Ville à Cômic: Noticies del Còmic

Benvolguts i benvolgudes amants del còmic. Avui us farem cinc cèntims de les noticies del còmic més rellevants i interesants. Començarem amb una noticia tràgica: Una de les Tortugues Ninja ha mort. Estem parlant de Donatello, que ha estat assassinat d’un cop de martell a la seva closca pel malvat Rocoso, que estava acompanyat del seu incansable company en Bebop. Si recordeu eren aquells dos villans mítics que un tenia forma de porc senglar i l’altre de rinoceront. I així us hem explicat, els guionistes encara no han donat cap raó per la qual hagin volgut assassinar a Donatello (intuïm, però que es tractarà d’alguna tàctica marquetiniana per tal que els medis hi parlin, tal i com estem fent ara). Us seguirem informant, si en el següent número Donatello es lliure de la seva mort o bé, es troba en el cel de les tortugues. 

Seguim amb més noticies, i ara anem al món de Marvel, que aquest passat 14 de març han presentat la nova portada de Star Wars La força desperta. Aquest còmic vindrà a ser la continuació de l’episodi 6 El retorn del Jedi. En la portada podem observar els mítics personatges de Luke, la princesa Leia, Han Solo, els dos droides,  Chewaka, el capità Lando i varis ewoks al voltant amb els mateixos rostres i estètiques que lluïen al final de l’últim episodi. Qui sap? Es possible que el principi d’aquesta nova saga sigui exactament el final de la sisena.

Passem ara al mon de DC Còmics, i es que han cancel·lat la portada del còmic Batgirl nº 41. La polèmica rau a partir de certs grups de premsa com el Washintong Post i The Guardian que cataloguen aquesta portada d’un contingut masclista i violent. Qui ha decidit cancel·lar aquesta portada ha estat el mateix il·lustrador Rafael Alburquerque que s’ha excusat dient que volia fer referencia a les mítiques portades del Joker als anys vuitanta.

Si voleu saber la nostre opinió, nosaltres no trobem que s’hagi de cancel·lar , i tot des d’un punt de vista purament artístic, doncs som conscients que els còmics formen part de la ficció i els lectors volen viure aquesta ficció rodejada d’aventures, acció i per que no, en certs moments violència. En la portada podem veure com en Joker te agafada a la Bad Girl, en una mà te la pistola i en l’altre utilitza la seva mà en forma de pistola mentre apunta a la Bad Girl que li ha dibuixat a la seva cara el somriure del Joker.

Ville à Còmic: Maus

Benvolguts i benvolgudes amants del còmic, avui us parlarem d’un còmic que en el seu temps i encara avui dia, és un dels còmics més transgressors del moment. Us estem parlant de Maus. Per aquells qui no coneixeu aquest magnífic relat, Maus tracta de la biografia de Vladek Spiegelman, un jueu que va sobreviure el holocaust nazi; i és escrita pel seu fill, que també surt al còmic. La obra es va publicar inicialment en dues parts: La primera, l’any 1986 “Mi padre sangra historia” i la segona l’any 1991 “Y aquí comienzan mis problemas”. Aquest còmic va rebre el premi Pulitzer l’any 1992, entre altres premis. Maus ha estat l’únic còmic que ha guanyat un premi Pulitzer en tota la història.

I perquè aquest còmic és tan transgressor? Doncs bé, començarem dient que aquest relat parteix de tres histories en temps diferents. La primera es contextualitza abans de la segona guerra mundial, en ella observem com el protagonista coneix i s’enamora de la seva dona. La segona història rau ja enmig de l’esclat de la Segona Guerra Mundial i l’holocaust. Finalment, la última tracta de com el seu fill entrevista al protagonista, vora els anys 80. Totes tres histories apareixen barrejades dins el relat i és una meravella veure com de bé s’intercalen i es relacionen entre elles.

Un altre aspecte que fa que aquesta història sigui tan original, és la metàfora dels animals antropomorfes. Podrem observar com els ratolins fan de jueus, els gats d’alemanys, els porcs fan de polonesos, les granotes de francesos, els gossos dels Estats Units i els peixos d’anglesos. Un altre fet curiós és veure quan un jueu fingeix ser polonès, és quan llavors els veurem com a rates que porten una mascareta de porc.

Un altre recurs que fa d’aquest còmic una autèntica obra d’art, a part del seu argument, és el llenguatge que utilitza Vladek (el protagonista). Ja que, en el moment que la historia transcorre als EUA observem com Vladek s’expressa d’una forma que no s’entén gaire de cara al lector, cosa que quan els fets transcorren a Europa el llenguatge és molt més comprensible. Això ve degut a la impotència que el pare tenia al no parlar bé l’anglès als EUA.

Aquest còmic va tenir tant d’èxit, que el propi creador s’ha qüestionat si fer negoci amb el genocidi jueu hagi estat del tot ètic. De fet, en el segon capítol, és dibuixa a ell mateix damunt d’un grapat de cadàvers jueus, on comenta l’èxit de la seva obra mentre examina les nombroses propostes que li arriben per fer pel·lícules o merxandising de Maus.

Del que estem segurs, és que Maus és i serà un dels millors còmics de tota la història. I pels qui encara no us l’heu llegit, ville à còmic ús el recomana sense cap mena de dubte.

Ville à Còmic: Joker

Benvolguts/des amants dels còmics, aquesta setmana em volgut fer un especial homenatge a la mítica història de Batman, en especial, a la novel·la gràfica “JOKER”. En aquest magnífic relat, podem apreciar molts trets d’aquest personatge que, més tard, es van plasmar iguals per les pantalles amb la pel·lícula “The dark knight”, el cavallero oscuro.

Els autors d’aquest còmic tan mediàtic són Brian Azzarello i Lee Bermejo. Van publicar-ho l’any 2008 per DC Comics. La seva historia tracta d’un maníac homicida impulsiu com a protagonista, i que ens narra la història Jhonny Frost, un delinqüent de classe baixa que recull en Jocker després d’haver estat internat al manicomi. Juntament amb els sequaços del pallasso més malvat i boig de Gotham, abasteixen els caos pels carrers de la ciutat amb l’ objectiu de dominar-la i així, en Jocker pugui recuperar la seva posició criminal. El psicòpata no estarà pas sol, ja queº l‘ acompanyaran velles cares conegudes com el “ Sr. Pingüino “ i “ Dos Caras “, que apareixeran més endavant, al igual que Batman, fent acte de presència en les últimes pàgines i posant punt i final al desenllaç...

Durant l’ època dels 50, a causa de la *CCA (Comics Code Authority), van convertir el psicòpata en un simple bufó inofensiu, allunyant-se així de la imatge violenta. No va ser fins l'edat Moderna dels còmics, concretament el 1988, quan es va mostrar el personatge de Joker en tota la seva esplendor amb Alan Moore. En aquesta novel·la trobarem tot l‘ oposat al Jocker caricaturesc, ens endinsarem en la ment del criminal, d’ aquest home trastocat, agent del caos, impulsiu i mal évol. A la novel·la hi trobarem un estil realista, expressiu i amb un perfil del Joker totalment clavat al personatge de la gran pantalla, Aquest còmic ha obtingut grans crítiques positives a nivell literari i gràfic, arribant a comparar-ho amb els exemplars del únic i magnífic Alan Moore.