Pop Queens

La segona jornada del minicicle Femení Singular Curtcircuit estarà protagonitzada pel pop i el folk d’autoria femenina. Gràcies a la selecció musical de Lizardqueen Music, que ha aconseguit combinar compositores de llarg recorregut amb joves emergents, podrem comptar amb algunes de les veus més personals de la nostra escena musical. En aquesta nit única i inèdita, sobre l’escenari de la sala La [2] de l’Apolo hi passaran Marion Harper, Louise Sansom & Núria Monés (Animic), Joana Serrat, Maïa Vidal, Carla, Gemma Humet i Maika Makovski. Cada una d’elles interpretarà tres peces a elecció.

Hidrogenesse canta a la b/vellesa

El duet d'art-pop electrònic Hidrogenesse, format per Carlos Ballesteros i Genís Segarra el 1996, ja tenen a punt la presentació oficial del seu nou disc 'Roma'(2015). L'àlbum arriba després del gran homenatge que van fer al matemàtic Alan Turing al seu brillant últim àlbum 'Un dígito binario dudoso' (2012) i és un homenatge a les ruïnes i les restes arqueològiques i a totes les coses velles, com més velles millor. Un laberint d'estils, cançons, tornades, grans lletres i grans protagonistes, com Terenci Moix, Elizabeth Taylor, Flaubert, un rumor internacional, tempestes o homes de fang que es trobaran tots en aquesta presentació que promet ser més gran que l'imperi romà. La presentació s'allargarà fins ben entrada la matinada amb una festa SomosLas per on desfilaran darrera els plats els mateixos Hidrogenesse, Julio César, Guille Aquesta nit a La2 de l'Apolo presentat per Curtcircuit.

Sidonie inaugura el Curtcircuit 2015

El grup de Barcelona Sidonie, format per Marc Ros, Jesus Senra i Axel Pi inauguren l'edició 2015 del Curtcircuit amb les piles carregades per defensar el seu vuitè disc 'Sierra y Canadá' (2014), on incorporen l'electrònica i els sintetitzadors analògics al seu pop per a tots els públics. Comparteixen cartell amb Mi Capitán, un dels grups a seguir aquest any. Aquesta nit a la sala Bikini.

Txarango esgoten les entrades

Després d’estrenar-se com a programadors amb gran èxit amb el Clownia Festival (2 i 3 maig), a Sant Joan de les Abadesses, i una primera meitat del 2014 ben farcida de concerts els Txarango no abaixen el ritme! 

La història de Txarango és una història d’una ascenció ràpida i constant. L’hivern del 2010, després de gravar una petita maqueta de dues cançons “Vola” i “Nits amb Txarango”, les caravanes del grup pugen per primera vegada als escenaris i poc a poc les seves cançons comencen a ser popular entre el públic. Dos anys més tard editen el seu primer treball “Benvinguts al llarg viatge” i es consoliden ràpidament com a una de les bandes de referència del panorama musical català. 

El reconeixement a casa, que queda palès amb numerosos premis com el Premi Enderrock a Millor disc del 2012, coincideix amb una fantàstica rebuda dins del mercat internacional que els porta a actuar a França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Dinamarca i Anglaterra. Les seves aventures fora de les nostres fronteres els va fer guanyar el Premi Arc 2013 a Millor Gira Internacional. Aquel mateix any també van rebre el Premi Altaveu 2013 com a banda revelació, entre altres guardons que premiaven el seu projecte musical i l’emprenedoria. Aquesta nit tanquen el Curtcircuit a la Sala Sidecar.

Eduard Iniesta escampa la boira

El músic Eduard Iniesta, mestre dels instruments de doble corda mediterrània, defensa el seu nou treball, 'Escampa la boira' (2013), un disc on els nou temes d’Eduard Iniesta són com una pintura de David Friedrich, en què la contraposició de llum i foscor encaixen a la perfecció. Rere cadascuna de les cançons, enregistrades al seu propi estudi, s’hi amaga aquesta doble imatge. Algunes són aparentment obscures però amb punts de llum; altres semblen lluminoses, però amaguen la foscor. Curtcircuit el presenta aquesta nit a la sala Barts.

Un Curtcircuit anomenat Hidrogenesse

Avui Curtcircuit presenta a la sala Music Hall el duo d’art-rock electrònic Hidrogenesse, format a Barcelona per Carlos Ballesteros i Genís Segarra l’any 1996, són un autèntics supervivents. Van néixer amb la idea de crear un grup conceptual a la manera KLF, on qualsevol estil musical pot servir per compartir les seves idees, i encara aposten molt fermament per aquesta idea seminal. Això els ha portat a ser un grup que ha sobrepassat modes i tendències. Des dels seus inicis fins ara han practicat synth-pop a l’estil Human League, discomusic italiana instrumental, balades ceremonials, glitter rock, música progressiva, dance-music dels 90, pop sofisticat i fals rock’n'roll.

En els seus gairebé 20 anys com a grup, Hidrogenesse han publicat cinc discos dins del catàleg d’Austrohungaro: “Así se baila el siglo XX”, “Eres PC/Eres Mac”, “Gimnàstica passiva”, “Animalitos”, i “Un dígito binario dudoso”, que va ser considerat millor disc de música electrònica en els Premios de la Música Independiente de la UFI 2013. Fa uns mesos van començar a treballar en un nou treball del qual ja han donat a conèixer una primera píndola sonora anomenada “El Artista”, editat en col·laboració amb el segell mexicà Vale Vergas Discos. Aquest proper disc que tot just estan acabant de gravar a Barcelona i que van presentar en format de piano, sintetitzador i veu el passat mes de juny a Academia de España en Roma, l’han titulat precisament “Roma” i el podrem descobrir en el seu concert dins del CC’14.

“Roma” el defineixem com “un disc de cançons noves que són antigues i que tracten de temes antics. Cançons sobre coses eternes o que semblen eternes, com Roma, o que ho semblaven, com Elizabeth Taylor, o sobre coses antigues o velles, com les persones velles o cançons sobre rumors llunyans, coses que no s’acaben d’entendre”. De fet, la darrera peça es va tocar amb un piano del segle XIX desafinat i destartalat per demostrar que els objectes d’antiquari no han de ser sempre solemnes, també poden ser divertides.

Entre Leon i Benavente

El mes de març de 2012, Luis Rodríguez viatjava de Madrid a Astúries quan el seu cotxe, un Opel Corsa amb més de 300.000 km, es va parar en sec. Era un camí que havia fet un munt de vegades. És una ruta gairebé intrínseca per a tots els viuen a Oviedo: Huerna, Ruta de la Plata, la carretera d’A Coruña,… Però aquell dia el cotxe va dir prou en un tram enmig del no res entre León i Benavente. Mentre esperava que arribés la grua, va trucar a Abraham Boba, un músic amic seu i teclista habitual de Nacho Vegas, que va conèixer a Madrid, que tot just feia un any que havia publicat el disc “Los días desiertos”, i durant aquella conversa van parlar d’escriure cançons plegats. Això sí, només cançons d’amor.  Després va trucar a Cesar Verdú, que en aquells moments estava acabant les mescles del disc “Alquimística” de Schwarz a Múrcia, i a Edu Baos, que estava a Zaragossa assanjant amb el seu grup Tachenko. Tot i que els tres estaven ocupats amb els seus respectius projectes, van dir que sí unànimament a Luis.
 

Així va néixer LEÓN BENAVENTE, d’un tram de carretera desangelat un dia inesperat. En la distància es va formar un quartet amb un asturià, un aragonès, un murcià i un gallec, tots propers a la quarantena, trobardors i nòmades, i amb backgrounds musicals diferents. Tots havien transrecorregut a la seva manera per camins propers al krautrock, el pop psicodèlic, el rock d’autor o el folk,però encara havien de trobar el punt en què tots ells confluirien. El punt l’han trobat, bé, l’estan buscant mentre publiquen discos com el debut “Leon Benavente” (Marxophone, 2013) i l’Ep “Todos contra todos” (2014), farcit de missatges crítics cap a l’actual conjuntura políticosocial.

Aquesta nit Curtcircuit els presenta a la sala Bikini, i com a teloners: Egon Soda.

Curtcircuit Crepuscular

En seu darrer disc, el sisè ja, “Baile de magos”, Joe Crepúsculo continua trencant esquemes i ens presenta un treball de marcada tendència ballable, amb una gran varietat de ritmes que beuen del passat de la música dance espanyola però que alhora miren cap al futur amb la intenció de convertir-se en clàssics. Aquest nou treball que ha estat composat i enregistrat a Mallorca, un paradís de la festa estiuenca europea, sembla buscar la complicitat amb l’illa d’Eivissa, un altre punt calent de l’hedonisme nocturn. I entre el ball entre les dues illes i aquests paradisos efímers, Joe Crepúsculo ens parla de la pèrdua de valors de la joventut en una societat en decadència, així com de la dicotomia entre el voler i el poder, i el cada vegada més marcat desarrelament d’una gran part de la comunitat amb ella mateixa. El disc ha estat mesclat i coproduït per Sergio Pérez i masteritzat per Yves Roussell. Compta també amb les col·laboracions de Russian Red i Luis Troquel.

 

A banda del seu darrer disc, Joe Crepúsculo segueix constantment composant música i aquest mes d’abril del 2014 ha inaugurat una plataforma pròpia d’autoedició sota el nom de Ópalo Negro. S’entrena amb el single “Carreras de cabeza” que ell mateix descriu com “una rara mescla d’electro, funky i música disco amb vocoders i ritmes vuitanters molt 707”. Amb aquest single inicia una nova etapa musical a Madrid, en la qual experimentarà amb la publicació de singles “en aquest moment tant curiós per la música”. Aquesta nit el Festival Curtcircuit ens porta a Joe Crepúsculo a la sala Salamandra de l'Hospitalet del Llobregat.