El darrer dilluns al nostre espai literari De Brises i Boires en Matapardals ens presentà la darrera novel·la de l'escriptor Francesc Puigpelat.
Francesc Puigpelat va nàixer a Balaguer el 1959. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Barcelona el 1982. És actualment col·laborador al diari Avui i altres mitjans de comunicació escrita. És membre de la Fundació Catalunya Oberta.
De la seva obra narrativa, subdividida en narrativa breu i novel·la, trobem obres com El país del fum i altres narracions (1995), Apocalipsi Blanc (1999), Roger de Flor, el lleó de Constantinoble (2003), L'últim hivern de Ramon Llull (2004), La segona mort de Jesús de Natzaret (2008), i La ruta dels almogàvers (2001).
Ha rebut premis com el Premi Josep Pla de narrativa, per Apocalipsi Blanc, el 1999, i l'any 2012 el Premi Ciutat d'Alzira de novel·la, per El retorn de Macbeth (2012).
La novel·la d'aquest dilluns Els últims dies del general Prim és un homenatge a Joan Prim i Prats, nascut a Reus, que fou un general condecorat de l'exèrcit espanyol que arriba a ser President del Consell de Ministres i que vol evitar la tornada dels Borbons després de la "revolució gloriosa" del 1868 i vol la proclamació d'un nou rei, Amadeu de Savoia.
És per això que sacrifica la seva vida privada i s'enfronta als poders borbònics per evitar-ho.
Però l'època és molt confusa, on hi ha canvis polítics, mundials i locals que transformen la societat.
En aquest escenari cal saber si Prim és un idealista que només vol el millor pel seu país amb el progressisme, o si és bàsicament una persona que l'únic que vol és aconseguir el màxim poder possible.
Aquesta qüestió és cabdal per entendre per què per a alguns havia de morir.
El projecte polític que tenia Prim previst es va veure truncat al vespre del dia 27 de Desembre de 1870, quan sis assassins a sou amb el seus trabucs van occir al general Prim al carrer del Turco, a Madrid.
Una novel·la que narra els cinc dies finals de la vida del general català, amb una reconstrucció de la seva biografia, molt ben documentada, l'explicació del seu pensament polític i que et permet passejar històricament pels carrers de després de la Revolució i abans de la República.
Francesc Puigpelat va nàixer a Balaguer el 1959. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Barcelona el 1982. És actualment col·laborador al diari Avui i altres mitjans de comunicació escrita. És membre de la Fundació Catalunya Oberta.
De la seva obra narrativa, subdividida en narrativa breu i novel·la, trobem obres com El país del fum i altres narracions (1995), Apocalipsi Blanc (1999), Roger de Flor, el lleó de Constantinoble (2003), L'últim hivern de Ramon Llull (2004), La segona mort de Jesús de Natzaret (2008), i La ruta dels almogàvers (2001).
Ha rebut premis com el Premi Josep Pla de narrativa, per Apocalipsi Blanc, el 1999, i l'any 2012 el Premi Ciutat d'Alzira de novel·la, per El retorn de Macbeth (2012).
La novel·la d'aquest dilluns Els últims dies del general Prim és un homenatge a Joan Prim i Prats, nascut a Reus, que fou un general condecorat de l'exèrcit espanyol que arriba a ser President del Consell de Ministres i que vol evitar la tornada dels Borbons després de la "revolució gloriosa" del 1868 i vol la proclamació d'un nou rei, Amadeu de Savoia.
És per això que sacrifica la seva vida privada i s'enfronta als poders borbònics per evitar-ho.
Però l'època és molt confusa, on hi ha canvis polítics, mundials i locals que transformen la societat.
En aquest escenari cal saber si Prim és un idealista que només vol el millor pel seu país amb el progressisme, o si és bàsicament una persona que l'únic que vol és aconseguir el màxim poder possible.
Aquesta qüestió és cabdal per entendre per què per a alguns havia de morir.
El projecte polític que tenia Prim previst es va veure truncat al vespre del dia 27 de Desembre de 1870, quan sis assassins a sou amb el seus trabucs van occir al general Prim al carrer del Turco, a Madrid.
Una novel·la que narra els cinc dies finals de la vida del general català, amb una reconstrucció de la seva biografia, molt ben documentada, l'explicació del seu pensament polític i que et permet passejar històricament pels carrers de després de la Revolució i abans de la República.
