El dilluns passat a "Les Entrevistes del Mariscal Mauro" en Mariscal Mauro entrevistà al director de cinema independent Alexandre Chartrand, conegut com a Le Grand Imagier.
Alexandre Chartrand és un pintor del quebec i cineasta. Va dirigir La Planque (2004) i va produir el documental Lemoyne (2005), dos llargmetratges seleccionats als cinemes a través d'home llop va fer la ciutat de Quebec i Toronto. A més de dirigir diversos vídeos musicals, documentals de televisió i curtmetratges, així que ell treballà com a editor de cinema des de la dècada de 2000.
Chartrand recentment haestat premiat amb un Gémeaux (francès-canadenc Premis de TV) a la millor pel·lícula documental d'edició per Godin (Simon Beaulieu, 2011 ). La seva carrera en les arts visuals inclou dues exposicions de fotografia, les tardes de rendiment Les Decapants a diable (2002 a 2004) i quatre exposicions de pintura en solitari. Recentment està dirigint el documental "Tres Cents Anys I un Referèndum".
Explica'ns com ha sorgit la idea de fer el documental Tres Cents Anys i un Referèndum? Que a més a més ha estat finançat a través de la gent de manera voluntària i superant les expectatives.
La primera vegada que vaig venir a Catalunya va ser el 2006, quan es va aprovar el nou Estatut. Des d'allà m'ha interessat Catalunya, la seva gent, la seva llengua, que l'he après llegint premsa i pàgines web, les retallades de l'Estatut el 2010 del Tribunal Constitucional, des de quan el president Artur Mas va anunciar que s'hauria de fer un referèndum. Llavors vaig pensar que era l'hora de fer un documental
Com es viu tot això des del Quebec?
Al Quebec és bastant diferent. La independència al Quebec ha baixat perquè ja tenim impostos propis, ja controlem la nostra pròpia immigració, i ja ens sentim una mica més 'independents' que a Catalunya. Hi ha moltes coses que podríem fer millor però la majoria de la gent ha deixat aquesta idea. Aquesta és una de les raons per les quals vaig venir a fer el documental.
A Canadà us sentiu recolzats per les Institucions o no? Per al vostre projecte teniu finançament?
El sistema està bastant bé però ja fa anys que no han posat diners als programes i també han tallat alguns programes. Fins ara és el de donacions de la gent i els meus propis diners, he de treballar sobre un altre documental per aconseguir finançament per documental que estic fent.
Des del punt de vista polític, quines són les tendències més característiques?
Nosaltres no vam ser tant per a la crisi del 2008. És com si comencés ara una política d'austeritat, vosaltres ja ho coneixeu, retallades a televisió, educació, sanitat, cultura, etc.
I a nivell de tendències culturals, artístiques, quines són més destacables?
El cinema és el que està més bé, després hi ha moltes exposicions creades pels artistes, alguns magazíns, teatre independent també i dansa contemporània. La música també amb bandes com Arcade Fire, Chromeo, Estic intentant treballar per a què es presenti a Barcelona..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada