bang i Melani Olivares, la pel·lícula es va estrenar el passat 21 de Novembre i ara es una bona oportunitat per tornar a gaudir del seu humor. A més, el seu director, Robert Bellsolà, estarà amb nosaltres a Ville à Dômat el proper 22 de desembre perquè l'entrevistem.

'A Most Violent Year', el millor film de l'any segons el NBR

El reconegut National Board of Review, una de les associacions nord-americanes de crítics més prestigioses dels Estats Units acaba d'entregar els seus premis anuals al més destacat de la producció cinematogràfica internacional. Així, després d'haver presentat la llista amb els seus 10 millors films de l'any (on hi destaca especialment The Lego Movie), ara, el NBR ha atorgat el premi a Millor Film de l'any a la tercera pel·lícula de J.C. Chandor, A Most Violent Year.

El film, protagonitzat per Jessica Chastain i Oscar Isaac, ens narra una història ambientada a la Nova York del 1981, estadísticament l'any més violent de la història de la ciutat nord-americana. En aquest context, un immigrant i la seva família intenten treure endavant el seu negoci mentre la violència i la corrupció de la ciutat amenacen amb destruir tot el que han aconseguit fins al moment.

A Most Violent Year ha estat nominada també al premi a Millor Actor per Oscar Isaac als Premis Gotham, a més d'obtenir algunes de les millors crítiques de l'any a terres americanes (no per res el premi l'atorgaven ells). De moment encara no té data d'estrena al nostre país, tot i que arribarà als cinemes dels EUA aquest últim dia de l'any, el 31 de desembre.

Arriba el nou despertar d'Star Wars

Si hi ha hagut alguna notícia sobre el món del cinema que hagi destacat per sobre de les altres aquesta setmana passada, aquesta és sense cap mena de dubte la publicació del primer teaser tràiler de la nova pel·lícula de la Guerra de les Galàxies. El que serà l'episodi 7 d'aquesta llegendària saga (amb el títol de The Force Awakens), la més rendible del món del cinema, va estrenar el passat divendres al vespre les seves primeres imatges. 88 segons en el que la Disney i Lucasfilm no mostren els actors clàssics de la saga (Carrie Fisher, Harrison Ford i Mark Hamill), coneixedors que són els que més ganes tenen de veure els fans, sinó que en canvi podem ja donar un cop d'ull als que seran alguns dels nous protagonistes i probablement un dels enemics principals.

L'estrella del tràiler però, és sense cap mena de dubte la reaparició de la llegendària nau de Han Solo, Millennium Falcon i que ha suposat tota una onada de missatges a les xarxes socials plens d'emocions i nostàlgia. Queda però, una mica més d'un any per poder tornar a visitar els extraordinaris paisatges de planetes com Tatooine o Coruscant, i és que al final d'el tràiler s'ens anuncia que el film no arribarà fins a finals de desembre del 2015.

Mor Mike Nichols, mor un dels grans

Mike Nichols, una de les poques persones en guanyar com a mínim en una ocasió cada un dels grans guardons nord-americans artístics, és a dir, Oscar, Emmy, Grammy i Tony, va morir el passat 19 de novembre a l'edat de 83 anys. Director de films tan memorables com Who's Afraid of Virginia Wolf? o The Graduate, Nichols es va fer primer un nom en el món del teatre, on sempre va destacar com un dels millors actors del moment.

A la finals dels 60 ja havia donat el salt a la direcció teatral i era un dels creadors més sol·licitats del moment, per això Warner Bros. va decidir atorgar-li la direcció del seu primer film, Who's Afraid of Virginia Wolf?, que li va valer tants reconeixements i premis. The Graduate, un parell d'anys després va confirmar la seva genialitat. Durant els seus últims anys, ja allunyat de Hollywood, Nichols va tornar al teatre, on va dirigir Spamalot, la premiada obra dels Mony Python, i també La Mort d'un Viatjant, d'Arthur Miller, aquesta el 2012 i que li va valer el seu últim premi Tony, el vuitè.

