Un Curtcircuit anomenat Hidrogenesse | Ville à Dômat


 facebooktwittergoogle+spotifyyoutubefeed rss

Pages

dissabte, 11 d’octubre del 2014

Un Curtcircuit anomenat Hidrogenesse

Avui Curtcircuit presenta a la sala Music Hall el duo d’art-rock electrònic Hidrogenesse, format a Barcelona per Carlos Ballesteros i Genís Segarra l’any 1996, són un autèntics supervivents. Van néixer amb la idea de crear un grup conceptual a la manera KLF, on qualsevol estil musical pot servir per compartir les seves idees, i encara aposten molt fermament per aquesta idea seminal. Això els ha portat a ser un grup que ha sobrepassat modes i tendències. Des dels seus inicis fins ara han practicat synth-pop a l’estil Human League, discomusic italiana instrumental, balades ceremonials, glitter rock, música progressiva, dance-music dels 90, pop sofisticat i fals rock’n'roll.

En els seus gairebé 20 anys com a grup, Hidrogenesse han publicat cinc discos dins del catàleg d’Austrohungaro: “Así se baila el siglo XX”, “Eres PC/Eres Mac”, “Gimnàstica passiva”, “Animalitos”, i “Un dígito binario dudoso”, que va ser considerat millor disc de música electrònica en els Premios de la Música Independiente de la UFI 2013. Fa uns mesos van començar a treballar en un nou treball del qual ja han donat a conèixer una primera píndola sonora anomenada “El Artista”, editat en col·laboració amb el segell mexicà Vale Vergas Discos. Aquest proper disc que tot just estan acabant de gravar a Barcelona i que van presentar en format de piano, sintetitzador i veu el passat mes de juny a Academia de España en Roma, l’han titulat precisament “Roma” i el podrem descobrir en el seu concert dins del CC’14.

“Roma” el defineixem com “un disc de cançons noves que són antigues i que tracten de temes antics. Cançons sobre coses eternes o que semblen eternes, com Roma, o que ho semblaven, com Elizabeth Taylor, o sobre coses antigues o velles, com les persones velles o cançons sobre rumors llunyans, coses que no s’acaben d’entendre”. De fet, la darrera peça es va tocar amb un piano del segle XIX desafinat i destartalat per demostrar que els objectes d’antiquari no han de ser sempre solemnes, també poden ser divertides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada