De Brises i Boires: Nikos Kazantzaki "El Crist de nou crucificat"

El passat dilluns, el nostre lletraferit, en Matapardals ens va introduir en el món literari grec, tot presentant-nos El crist de nou crucificat de Nikos Kazantzaki, publicat aquí l'any 1959. Abans de presentar-vos el llibre, una mica de context ajudarà a situar aquesta gran novel·la. A partir d'aquesta data, la literatura neogrega tornà a casa nostra, tot i que amb un cert retard i de manera fragmentària. Algunes de les causes d'aquest retard foren; d'una banda, la situació político-cultural a Catalunya durant la dictadura franquista, i d'altra banda, la lenta incorporació de la mateixa literatura neogrega a Europa. Cal reconèixer tot l'esforç de Joan Sales i el seu Club dels Novel·listes pel que fa tant a la creació literària com la traducció. Fou ell qui reprengué la traducció neogrega amb aquest llibre, publicat fins a 9 cops; és a dir, una edició cada 2 anys en la que s'anava afegint nous advertiments, fins a l´última edició, l'any 1967.

Nikos Kazantzakis va nèixer a Megalokastro l’actual Creta, el 1883 i fou un poeta i escriptor grec del segle XX. Va estudiar el 1902 Dret a la Universitat d’Atenes i després emigrà a París per estudiar Filosofia, i és allí on va ser influenciat pels ensenyaments de Henri Bergson. Quan tornà a Grècia, començar a traduir obres de filosofia i l’any 1914 entrà en contacte amb Angelos Sikelianos, un dels poetes i dramaturgs més importants del segle XX. Va residir a diversos llocs d’Europa com París i Berlín (des de 1922 fins el 1924), Itàlia, Rússia (1925), al nostre país, l’any 1932 i després a Xipre, Egipte, Xina i Japó. I va morir l’any 1957 ,després de fer viatges a Xina i Japó, a causa de la leucèmia. Finalment, després d’una disputa amb l’Esglèsia Ortodoxa, fou enterrat a les muralles que envolten la ciutat d’Heràklion amb una inscripció a la seva tomba: "No temo res. No espero res. Sóc lliure".

La novel·la ens parla del conflicte que succeí a Licrovrisi, un poble on habitaven grecs sota el domini turc, en que es representava la Passió de Crist un cop cada 7 anys. La novel·la està dividida en capítols i abans de començar cada un d'ells l’autor ens fa una petita introducció del que succeirà.

   
Dins de la passió, trobarem  diversos personatges entre els quals hi ha

-         Manolios : Crist

-         Yannakos: Joan

-         Kostandis: Pere

-         Katerina: Jaume

-         Panayoratos: Magdalena

Els savis o notables escollien entre els habitants del poble a aquells als que més identifiquen amb cada personatge de l’Evangeli. Després de repartir els papers, arribà un grup de grecs esparracats que busquen un lloc on assentar-se atès que el seu poble fou arrassat pels turcs. Els apoderats els expulsen, però aquells no van molt lluny i es refugien a les coves d’un mont proper, al mont Sarakina. Finalment, tot acabà succeïnt com a la bíblia, és a dir, Manolios crucificat i els altres vius.

També cal dir que fa moltes referències tant al poble grec com a llur cultura. Trobem referències a Caront, Apolo, Alexandre Magne i fins i tot a Penèlope. Pel que fa a l’estil, podem dir que és un estil senzill, amb abundància de diàlegs i descripcions i ple de reflexions. Per acabar, podem dir que l’autor no para de tocar l’aspecte de la religió en les seves novel·les, com L’última temptació de Crist, atès que sempre li va interessar. En definitiva, una història rodona amb gran càrrega dramàtica, que acaba igual que comença i no obstant, ha passat de tot.