Aquest mes d'abril s'ha estrenat a alguns cinemes (no es un film per a les masses) la darrera pel·lícula de Jean-Pierre Améris, director de films com La Vida (2001), titulada La história de Marie Heurtin. En aquest film, basat en una història real de finals del segle XIX, serem testimonis de com la jove Marie, una noia cega, sorda i muda, intenta comunicar-se amb el món que l'envolta gràcies a l'ajuda d'una monja del convent on va ser reclosa de ben petita.
Amb les interpretacions d'Isabelle Carré, una de les actrius habituals del director, i Ariana Rivoire com a la jove Marie, el film d'Améris es caracteritza per una exquisida delicadesa i sensibilitat a l'hora de narrar la seva història. L'austeritat a l'hora de rodar que imposen el director i l'encarregada de la fotografia, Virginie Saint-Martin, ajuden a configurar un atmosfera molt personal d'acord amb el desenvolupament de la jove protagonista. Per les característiques de les que fan gal·la tant el guió com la forma de narrar, La història de Marie Heurtin exigeix un cert esforç per part de l'espectador, tot i que aquest és recompensat pel bon conjunt que conformen totes les parts de l'obra.
Així, el film segueix l'estela d'altres obres destacades com L'enigma de Gaspar Hauser (1974) de Werner Herzog; El Petit Salvatge (1970) de Truffaut o El miracle d'Anna Sullivan (1962) d'Arthur Penn, però Améris li aconsegueix atorgar al film un toc personal a partir de la comprensió, la paciència i l'amor cap a la història de superació que afronta Marie Heurtin conjuntament amb l'ajuda de les religioses que l'acompanyen. No és una obra mestra, però és un film delicat i sincer amb algunes idees curioses sobre el llenguatge i els seus límits.
L'òpera prima del músic escocès convertit a director de cinema John Maclean, Slow West, ha publicat el seu primer tràiler oficial. Després de la gran acollida que va rebre per part de la crítica especialitzada al passat festival de Sundance, on es va emportar el Gran Premi del Jurat en la categoria de World Cinema, Slow West, encara la seva recta final fins a la seva estrena en sales, que es produïra el proper 15 de maig als EUA, l'única data d'estrena confirmada per a la pel·lícula.
Slow West és un western on seguirem els passos del jove Jay Cavendish, un noi de 17 anys que empren un llarg camí per reunir-se amb la dona que estima. En aquest viatge coneixerà a un misteriós home anomenat Silas que l'acompanyarà en aquesta aventura. Amb Kodi Smit-McPhee i Michael Fassbender destacant com a protagonistes, el film es presenta com una de les propostes més fresques d'entre totes les estrenes abans de l'estiu.
Aquest passat divendres es va estrenar A Most Violent Year, el tercer llargmetratge de J.C. Chandor, un dels directors estatunidencs actuals amb més personalitat. Al film, on també ha exercit com a guionista, Chandlor ens narra la història d¡un immigrant i la seva família, que intenten tirar endavant el seu negoci mentre al seu voltant, la corrupció i la violència o neguen tot.
Ambientada en la Nova York de l'any 1981, l'any més violent de tota la història de la ciutat segons les estadístiques, A Most Violent Year es presenta com una de les millors pel·lícules de la nostra cartellera actual. Guanyadora del premi a Millor Pel·lícula pel NBR, la cinta està protagonitzada per Oscar Isaac i Jessica Chastain.
Aquest 18 de març es reestrena als nostres cinemes una de les pel·lícules de ciència-ficció més enyorades pels fans. Un enorme clàssic com és Blade Runner, la mítica cinta dirigida per Ridley Scott, protagonitzada per Harrison Ford i amb la música de Vangelis.
Blade Runner s'ambienta a principis d'un segle XXI molt fictici, on la companyia Tyrell Corporation ha creat un robot anomenat Nexus 6, un ésser virtualment idèntic als éssers humans, però superiors en força i agilitat, que s'anomenen popularment replicants. Aquests robots són utilitzats com a esclaus en les colònies exteriors de la Terra. Després de la revolta d'un grup de replicants, aquests van ser desterrats del planeta. Els Blade Runner, cossos especials de la policia, són els encarregats de matar els robots que no acceptessin la condemna.
Amb aquest punt de partida, Ridley Scott construeix una de les gran obres mestres del gènere, que ara s'estrena altra vegada a les nostres sales amb el muntatge final del director i en VOSE.
Guillermo del Toro ha presentat el seu pròxim film, Crimson Peak, amb un primer tràiler en el que ja podem veure els principals actors protagonistes així com fer-nos una idea de com serà l'atmosfera d'aquest nou projecte d'un dels cineastes més imaginatius actuals.
Amb Crimson Peak, del Toro ens narrarà la història d'una tragèdia familiar, on una noia escriptora serà incapaç d'elegir entre l'amor de la seva infància i la temptació d'un estrany desconegut. Intentant fugir dels errors del seu passat, la noia acabarà arribant a una casa que respira, sagna i recorda. Amb un repartiment de luxe on destaquen els noms de Mia Wasikowska, Jessica Chastain i Tom Hiddleston, Crimson Peak es presenta com una de les propostes a seguir aquest 2015.
El festival de cinema independent nord-americà Americana torna aquest cap de setmana a Barcelona amb la seva segona edició per tal que puguem gaudir d'algunes de les millors pel·lícules de l'any passat del cinema indie americà. Així, fins el diumenge 22 de febrer els cinemes Girona oferiran algunes de les millors joies cinematogràfiques d'aquest passat 2014, convertint l'Americana en una de les cites culturals indispensables d'aquest febrer. Des de Ville à Dômat volem recomanar-vos algunes de les obres indispensables d'aquesta 2a edició del festival.
Cheatin' (Bill Plympton)
Una de les millors pel·lícules d'animació de l'any passat, Cheatin' és el setè llargmetratge de Bill Plympton, una dels referents del cinema d'animació independent americà, i probablement el millor. En el film, basat en l'obra de James M. Cain, coneixerem a l'Ella, que després d'un accident de cotxe i la intervenció d'en Jake, acabarà iniciant una relació amb el seu salvador. Tot serà perfecte en un principi, però poques coses poden durar per sempre...
Dear White People (Justin Simien)
En la seva òpera prima, el director Justin Simien tracta un tema tan candent com és el racisme, tot des d'una òptica tant còmica com dramàtica. Dear White People ens explica la història d'un grup d'estudiants negres a una universitat de l'Ivy League que assisteixen a una festa de Halloween de temàtica "afroamericana". Aquest fet farà desencadenar tota una sèrie d'esdeveniments que portaran al caos més absolut.
The Better Angels (A.J. Edwards)
Una altra òpera prima, aquest cop per part del director A.J. Edwards, que amb un estil completament deutor del cinema de Terrence Malik (és el productor del film), ens narra la història dels primers anys de Abraham Lincoln, durant la seva vida a la salvatge Indiana, mostrant-nos la tragèdia que el canviaria per sempre i les dues dones que el van guiar cap a la immortalitat.
Selma (Ava DuVernay)
Com a pel·lícula de clausura tenim un dels films més interessant de l'any passat, nominada entre altres premis a l'Òscar a Millor Pel·lícula. Es tracta de Selma, un film que ens explica la història de la llegendària marxa de Martin Luther King Jr. des de Selma fins a Montgomery, la capital de l'estat d'Alabama, el 1965, que va significar un dels punts d'inflexió per a l'obtenció dels drets civils dels afroamericans als EUA. Amb David Oyelowo com a actor principal i Ava DuVernay com a directora.
La segona edició de l'Americana, el Festival dedicat al cinema independent Nord-Americà que l'any passat va sorprendre a Barcelona aconseguint més de 2.400 espectadors en un cap de setmana, tindrà lloc del 19 al 22 del proper mes de febrer als cinemes Girona de la ciutat comtal.
Americana va néixer per oferir la possibilitat de veure en pantalla gran algunes de les millors produccions nord-americanes recents que, per la seva condició d'independents, no havien arribat a estrenar-se comercialment al nostre país. En la seva primera edició, el Festival va esgotar vuit de les dotze sessions programades. Gràcies a l'empenta de la resposta del públic, Americana creix aquest any en nombre de sales i pel·lícules exhibides, presentant setze títols de gèneres i estils per a tots els gustos, i amb alguns objectius clars que oferir al públic.
Per poder abastar des de les produccions que compten ja amb un recorregut de festivals i premis, avalades per la crítica internacional, fins aquelles gairebé desconegudes realitzades més al marge de la indústria, la programació d'Americana s'articula en dues seccions diferents, Tops i Next.
Americana Tops és una selecció d'obres de la collita indie més esperada; deu pel·lícules que han estat reconegudes, nominades o guardonades a festivals i premis de referència com South By Southwest, Sundance, Locarno, els Independent Spirit Awards o Cannes, entre d’altres. Nous directors conviuen en aquesta secció amb autors consagrats.
Americana Next descobreix les petites joies d'autors que avui, d'alguna manera, recorden més a l'indie original pel risc que assumeixen en la forma d'explicar les seves històries i de realitzar les seves produccions.
En col·laboració amb el Festival, del 10 al 24 de febrer la Filmoteca de Catalunya ofereix el cicle Els nous indies, una selecció dels títols i autors més influents de l’Indie dels anys 90. Autors que van canviar, amb les seves primeres obres, la manera d'entendre i fer cinema. El director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, presentarà la seva programació.
El Festival Americana pot celebrar una segona edició principalment gràcies al suport del Consolat General dels Estats Units d'Amèrica a Barcelona, a la seva ambaixada a Espanya i a Movistar. La Cònsol General dels Estats Units a Barcelona, Tanya C. Anderson, assistirà per explicar la seva col·laboració.
El film Before /Disappear, òpera prima de Shawn Christensen inaugurarà l'Americana Tops. Altres pel·lícules que es visualitzaran són Night Moves de Kelly Reichardt o Kumiko, the Treasure Hunter de David Zellner. En la secció d'Americana Next destaquen films com The Better Angels, 'òpera prima de A.J.Edwards. i Wild Canaries, Uncertain Terms o Faults.
El passat 6 de febrer es va estrenar als nostres cinemes Foxcatcher, la nova pel·lícula del director nord-americà Bennett Miller, conegut per films com Moneyball o Truman Capote. Nominada a 5 Òscars, entre ells Millor Director i Millor Actor, però curiosament no a Millor Pel·lícula, Foxcatcher ens explica la història de Mark Schultz (Channing Tatum), un medallista olímpic que és invitat per un ric hereu John du Pont (Steve Carell) a la seva mansió per tal que l'ajudi a crear un camp d'entrenament d'alt nivell on preparar a l'equip de lluita dels EUA per als Jocs Olímpics de Seül 88.
Basada en una història real, Foxcatcher és una de les millors pel·lícules nord-americanes de l'any passat, i compta amb una de les interpretacions més extraordinàries i sorprenents que puguem observar ara als cinemes. L'estrella del film, tot i comptar entre el repartiment amb actors com Channing Tatum o Mark Ruffalo, és Steve Carell, que aconsegueix amb aquest film la millor interpretació de la seva carrera, molt allunyat dels seus habituals registres còmics.
Per fi s'ha estrenat als nostres cinemes Nightcrawler, l'òpera prima de Dan Gilroy protagonitzada per Jake Gyllenhaal. Com ja us vam comentar fa mesos, quan va sortir a la llum el primer tràiler del film, Nightcrawler ens presenta al personatge de Lou Bloom, que després de ser testimoni d'un accident, descobreix el món del periodisme criminalista de la ciutat de L.A. A partir d'aquest moment, veurem a Bloom endinsar-se en un perillós i complex món que l'acabarà atrapant fins a extrem inimaginables.
Protagonitzada per Rene Russo (l'esposa del director), Riz Ahmed, Bill Paxton i sobretot, per un espectacular Jake Gyllenhaal, Nightcrawler és una de les millors òperes primes dels últims anys al cinema nord-americà, i és que estem parlant d'un dels millors films de l'any passat. Nominat a millor guió original, del propi Gilroy, el film s'ha quedat a les portes d'aconseguir la nominació a millor actor per Gyllenhaal, que sí que ha aconseguit aquest reconeixement per part del Globus d'Or, els Satellite, els Spirit i els BAFTA, entre d'altres.
Amb un aire als films més foscos i asfixiants de directors com David Lynch o David Fincher, Gilroy ha aconseguit fer-se un nom entre els més destacats del 2014, i és presenta com un director a seguir d'aprop. De moment podem delectar-nos amb Nightcrawler, però esperem sincerament que això només sigui l'inici d'una gran carrera.
Gabe Polsky ha aconseguit amb Red Army el que molt probablement sigui un dels millors documentals de l'any. Aquest film presentat per Werner Herzog i el productor Jerry Weintraub ens transporta fins als anys de la Guerra Freda per mostrar-nos com vivien el conflicte els esportistes d'elit de l'URSS, en especial els membres de la llegendària selecció d'hockey sobre gel. Aquell equip llegendari que es va guanyar el sobrenom de "l'exercit roig" i els seus membres són els protagonistes d'aquesta història. Nominada al premi a Millor Documental pels Satellite Awards, Red Army és un documental genial, fresc i molt entretingut que ens mostra com en un període de conflicte l'esport pot arribar a significar molt més del que pot arribar a ser saludable pels propis esportistes.
Ja vam parlar d'aquest film de Damien Chazelle, Whiplash, fa pràcticament un any, quan va sortir com a guanyador triomfal de la passada edició del festival de Sundance, amb el guardó de Millor film i el premi del Públic. Ara, tres mesos després de la seva estrena comercial als EUA, per fi ens arriba aquesta història sobre un ambiciós bateria de jazz que busca triomfar en un elitista conservatori de música.
Whiplash és la història d'Andrew Neiman, aquest noi interpretat per un fantàstic Miles Teller, però també és la història de Terence Fletcher, un professor conegut tant pel seu talent com pels seus rigorosos mètodes d'ensenyança. I és mèrit de l'actor JK Simmons que precisament el personatge de Terence Fletcher sigui un dels millors personatges de l'any. Simmons ja ha guanyat per la seva interpretació a Whiplash el Globus d'Or al millor actor de repartiment, el Critic's Choice, i els premis dels cercles de crítics de les ciutats de Nova York, Los Ángeles i Chicago entre d'altres. És normal que sigui el màxim favorit a emportar-se l'Òscar en aquesta categoria.
Però Whiplash no només es recolza en la qualitat dels seus dos intèrprets principals, i així, aquesta cinta de Damien Chazelle s'ha convertit per mèrits propis en un dels millors films de l'any. Ho demostren les extraordinàries crítiques que ha rebut arreu del món, així com les cinc nominacions que l'acadèmia de Hollywood va anunciar el passat divendres (Pel·lícula, Actor Secundari, Guió Adaptat, Muntatge i So). Veurem si durant la propera 87a edició dels premis Òscars li somriu la sort. Independentment d'això, Whiplash és la millor estrena de la setmana i un film que val la pena veure.
La millor pel·lícula del 2014 per Ville à Dômat és una petita joia del cinema polonès anomenada Ida. La darrera pel·lícula del director Pawel Pawlikowski, un director força ignorat en els seus anteriors treballs, és tota una meravella. Ambientada en la Polònia dels anys 60 del segle passat, el film ens explica la història de l'Anna, una jove novícia a punt de fer els vots que descobreix un turbulent secret sobre el seu passat familiar de l'època de l'ocupació nazi al país.
Amb aquest punt de partida, s'inicia un film amb molt de road movie on religió i família prenen un paper fonamental. Ida és una pel·lícula on allò terrenal es barreja amb allò espiritual, tot en la figura d'una jove noia que durant el poc més de 80 minuts que dura el film és exposada a un món que pràcticament desconeixia. Així, som testimonis del pas que fa la protagonista de l'innocència a la maduresa, de ser una noia a una dona.
Ida de Pawlikowski és una pel·lícula sobre un personatge, també és un film sobre la superació de tot allò mundà, la degustació de les coses terrenals com a pas previ per l'obertura a l'espiritualitat. El film és la història de l'Anna, de com és descobreix a si mateixa, s'apropia de si mateixa i decideix actuar en conseqüència. Ida és una petita meravella que oculta moltes coses. Tota la història està acompanyada d'una fotografia excelsa en blanc i negre, obra de Ryszard Lenczewski i Lukasz Zal, una de les millors de l'any gràcies a la seva personalitat. El guió, co-escrit per Pawlikowski també està, com es pot suposar, a un gran nivell. I les dues actrius protagonistes, l'Agata Kulesza i l'Agata Trzebuchowska, fan una feina excepcional.
Amb una aroma a cinema clàssic i amb un estil inconfusiblement europeu, Pawlikowski ha aconseguit amb el seu cinquè llargmetratge una obra mestra. Ida és el millor film de l'any, ho és per molts motius, però només veient la cinta és pot arribar a apreciar la singularitat de la pel·lícula, i això, a l'igual que passa amb les accions de la dona protagonista, és una decisió personal.
El segon millor film del 2014 per Ville à Dômat és molt probablement una de les pel·lícules sobre les que més s'ha parlat durant l'any passat, Boyhood de Richard Linklater. Tot i que en un principi la nova cinta de Linklater va cridar l'atenció pel fet d'haver estat rodada al llarg de 12 anys, del 2002 al 2013, ben aviat Boyhood es va convertir per mèrits propis en una de les pel·lícules favorites de la crítica d'aquest 2014. i és molt probable que acabi la temporada de premis ja encetada com a màxima guanyadora.
Boyhoodens explica doncs, la història de Mason (Ellan Coltrane) des dels sis anys fins dotze anys després. Una mica més d'una dècada poblada canvis en la seva vida: mudances, bodes, diferents escoles, amics, primers amors i desamors... La cinta és un viatge íntim en la vida d'un noi jove que veu com tot al seu voltant va canviant a mesura que creix, i veiem com intenta adaptar-se a cada moment. Una pel·lícual única d'un director imprescindible.
3. DEUX JOURS, UNE NUIT (JEAN-PIERRE I LUC DARDENNE)
Els Dardenne enceten el nostre podi dels millors films de l'any amb una de les seves pel·lícules més simples i directes i una de les obres és destacades de la seva filmografia. Deux Jours, Une nuit (Dos dies, una nit) ens explica la història de la Sandra, una dona que tan sols disposa d'un cap de setmana per convèncer als seus companys de feina que renunciïn a la seva paga extraordinària per què ella pugui mantenir la seva feina. Els germans belgues no s'aparten ni un mil·límetre del cinema social que els ha caracteritzat i aconsegueixen així un dels films més actuals del 2014. Una història intimista i sincera, que té la cara i la veu de Marion Cotillard, premiada en diversos certàmens per la seva interpretació en aquest film, i que veu com els Dardenne aconsegueixen explotar el seu talent en un dels films imprescindibles per Ville à Dômat del passat 2014.
Jim Jarmusch és un director peculiar. La seva filmografia conté pel·lícules tant estimades com Down by Law o Night on Earth, amb experiments en molts casos fallits com Coffee and Cigarettes o Permanent Vacation. A més, la majoria de les seves pel·lícules acaben dividint enormement a la crítica especialitzada, tot i que el director compta amb una ferma base de fans que el recolzen constantment. El seu darrer film, Only Lovers Left Alive, no és una excepció, però el cert és que el veterà director s'ha superat a si mateix.
La pel·lícula, ambientada en un Detroit i un Tànger romànticament desolades, ens presenta a una parella de vampirs enamorats, l'Adam i l'Eve, que es retroben per fer front a les desavinences, en una relació de com a mínim un parell de segles. Tot i això, poc a poc el món se'ls ensorrarà a sobre. Protagonitzada per uns extraordinaris Tom Hiddleston i Tilda Swinton, Jarmusch ha aconseguit rodar la que molt probablement sigui la seva millor obra fins ara. Only Lovers Left Alive és senzillament imprescindible.
5. THE GRAND BUDAPEST HOTEL (WES ANDERSON) El 5è millor film de l'any per Ville à Dômat és la nova pel·lícula d'un dels millors directors americans actuals i un dels que més fanatisme comporta, Wes Anderson, que amb The Grand Budapest Hotel ha aconseguit la que molt probablement sigui la seva millor obra. Amb un guió ple de surrealisme i amb un humor exquisit, Anderson ens explica la història de dos empleats d'aquest meravellós hotel que és el Grand Budapest, que es veuen immersos en una trepidant carrera per l'obtenció d'una obra d'art de gran valor, alhora que els diversos aixecaments que van transformar Europa durant la dècada dels anys 30 del segle passat conformen un telo de fons extremadament ric i interessant. A més, la pel·lícula compta amb un dels millors repartiments actorals de l'any, i només fa falta fer una ullada ràpida al cartell del film per veure's aclaparat per la quantitat de talent que hi ha.
I anem ara amb el top de les millors pel·lícules de l'any. En Bassas i tot l'equip de Ville à Dômat ens recomanen els 11 millors films d'aquest 2014. Ha estat un any amb grans obres cinematogràfiques pel que la tasca de portar a terme una llista amb les 11 millors pel·lícules ha estat feixuga i dura, però després de moltes meditacions al respecte per fi la tenim llesta. Pel camí s'han quedat films com Interstellar, Relatos Salvajes, Magical Girl, El Desconocido del Lago, Blue Ruin, Coherence, Snowpiercer o Gone Girl. Així, sense més preàmbuls, el top 11 amb les millors pel·lícules per Ville à Dômat (de l'11 al 6):
Des del passat 2012 no veiem a Tim Burton en les nostres cartelleres, quan aquell any va estrenar tant Frankenweenie com Dark Shadows, però ara, aquest geni del cinema, per a molts vingut a menys amb els seus últims films, torna a la gran pantalla amb Big Eyes, un drama biogràfic que repassa la història de Margaret i Walter Keane, dos artistes que en els anys 50 i 60 van tenir un enorme èxit amb els seus quadres que representaven nens amb ulls enormes. L'autora era Margaret, però les pintures les firmava en Walter, el seu marit, perquè, segons sembla, ell era molt hàbil pel màrqueting.
El film està protagonitzat per Amy Adams en el paper principal de Margaret Keane i amb l'extraordinari Christoph Waltz com al seu marit Walter. Tots dos estan nominats al Globus d'Or en la categoria de Millor Interpretació Principal en Comèdia. A més, el film també està nominat a Millor Guió als Independent Spirit Awards (entre les productores del film s'hi troba The Weinstein Company, però se suposa que el film és independent). La cançó Big Eyes també està obtenint diversos reconeixements.
Tot i els bons punts anteriors, el film no ha aconseguit una rebuda unànime per part de la crítica especialitzada, encara que si que ha estat majoritàriament positiva. Entre els fans del director, Big Eyes no ha estat el revulsiu que molts esperaven fos, un que reactives a un director que en els seus darrers films no ha estat tan encertat com ho havia estat durant els 90. De fet, durant l'adaptació de l'obra de Lewis Carroll Alícia en el País de les Meravelles, Burton va declarar en més d'una ocasió que el material original ni tan sols li agradava.
Tot i això, Big Eyes és un més que recomanable film, especialment pels fans del director, ja que en ocasions recorda a la màgia de pel·lícules com Big Fish o Ed Wood, tot i que mai arribi a estar al seu nivell. A més, les interpretacions i la música són de primer nivell, i la pel·lícula ens pot servir per a calmar els nervis de cara a l'estrena el 2016 de la segona part de la fabulosa Beetlejuice.
Que hem arribat a l'època de l'any on més activitat de premis cinematogràfics hi ha no és cap sorpresa. No per res tant el programa de la setmana passada com el del proper dilluns tenen com a nucli les nominacions de tots aquests guardons. Però també és ben cert que entre tots aquests premis cinematogràfics, n'hi ha un que destaca per sobre dels altres, els premis de l'Acadèmia, els Oscars.
Aquests són els protagonistes en aquesta entrada, ja que durant aquesta setmana han sorgit els noms dels films preseleccionats per a la categoria de Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa. D'entre tots els preseleccionats, un dels que més ens pertoca és el film Relatos Salvajes, una coproducció hispànica-argentina de la que ja hem parlat més d'una vegada al programa de ràdio.
La llista d'aspirants ha aparegut envoltada de sorpresa per l'absència de dues de les pel·lícules a priori favorites per estar entre les nominades finals, com són Winter Sleep, el film del director turc Nuri Bilge Ceylan (guanyador de la Palma d'Or al darrer Festival de Cannes) i Mommy, del canadenc Xavier Dolan, probablement un dels millors directors nord-americans actuals.
En aquesta llista de preseleccionades s'hi troben tres de les cinc últimes nominades als Premis del Cinema Europeu, com són la russa Leviathan (Andrei Zvyagintsev), la polonesa Ida (Pawel Pawlikowski) i la sueca Turist (Ruben Östlund). En total són nou films preseleccionats. En aquesta entrada podeu veure les favorites de Ville à Dômat.
La 3ª MCIB (Mostra de Cinema Italià de Barcelona) presenta a Barcelona 8 dels millors llargmetratges italians de l’any, tots ells inèdits a Catalunya i que han passat pels millors festivals d’Europa: Piu’Buio di Mezzanotte de Sebastiano Riso, La mafia uccide solo d’estate de Pierfrancesco Diliberto, Anime nere de Francesco Munzi, I nostri ragazzi d’Ivano De Matteo, Smetto quando voglio de Sydney Sibilia, Hungry Hearts de Saverio Costanzo, Le meraviglie d’Alice Rohrwacher i The Lack del duo de videoartistes Masbedo
També apropa a Barcelona 9 curtmetratges, també inèdits a Espanya, que formen part del projecte 9x10 NOVANTA. Cada un d’aquests curtmetratges ha estat realitzat per un director italià de renom, recuperant imatges d’arxiu de l’Istituto Luce Cinecittà, un dels arxius cinematogràfics més importants del món.
La programació es complementarà amb vàries projeccions especials: el film Il giovane favoloso de Mario Martone; cinc projeccions de cinema italià sobre immigració; La nave dolce de Daniele Vicari, La mia classe de Daniele Gaglianone, Sette opere di misericordia de Gianluca e Massimiliano De Serio, Là -bas educazione criminale de Guido Lombardi i Into paradiso de Paola Randi; i finalment el film inaugural de la Mostra el dia 12, In grazia di Dio d’Edoardo Winspeare, director que serà premiat aquest any amb el Premi CSCI d’Honor
Durant la Mostra, passaran per Barcelona per a presentar els seus films Edoardo Winspeare i Celeste Casciaro, director i actriu de Grazia di Dio; l’actor Edoardo Leo del film Smetto quando voglio,, els videoartistes Nicolò Massazza i Iacopo Bedogni (Masbedo), directors de The Lack; Francesco Munzi, director d’Anime Nere; Pierfrancesco Diliberto, director de La mafia uccide solo d’estate; Ivano De Matteo, director de I nostri ragazzi ; Sebastiano Riso, director de Piu’Buio di Mezzanotte; Gianluca De Serio, un dels directors de Sette opere di misericordia, Paola Randi, directora d’Into paradiso i l’actor Elio Germano d’Il giovane favoloso.
Del 12 al 18 de desembre als Cinemes Verdi.