Film & Cook

Film & Cook és un festival de cinema gastronòmic que pretén convertir-se en cita ineludible per a tots els amants del cinema i la gastronomia. Al·legant als cinc sentits ia la sensibilitat cada vegada més estesa del públic cap a tot el que té a veure amb l'art culinari i audiovisual, Film & Cook ha nascut per consolidar-se com aesdeveniment de referència cultural a nivell nacional. 

L'objectiu de Film & Cook és descobrir, treballar i experimentar la relació entre dos dels conceptes i arts que envolten la nostra vida: el cinema i la gastronomia. Per a això inclou en la seva programació la projecció de documentals, llargmetratges i curts de temàtica gastronòmica amb el maridatge de les projeccions de la màd'importants figures del món culinari. 

L'encreuament de les dues experiències és capaç de transportar a llocs insospitats amb l'ajuda de la creativitat, la il·lusió, l'art i la bona cuina de tots els col·laboradors. A més Film & Cook també pretén oferir una experiència enriquidora per al públic convidant a participar en xerrades, col·loquis, tallers o degustacions de diferents productes. 

I és que Film & Cook mostra però també interactua i la seva intenció és aconseguir que els assistents gaudeixin, aprenguin i se sentin involucrats. Els dies 22 i 23 de Novembre a l'Aribau Club de Barcelona. Aquest any Mèxic és el país convidat.

Turist o la por a una força major

Una de les sorpreses de les recents nominacions als premis del Cinema Europeu han estat les nominacions del film suec Turist en les categories de Millor Pel·lícula i Millor Director. Ara, aquest film de Ruben Östlund ha aconseguit un nou reconeixement en la seva llarga trajectòria per festivals al emportar-se el premi Giraldillo de Oro a millor pel·lícula i millor guió del Festival de Sevilla. 

Recordem que aquest film ja havia aconseguit el premi del jurat al passat Festival de Cannes en la categoria de Un Certain Regard. Amb el beneplàcit de la crítica, Turist es prepara ara per uns premis del Cinema Europeu que no el reben com a principal favorit, ja que films com Ida i Winter Sleep semblen acaparar totes les paperetes, però sí que com a mínim li reconeixen la valentia de la seva proposta i la qualitat del metratge.

A Turist (o Force Majeure), ens trobem amb una família que decideix passar cinc dies de vacances als Alps perquè el pare de la família, en Tomas, pugui descansar del treball. Però en un dels esmorzars en el restaurant de la zona, una allau els sorprèn a tots. Relativament segurs en l'edifici, la tensió va creixent a poc a poc mentre la gegantina allau s'aproxima als protagonistes. Quan el peril sembla més real, Ebba, la mare, crida al seu marit per què l'ajudi amb els nens, però es troba amb que en Tomas a marxat corrents per salvar la vida... L'allau s'acosta cada vegada més, fins que es deté davant el restaurant sense causar danys, però havent destrossat un univers familiar. A partir d'aquell moment en Tomas haurà de treballar de valent per aconseguir recuperar el seu lloc de patriarca a la família.

Amb aquest argument, la veritat és que no s'ens fa gens difícil pensar perquè aquest film acaba d'emportar-se el premi a millor guió al festival de Sevilla. Així i tot, i encara que el film es va estrenar als Estats Units fa poc més d'un més, i tot i la recent noticia de les nominacions del Cinema Europeu, Turist encara no té data d'estrena per al nostre país. Esperem que la situació s'arregli aviat, perquè aquest és un film per gaudir de valent.

El final de la trilogia cada vegada més pròxim

La setmana passada es va presentar el que serà el tràiler final de la tercera part de la trilogia de El Hobbit, "El Hobbit 3: La Batalla dels Cinc Exercits". Per a aquesta darrera entrega, Peter Jackson a promès la major col·lecció d'ogres, orcs, goblins, elfs, dracs i nans de tota la saga, per a rodar una de les batalles més espectaculars del cinema. L'estrena del film tindrà lloc el proper 17 de desembre, en una adaptació que promet portar a la gran pantalla tot allò que va desitjar el creador de la saga, J.R.R. Tolkien, i també sembla ser, tot el que ha desitjat el director de la versió cinematogràfica, Peter Jackson, agradi això més o menys. Heus aquí el tràiler: