Entre Leon i Benavente

El mes de març de 2012, Luis Rodríguez viatjava de Madrid a Astúries quan el seu cotxe, un Opel Corsa amb més de 300.000 km, es va parar en sec. Era un camí que havia fet un munt de vegades. És una ruta gairebé intrínseca per a tots els viuen a Oviedo: Huerna, Ruta de la Plata, la carretera d’A Coruña,… Però aquell dia el cotxe va dir prou en un tram enmig del no res entre León i Benavente. Mentre esperava que arribés la grua, va trucar a Abraham Boba, un músic amic seu i teclista habitual de Nacho Vegas, que va conèixer a Madrid, que tot just feia un any que havia publicat el disc “Los días desiertos”, i durant aquella conversa van parlar d’escriure cançons plegats. Això sí, només cançons d’amor.  Després va trucar a Cesar Verdú, que en aquells moments estava acabant les mescles del disc “Alquimística” de Schwarz a Múrcia, i a Edu Baos, que estava a Zaragossa assanjant amb el seu grup Tachenko. Tot i que els tres estaven ocupats amb els seus respectius projectes, van dir que sí unànimament a Luis.
 

Així va néixer LEÓN BENAVENTE, d’un tram de carretera desangelat un dia inesperat. En la distància es va formar un quartet amb un asturià, un aragonès, un murcià i un gallec, tots propers a la quarantena, trobardors i nòmades, i amb backgrounds musicals diferents. Tots havien transrecorregut a la seva manera per camins propers al krautrock, el pop psicodèlic, el rock d’autor o el folk,però encara havien de trobar el punt en què tots ells confluirien. El punt l’han trobat, bé, l’estan buscant mentre publiquen discos com el debut “Leon Benavente” (Marxophone, 2013) i l’Ep “Todos contra todos” (2014), farcit de missatges crítics cap a l’actual conjuntura políticosocial.

Aquesta nit Curtcircuit els presenta a la sala Bikini, i com a teloners: Egon Soda.