De Brises i Boires: "Fantasmes" Chuck Pahlaniuk | Ville à Dômat


 facebooktwittergoogle+spotifyyoutubefeed rss

Pages

dijous, 10 de juliol del 2014

De Brises i Boires: "Fantasmes" Chuck Pahlaniuk

El passat dilluns, el nostre lletraferit, en Matapardals i en Divus Julius Bonasera varen recomanar a la secció De Brises i Boires la novel·la d'humor negre, cínica i irònica, Fantasmes, de l'escriptor Chuck Pahlaniuk. Charles Michael Pahlaniuk és un escriptor americà nascut a Washington. Es va graduar l'any 1986 a l'Escola de Periodisme de la Universitat d'Oregón, on treballà d'aquest ofici fins al 1988, després d'escriure per el diari local durant un període de temps breu. Va entrar en el món de l'escriptura de ficció quan tenia més de 30 anys mentre acudia a tallers impartits per Tom Spanbauer.


El seu primer llibre, titulat Insomnia mai fou publicat degut a la seva desil·lusió amb la història. Quan va intentar publicar la seva següent obra, Monstres Invisibles, els editors la varen rebutjar degut a la seva desil·lusió amb la història. Això li va portar a escriure la seva novel·la més famosa, El club de la lluita, amb l'objectiu d'intentar pertorbar l'editor. A la corrent literària a la que s'associa Pahlaniuk se l'anomena literatura transgressora, on els personatges viuen fora de les normes de la societat i generalment resolen els seus problemes amb mètodes il·lícits, moltes vegades són completament incapaços d'adaptar-se a la vida comunitària.

"Aquell és el somni americà: convertir la teva vida en alguna cosa que puguis vendre". Aquest és el tema de la novel·la d'aquest dilluns. Fantasmes és una novel·la de prosa contemporània amb alguns tocs de fantasia fosca i terror, creada per l'escriptor nord-americà Chuck Pahlaniuk. 17 persones, anomenades per un sobrenom, accepten participar en un retirament literari amb totes les despeses pagades, organitzat per un estrafalari ancià anomenat Sr. Whittier. En teoria, aquest paradís reclòs els permetrà la pau suficient per escriure la seva obra tant enyorada. Pel que fa a l'estil, s'inspira bona part en escriptors com Gordon Lish i Amy Hempel, on les seves obres utilitzen un enfocament minimalista amb vocabulari limitat i frases curtes per imitar la forma en la que una persona normal parla. En definitiva, una obra rodona plena d'humor negre, mesclat amb els estranys successos sobre els que gira la novel·la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada