De Brises i Boires: "Factotum" Charles Bukowski | Ville à Dômat


 facebooktwittergoogle+spotifyyoutubefeed rss

Pages

dijous, 31 de juliol del 2014

De Brises i Boires: "Factotum" Charles Bukowski

Res més que dues paraules a la finalització de la segona temporada de De Brises i Boires a Ville à DômatCharles BukowskiCharles Bukowski (1920-1994), nascut a Andernach, fou l'últim escriptor maleït de la literatura nord-americana. Fou erròniament associat amb els escriptors de la Generació Beat, degut a les seves similituds d'estils i actitud, i per la seva escriptura influïda per l'atmosfera de la ciutat on passà la major part de la seva vida.

Bukowski fou un gran narrador, i en els més de 50 llibres que ha escrit, també trobem incomptables relats curts i multitud de poemes, tots amb certa influència d'autors contemporanis. Als 24 anys es va iniciar en el món de l'escriptura, tot escrivint el relat curt titulat Aftermath of a Lengthy Rejection Slip. Dos anys més tard li publicarien un altre relat titulat 20 Tanks from Kasseldown, aquest cop en un altre mitjà. Va ser quan es va prendre certa desil·lusió amb el procés de publicació pel qual deixà d'escriure durant aproximadament una dècada. Va morir de leucèmia el 9 de març de 1994 a Califòrnia, als 73 anys, després d'acabar la seva última novel·la Pulp. A la seva làpida es llegeix: Don't try.

Factotum, la novel·la d'aquest dilluns, és segurament la novel·la insígnia a l'obra d'aquest controvertit autor, que a través de les seves desenes de relats, poemes i novel·les va obrir un prisma profundament autobiogràfic que transcendeix la particularitat per convertir-se en peculiars tractats sobre la condició humana. Fou publicada el 1975 i relata la quotidianitat de Henry Chinaski, transsumpte del propi escriptor, un escriptor que viu amb resignació per haver-se lliurat d'anar a la guerra, que accepta tot tipus de treballs per subsistir i poder netejar la seva consciència mentre fa l'activitat que més li agrada: escriure. El seu comportament visceral sembla respondre a una espècie de necessitat instintiva, és massa conscient de la seva maledicció: està destinat a viure una existència difícil, en la que la gent li sembla que "no li agrada".

Amb un estil directe i dotat d'una singular elegància dins de la vulgaritat del seu contingut, l'autor proposa una història que connecta amb el passat i el present del personatge, amb un ritme lent i amb el·lipsis que converteixen l'obra en esquemàtica. Però amb tot, Factotum és una obra estimable, curiosa, interessant i fins adelantada al seu temps. Bé per Bukowski.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada