Referent a la seva poesia, podem dir que aquesta està influïda pel modernisme, el romanticisme, el beat i la cadència del jazz. No obstant això, ell es considerava hereu del romàntic William Blake i el poeta nord-americà Walt Whitman. Pel que fa als seus poemes, destaca la potència literària dels seus versos, i la sinceritat dels seus poemes. Qui vulgui llegir sobre aquest poeta tan extraordinari, recomanem llibres com:Kaddish i altres poemes (1961), Cartes del Yagué (1963), junt amb William S. Burroughs, o el mateix Udol (1956). A part de dedicar la seva vida a escriure, es dedicà a organitzar festivals, com el festival de poesia Poliphonix, un dels festivals més importants de poesia del món, amb la col·laboració especial de l'escriptor Jean-Jacques Lebel i fou nomenat l'any 1933 Cavaller de L'Ordre de les Arts i les Lletres pel Ministeri de Cultura francès.
Ens trobem davant d'uns dels llibres més importants de la Generació Beat. Sens dubte, el seu primer poema, provocà una gran commoció i més tard fou prohibit per posseïr una importància social redemptora. Fins i tot abans de publicar-ho era famós, es passava de mà en mà i es recità a la Galeria Six, situada a San Francisco, el 7 d'Octubre de l'any 1955 amb poetes com Gary Snyder i Phillip Lamantia. I en aquesta llibreria, Ginsberg va fer una performance, plena de càntics, plors i lamentacions on dins dels seus versos denunciava entre d'altres, una forma vulgar de viure i proclamava un model de fer literatura sincera i autèntica.
Aquest poema dividit en tres parts,destaca per la denúncia que fa a una societat acomodada com la nord-americana de postguerra. En la primera part, la més coneguda, trobem els versos que recità Divus Julius Bonasera al principi de la secció "I saw the bests minds of my generation destroyed by madness" i és on l'autor ens parla d'escenes, personatges i poetes extrets de l'experiència de Ginsberg descrits amb multitud de detalls. A la segona part, l'autor ens explica l'estat de la civilització industrial en el que ell l'anomena Moloch, un ídol bíblic al qual es feien sacrificis al seu davant. Moltes de les imatges que conté aquesta part han estat degudes a la inspiració de la pel·lícula Metropolis, del director de cinema alemany Fritz Lang, que ha dirigit pel·lícules com Der Tiger von Schnapur(1959), la seva òpera prima, o Die Tausend Augen des Dr. Mabuse (1960). L'última part, dedicada a Carl Solomon, que va conèixer a Ginsberg en una estada en un hospital psiquiàtric, destaca sobretot la seva tornada i representa un punt d'inflexió pel seu to ombrívol de l'anterior part. La nota al peu de pàgina és una variant de la segona part en la que es repeteix sempre la mateixa paraula: Sant! Sant! Sant!
Aquest poema dividit en tres parts,destaca per la denúncia que fa a una societat acomodada com la nord-americana de postguerra. En la primera part, la més coneguda, trobem els versos que recità Divus Julius Bonasera al principi de la secció "I saw the bests minds of my generation destroyed by madness" i és on l'autor ens parla d'escenes, personatges i poetes extrets de l'experiència de Ginsberg descrits amb multitud de detalls. A la segona part, l'autor ens explica l'estat de la civilització industrial en el que ell l'anomena Moloch, un ídol bíblic al qual es feien sacrificis al seu davant. Moltes de les imatges que conté aquesta part han estat degudes a la inspiració de la pel·lícula Metropolis, del director de cinema alemany Fritz Lang, que ha dirigit pel·lícules com Der Tiger von Schnapur(1959), la seva òpera prima, o Die Tausend Augen des Dr. Mabuse (1960). L'última part, dedicada a Carl Solomon, que va conèixer a Ginsberg en una estada en un hospital psiquiàtric, destaca sobretot la seva tornada i representa un punt d'inflexió pel seu to ombrívol de l'anterior part. La nota al peu de pàgina és una variant de la segona part en la que es repeteix sempre la mateixa paraula: Sant! Sant! Sant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada