Ville à Còmic: Arrugas

Avui us parlaré d’un còmic que ha causat molt de furor internacionalment, però sobretot en aquest país. Us estic parlant de la novel·la gràfica anomenada Arrugues, escrita i dibuixada pel mític autor Paco Roca. Aquesta novel·la tracta d’un avi que és internat en una residencia per la seva família ja que anteriorment li van diagnosticar que tenia Alzheimer. Malauradament, un fet bastant comú en la nostre societat. Aquest avi, anomenat Emilio haurà de fer front a un canvi de vida radical, on la rutina i els horaris prefixats seran els ingredients principals en el seu dia a dia.  Allà, li tocarà conviure amb els seus nous companys i amb totes les tasques que els hi obligaran a fer. En aquesta novel·la, es toquen temes molt reservats i actuals, però sobretot temes que mai s’havien parlat en un còmic o novel·la gràfica, com seria l’Alzheimer i la demència senil. I el seu to acostuma a ser bastant sensible amb aquests temes i amb alguns tocs d’humor, però mai sense caure en ningun moment de caricatura. A part, també tracta molt bé les personalitats i comportaments de cada personatge de la novel·la. A cadascú se’l cataloga d’una completament diferent, dins un punt de vista molt social i psicològic. 

Arrugues, va ser publicat per primera vegada a França ja que, com us vaig comentar fa dues setmanes; el modus operandi perquè una novel·la gràfica o còmic espanyol tingui èxit, abans haurà de passar pel mercat franco-belga. Aleshores, si aquesta novel·la gràfica o còmic té un gran èxit en aquell mercat, s’adapta en espanyol i s’intenta aconseguir la meitat o menys de vendes que allà, però que aquí ja és suficient com per guanyar calerons. Però en el cas de Arrugues, passa totalment el contrari: primerament dir-vos que a França es va esgotar la primera edició als escassos mesos de sortir en venta, però a Espanya ja van per la novena edició  amb més de 50.000 exemplars venuts. I només portant sis anys des que va sortir a la venta. Són números que estan fora d’òrbita respecte a moltíssims còmics i novel·les gràfiques.

I si parlem de premis, aquesta novel·la gràfica va farta, ja que n’ha guanyat a nivell estatal, europeu i internacional. A part, de totes les traduccions que s’han tingut que fer... Que també són un munt. Només dir-vos que és una de les poquíssimes novel·les gràfiques traduïdes en espanyol, eusquera i català durant aquest segle en el mercat espanyol. Això és tot viladomatians del còmic, si voleu adquirir aquest còmic el podreu trobar a totes les tendes de còmics i llibres.

Ville à Còmic: MotociclismoGP 2014

Benvolguts/des amants del còmic, avui us parlarem del còmic de MotociclismoGP 2014, que es va treure el passat desembre als quioscs. Aquest còmic ha estat creat principalment pel dibuixant Jorge Santamaría i treta per la mítica i famosa revista de Motociclismo, la distribuïdora és Motorpress Ibérica. Trobem que aquest còmic és essencial per a tots els amants tant del dibuix com de les motos. I ens referim al dibuix, per les següents raons: tot el còmic és en color, amb un format literal i artístic brutal. Destaca pel seu detallisme, les seves profunditats i els seus jocs d’ombres.

Recull el resum de la temporada 2014 de la MotoGP. On podem veure tots els millors moments de les tres competicions de motos. Es té molt en compte la historia de tota la MotoGP, on es fa referencia a molts magnífics pilots d’altres èpoques. Inclòs alguns d’ells surten durant el relat.  Juguen molt bé amb els factors socials, com els xavals d’avui en dia al·lucinen amb els pilots i com els pares han de callar ja que ells tampoc han vist mai res com això. Una mica com va passar amb el barça tri-campió de l’any 2009.

Utilitzen un guió i uns tecnicismes molt encertats dins el món de les motos. Al final del còmic podem apreciar varies infografies d’un disseny espectacular i molt visual, on podem veure les il·lustracions de tots els circuits de MotoGP i les dades més rellevants dels pilots campions durant la temporada 2014.

Ville à còmic: The Walking Dead

Benvolguts/des amants del còmic avui us parlarem dels còmics de The Walking Dead. Aquesta sèrie d’historietes procedent dels Estats Units narra les aventures d’un grup de persones que tracten de sobreviure dels atacs del apocalipsis zombi. El guionista d’aquests volums de còmics és Robert Kirkman i el seu dibuixant Tony Moore. 

Des de fa més de deu anys, que es publica un número mensual, doncs a diferencia de la sèrie televisiva, la versió en còmic porta des del 2003. Cosa que a la televisió, va començar a partir del 2010. En total s’han fet uns 132 números i han obtingut un fort ressò tant per format de paper com per digital. Aquests còmics s’editen en blanc i negre, tret de la tapa que és en color. En quant al seu disseny ressalta les tonalitats de grisos i el seu profund detallisme, cosa que s’agraeix moltíssim a l’hora de llegir un còmic amb tanta acció. 

 Per aquells qui prefereixen més la tapa dura, The Walking Dead té una col·lecció de varis volums on s’inclouen un total de 12 números cadascun i escenes extres. A més també s’han fet diferents volums com ara The Walking Dead Deluxe on s’inclouen 24 números, The Walking Dead Compendium on s’inclouen 48 números, entre d’altres. Val a dir que Kirkman, el creador d’aquesta majestuosa sèrie, va ser un dels pioners en instaurar el efecte zombi i que avui en dia hi ha tanta tendència en gran part dels mitjans. Tot i que, podríem dir que el principal pioner va ser George Andrew Romero, director de la mítica pel·lícula: “La noche de los muertos vivientes” feta l’any 68. 

 El mateix Kirkman, ha reconegut que ha agafat moltes referències d’aquesta pel·lícula, com ara el disseny i el comportament dels zombis, varies trames i subtrames de la seva historia... És un gran defensor de la seva historia, en el sentit d’haver recreat el que realment hagués passat en cas que el nostre món fos atacat per aquest apocalipsis de zombis. Tant en l’aspecte social, com científic i tecnològic.

Ville à Còmic: Manga News

Benvolguts/des amants del còmic, si la setmana passada us vàrem parlar de la DC Comics i l’anterior de la editorial Marvel, avui donem un salt al Oceà Pacífic per parlar-vos de les últimes noticies del món del manga.

Començarem parlant de Pokemon, doncs ja han fet oficial el nou tràiler en castellà on anuncien els dos nous videojocs: Pokemon Rubí Omega i Pokemon Zafiro Alfa per la Nintendo 3DS i la 2DS. El joc estarà a la venta el 28 de novembre.

El Club Super 3 estrenarà el pròxim diumenge dia 30 de novembre la famosa pel·lícula anime Ghibli “El Castillo Ambulante”. Aquest film que ha fet furor al públic més petit del Japó tracta d’una noia que ha rebut la maledicció de convertir-se en una velleta, és per això que haurà d’anar al castell ambulant on hi viu un mag que la podrà ajudar a treure aquest malefici. No us ho podeu perdre.

Dragon Ball Z: La batalla dels deus, està fent furor a totes les taquilles dels cinemes japonesos. Recordem que aquest film és, en teoria, una conseqüència del final de Dragon Ball Z, factor essencial per tal que els seus seguidors puguin donar l’OK a aquest film. Un factor també molt clau és que aquesta pel·lícula s’ha encarregat de crear-la el mateix Akira Toriyama acompanyat del director Masahiro Osoda, que també ha dirigit més d’una pel·lícula de Bola de Drac.

I acabem aquesta secció amb la notícia més esperada, Naruto, el cinquè còmic més venut de tota la historia del manga ja té final. I les xarxes socials estan que treuen fum. S’han fet un munt de profanacions dient que encara queden altres histories per concretar el final, però ja us avancem que no son més que suposades teories. Tot i que, si hem de fer cas a la historia, i creieu-me que ho hem de fer, sabrem que existirà més d’una continuació (tal i com ha passat amb Bola de Drac o One Piece, i tot pel mateix tema de sempre: els diners). És molt cert que Naruto a donat peu a un munt de merxandising i tots els complements que li corresponen. Com ara tot el seu ventall de cospley (un dels més demandats). Fixeu-vos amb aquesta dada, s’han fet més de 50 videojocs de Naruto i en només 15 anys... És una burrada, però alhora molt creïble si veiem la quantitat de seguidors que ha tingut aquest gran còmic.

Ville à Còmic: DC Comics

Benvolguts/des viladomatians i amants del còmic, com cada dilluns us portem tota la actualitat del món del còmic. I aprofitant que el passat programa us vàrem parlar del món de Marvel, avui ens tocarà parlar de la DC Comics. 

Després de moltes setmanes de especulacions, la DC Còmics ha fet oficial que detindran tota la seva línia editorial de superherois els pròxims mesos d’abril i maig del 2015, tot això per donar peu a un nou esdeveniment que tindrà nou setmanes de duració, aquest esdeveniment l’han anomenat Convergence. En ell, podrem veure les aparicions de nous superherois trets del denominat “Los Nuevos 52” que la DC ja porta des de l’any 2011, a més també s’anunciaran nous projectes que encara estan per detallar. Curiosament aquestes dates coincideixen amb la fase final del trasllat de la DC Comics per anar-se’n de Nova York cap a California. 

La DC Còmics i la Warner no es volen quedar enrere de Marvel, és per això que han anunciat que, a partir d’ara fins al 2020, produiran fins a 10 pel·lícules dedicades cadascuna a un superheroi de la famosa lliga de la justícia (Aquaman, Batman, Linterna Verde, Flash, Superman...) També han anunciat que a l’últim film sortiran tots els personatges de la lliga de la justícia dividits en dos equips. On estem segurs que podrem veure una de les batalles més èpiques dins el món dels còmics. 

Ja teniu a la venta el nou còmic de Batman: Detectiu nº 3, on podrem veure la continuació d’aquesta saga amb un protagonista de lo més detectivesc sense oblidar mai tota la acció que comporta el nom de Batman, a més hi haurà una gran presencia de personatges clàssics d’aquest gran univers. Seguint amb Batman, caldria destacar una noticia d’última hora, doncs la DC Comics ha anunciat avui que la presidenta de Xile: Michelle Bachelet tindrà el seu propi personatge a la pel·lícula tant esperada de Batman v.s. Superman, que no la podrem veure fins el 2016. Doncs bé, la encarregada de personificar a la presidenta no serà ella, sinó que serà l‘actriu Meighan Gerachis.

Ville à Còmic: Marvel News

Benvolguts/des amants del còmic, avui us parlarem de les noticies més noves i interesants dins el món del Marvel. 

Per començar, dir-vos que Marvel ha anunciat als seus fans que llençarà per aquest desembre la adaptació en còmic del film “Los Vengadores: La era de Ultron”, pel·lícula que no la podrem veure fins l’any que ve a les grans pantalles. El guionista d’aquest nou còmic serà Will Corona Pilgrim, i el seu dibuixant, el senyor Joe Bennet. 

Una altra notícia, i no gaire bona, relacionada amb aquest film: El jutge ha aprovat la citació de Marvel i Disney contra Google per haver-se filtrat el tràiler de “Los Vengadores: La era de Utron”. Aquest tràiler es va filtrar el passat 22 d’octubre. Tot i així, ja han pogut identificar al presumpte usuari, anomenat Jhon Gazzelle. No serà fins el 18 de novembre, quan Google haurà de presentar tota la informació disponible d’aquest Jhon Gazelle. Per altra banda, es creu que el pioner d’aquesta filtració prové de dins la companyia de Marvel o bé, la de Disney. També existeixen indicis de què hagi estat alguna empresa externa relacionada amb el tràiler. Val a dir, que la filtració d’aquest tràiler és en baixa qualitat i, per tant, no es pot apreciar-ho bé. 

Ja s’han fet públiques les primeres imatges de la nova heroïna de la mítica saga de “Thor”. Podem veure per internet les primeres pàgines d’aquesta segona edició del còmic. En aquest nou còmic veurem com Thor es troba inhabilitat per combatre contra el famós Malekith i només la nova heroïna , que també l’han anomenat Thor, serà la única que podrà salvar-los d’aquest malvat. 

Robert Downey Jr, actor protagonista de “Iron Man”, desmenteix que s’estigui preparant “Iron Man 4”. L’actor va tenir que desmentir-ho en directe en un programa de televisió. No va trigar ni un dia en rectificar-se, doncs moltíssims mitjans ja havien fet ressò respecte a aquesta inesperada notícia. Tot i així, l’actor ha dit que hi ha nous projectes amb Marvel de cara a un futur .

Ville à Còmic: "Les Tortugues Ninja"

Des de la Paramount Pictures ens arriba una pel·lícula digne de convertir-se en blockbuster, és ni més ni menys que el nou film de "Les Tortugues Ninja”. Amb un pressupost de 125 milions de dòlars, han volgut transformar tota la essència que recullen els seus còmics i les seves series en aquest film que, segons molts crítics i mitjans internacionals, ja la qualifiquen com una de les millors d’aquest any.

A continuació farem cinc cèntims de la seva historia i aprofitant us explicarem alguna que altra curiositat. Les “Tortugues Ninja” neixen el maig de l’any 1984, generalment se les reconeix per les seves sigles de TMNT que ve a significar Teenage Mutant Ninja Turtles, traduït a la nostre llengua seria com dir “Tortugues adolescents mutants i ninjes”, els seus creadors son Kevin Eastman i Peter Laird. Cada una de les tortugues porten el nom dels artistes més reconeguts de la època del renaixement italià; Leonardo per a Leonardo da Vinci, Raphael per a Rafael Sanzio, Michelangelo per a Miguel Angel Buonarroti, Donatello per a Donato di Niccolò di Betto Bardi i inclòs el seu mestre Splinter fa referencia a un pintor italià del segle XV anomenat Giovanni di Ser Giovanni. 

La seva editorial va ser Mirage Studios fins l’any 2009, quan Nickelodeon va comprar els drets, i no va ser fins aquest any, quan Nickelodeon va voler associar-se amb la Paramount Pictures amb el propòsit de realitzar aquesta magnifica pel·lícula.Una altra curiositat va ser que al Regne Unit, van utilitzar varies mesures de censura a l’hora d’emetre la sèrie. Per una banda, van canviar el terme “ninja” per a heroi, ja que aquesta paraula els hi semblava massa provocativa per les ments dels seus petits anglesos d’aquell moment. I no només van voler carregar- se el títol i tot el que això li comporta, sinó que van eliminar l’arma que utilitzava el Michelangelo, els Nunchaku (que son dos troncs de fusta agafats per una cadena de ferro) i els van canviar per tonfas (que venen a ser un pal de fusta d’uns 50 cm agafat per un pal de fusta més petit que té la funció de mànec). Per aquest motiu es van emetre aquests episodis manipulats per gran part del territori europeu, inclòs al nostre.

Això és tot estimats oients, recordar-vos que aquest film ja el podeu anar a veure als cinemes i també recordar-vos que el divendres 31 d’octubre comença el vintè saló del manga.

Ville à Còmic: Joker

Benvolguts/des amants dels còmics, aquesta setmana em volgut fer un especial homenatge a la mítica història de Batman, en especial, a la novel·la gràfica “JOKER”. En aquest magnífic relat, podem apreciar molts trets d’aquest personatge que, més tard, es van plasmar iguals per les pantalles amb la pel·lícula “The dark knight”, el cavallero oscuro.

Els autors d’aquest còmic tan mediàtic són Brian Azzarello i Lee Bermejo. Van publicar-ho l’any 2008 per DC Comics. La seva historia tracta d’un maníac homicida impulsiu com a protagonista, i que ens narra la història Jhonny Frost, un delinqüent de classe baixa que recull en Jocker després d’haver estat internat al manicomi. Juntament amb els sequaços del pallasso més malvat i boig de Gotham, abasteixen els caos pels carrers de la ciutat amb l’ objectiu de dominar-la i així, en Jocker pugui recuperar la seva posició criminal. El psicòpata no estarà pas sol, ja queº l‘ acompanyaran velles cares conegudes com el “ Sr. Pingüino “ i “ Dos Caras “, que apareixeran més endavant, al igual que Batman, fent acte de presència en les últimes pàgines i posant punt i final al desenllaç...

Durant l’ època dels 50, a causa de la *CCA (Comics Code Authority), van convertir el psicòpata en un simple bufó inofensiu, allunyant-se així de la imatge violenta. No va ser fins l'edat Moderna dels còmics, concretament el 1988, quan es va mostrar el personatge de Joker en tota la seva esplendor amb Alan Moore. En aquesta novel·la trobarem tot l‘ oposat al Jocker caricaturesc, ens endinsarem en la ment del criminal, d’ aquest home trastocat, agent del caos, impulsiu i mal évol. A la novel·la hi trobarem un estil realista, expressiu i amb un perfil del Joker totalment clavat al personatge de la gran pantalla, Aquest còmic ha obtingut grans crítiques positives a nivell literari i gràfic, arribant a comparar-ho amb els exemplars del únic i magnífic Alan Moore.

Ville à Còmic: "La Liga de los Hombres Extraordinarios"

Avui us parlarem d’una saga de còmics que porta vigent des de fa bastants anys i amb un gran nombre de lectors. Us estem parlant de “La Liga de los Hombres Extraordinarios”. Escrita pel famós Alan Moore, escriptor i guionista britànic molt reconegut per les seves obres com ara “Watchmen”, “V de Vendetta”, “From Hell”, “Batman: The killing Joke”... El seu dibuixant és Kevin O'Neill, que començaren a treballar junts en aquesta magnifica historia a partir del 1999. 

Abans de realitzar la pel·lícula, l’any 2003, ja el varen plasmar en format còmic. Fins hi tot van treure’n un parell més que continuava amb la mateixa trama però amb altres aventures. Vist el gran èxit de la pel·lícula, tots dos autors varen decidir continuar amb els còmics. Cosa que han aconseguit un gran nombre de lectors fins a avui dia. Més tard, tots dos autors varen decidir treure un tercer volum, dividit en tres parts. La primera anomenada “1910”, la segona “1969” i la ultima, que va sortir l’any passat, s’anomena “2009”. Totes tres histories giren entorn als mateixos personatges de la “Liga de los Hombres Extraordinarios”. A part, han estat traient una nova saga que va completament dirigida cap a un dels personatges “extraordinaris”, el capità Nemo. 

Sense cap mena de dubte, Allan Moore és considerat com a un dels motors més creatius dins l’univers del còmic. Ell mateix es considera com a un mag del caos i, aquesta descripció es pot veure reflectida en el comportament de moltes de les seves obres. En una entrevista, Allan Moore diu el següent: “El arte es, como la magia, la ciencia de manipular símbolos, palabras o imágenes para generar cambios en la conciencia... de hecho, realizar un hechizo consiste precisamente en jugar con las letras, en manipular las palabras, para así alterar la conciencia de la gente, y por eso creo que un artista o un escritor es lo más parecido, en la actualidad, a un chamán.”

Ville à Còmic: Les aventures de Blake i Mortimer

Benvolguts/des amants del còmic, aquesta setmana en Manites i l’Epístol us varen parlar del famós còmic de Les aventures de Blake i Mortimer. Blake i Mortimer, és una sèrie d'historietes creada per la mà belga d'Edgar P.Jacobs que apareix davant el món per primera vegada a través de la "revista Tintín" el 5 de setembre del 1946. Jacobs va ser un gran dibuixant i guionista que va poder col·laborar, entre d’ altres, en alguns àlbums de Tintín i amb un dels dibuixants, considerats possiblement, el més important creador de la història belga, Franquin (Spirou, fantasio, marsupilami..) Resulta curiós que un dels millors còmics d'ambientació anglesa sigui d'origen franc-belga. 

El tret característic de la boira de Londres, genis del crim i els científics lliurats a una causa concreta fan que l'espectador navegui en aquest ambient britànic de la novel·la d'espionatge dels anys cinquanta. Les històries d'espies britànica troben en les aventures d'aquests dos personatges el seu punt culminant. Podríem dir que Blake i Mortimer suposen el punt de trobada entre Sherlock Holmes i Watson, Dr. Who i/o James Bond. Sempre moguts per aquest esperit imbatible d'aventures. Blake, oficial del servei secret de se Majestat i Mortimer físic nuclear, són dos cavallers solters que comparteixen la mateixa residència (igual que Sherlock Holmes i el doctor Watson). En un dels seus volums " Els sarcòfags del sisè continent " s'explica la història de com es van fer amics. 

La seva causa sempre en contra d'un malvat, el coronel Olrick, qui sempre amenaça a tornar a les últimes vinyetes de cada un dels volums i sens dubte, quan ho fa és derrotat. Eterns textos de suport i extensos diàlegs acompanyats d’ una il·lustració clàssica amb uns paisatges i fons espectaculars. Després de la mort de Jacobs, en el 1987 les aventures de Blake i Mortimer han estat continuades, amb el permís dels seus hereus, per altres autors i continuen publicant-se en l'actualitat. L’ últim còmic que es va fer, va ser l’ any passat: L’Onde septimus.

Ville à Còmic: Els Guardians de la Galàxia

Benvolguts/des amants del còmic, aquesta setmana ens hem vist “obligats” a parlar-vos del film que més èxit ha tingut aquest estiu a les nostres taquilles. Estem parlant de la desena pel·lícula de l’univers de Marvel, Guardians de la Galàxia. El seu director, James Gunn, ha dirigit un film d’entreteniment on combina diversos gèneres com el d’aventures, acció, drama, humor i unes pinzellades de romàntic.

Guardians de la galàxia és la història d’un grup de marginats que emprendran conjuntament el camí cap a la super-heroïcitat per tal de donar sentit a la seva existència, però sobretot, per salvar l'existència de la nostra galàxia. Aquesta pel·lícula treta del còmic, manté en molts moments escenes d’acció, cosa que s’agraeix si vols anar-la a veure en 3D. A part, dona la sensació què tot arriba sense cap mena d’esforç, cosa que aporta una bona fluïdesa i agilitat a la narració. Diversos bloggers comenten que hi ha una gran similitud entre els Guardians de la Galàxia i La Guerra de les Galàxies. Ho argumenten d'acord ambls escenaris de l’univers, a les seves batalles espacials, les situacions dels personatges, els ideals entre el bé i el mal...

Inclòs, alguns han volgut comparar-ho amb Indiana Jones. Bàsicament per la mescla de gèneres entre el d’aventura i el de comèdia, utilitzant el típic recurs de Hoolywod, el factor sort. D’aquesta manera, ja s’encarrilen cap a un estil de pel·lícula més per a entretenir i sense aprofundir gaire amb cap tema.

Ville à Còmic: Tintín

Benvolguts/des amants del còmic, aquesta setmana hem tractat el famós còmic d’en Tintín i algunes curiositats que us poden ser d’interès. Tintín és un personatge de ficció que protagonitza la sèrie de còmics Les aventures de Tintín. Va ser creat pel dibuixant belga Georges Remi, més reconegut com a Hergé. Les seves aventures es van començar a publicar per fascicles a la revista Le Petit Vingtième l'any 1929. 

Es tracta d'un jove reporter intrèpid que, acompanyat del seu inseparable gosset Milú, s'embarcarà en un seguit d'aventures que el portaran pels cinc continents enfrontant-se sovint contra tota una colla de malvats, com ara en Rastapopoulos, l’Allan, el doctor Müller, entre d’altres. Sempre envoltat dels seus amics, que anirà coneixent durant el temps, com el capità Haddock, el professor Silvestre Tornassol o els poc afortunats detectius Dupond i Dupont, entre d'altres.

En Tintín és un noiet jove, pentinat amb un tupè, que duu pantalons de golf (a la moda dels anys 30) i que sempre va acompanyat del seu inseparable gosset Milú. Se'l pot descriure com un xicot aventurer, valent, altruista, intel·ligent, actiu i amistós, però també molt decidit a combatre i denunciar la maldat del món. El primer lloc on viu en Tintín és a un pis del Carrer del Llaurador, número 26, a Brussel·les. Aquest carrer existeix realment en un barri popular del centre de la ciutat, prop de la plaça du Jeu de Balle. Allà hi viu fins a l'àlbum “Tintín al país de l'or negre”, a partir d'on sembla que se n'hagi anat a viure al castell de Molins de Dalt, on cohabita amb el capità Haddock i el professor Tornassol.

Les aventures d’en Tintín es poden llegir en català gràcies al seu traductor exclusiu Joaquim Ventalló que va traduir tota la sèrie, començant en ple franquisme, a partir del 1964 fins al 1987. Un dels trets més significatius d'aquesta traducció és la llarga llista d'insults i renecs que profereix un dels personatges de les aventures de Tintín, en capità Haddock. 

Aquest exercici lingüístic ha quedat aplegat en un llibre que es titula "Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp", on es recullen més de 800 paraules i expressions. L’any 2011 va sortir per les grans pantalles amb la pel·lícula de Les aventures de Tintin: El secret de l’Unicorn. Tot i així, també s’han fet altres pel·lícules animades des del 1947 fins al 1972, en total s’han fet unes sis pel·lícules per aquesta tan gran i famosa sèrie.

Ville à Còmic: X-Men

X-Men o Patrulla-X és un còmic de l'Univers Marvel creat als anys 60 per Stan Lee i Jack Kirby; el primer número va sortir el setembre de 1963, tot i que en un primer moment no va tenir tant d'èxit com d'altres grups de superherois (Els Venjadors o Els 4 Fantàstics) fet que varen decidir deixar de publicar. Tot i així es va poder tornar a publicar més en endavant gràcies a les noves incorporacions de dibuixants pel còmic.

L’argument central d’aquest còmic es desenvolupa a partir d’en Charles Xavier, un paralític amb telepatia que crea una escola amb la finalitat que els mutants puguin aprendre a dominar els seus poders, alhora que puguin cohabitar amb algú sense sentir-se rebutjats per l'entorn. Amb freqüència s'ha comparat el rebuig i l'odi dels mutants a la societat com a una metàfora del racisme o l'homofòbia, i la lluita d'aquests mutants per salvar el món i ser acceptats pel col·lectius i així poder trencar els prejudicis.

La primera formació de la Patrulla X estava formada per:

• L'Àngel (Angel)
• Ciclop (Cyclops)
• Noia Meravella (Marvel Girl)
• Bèstia (the Beast)
• Home de gel (Iceman)
• Charles Xavier com a mentor

Pel que es veu, encara tenen pendent realitzar dos films més pels pròxims anys. Actualment les pel·lícules que s’han fet d’aquesta saga són: X-Men l’any 2000, X-Men 2 l’any 2003, X-Men 3 La batalla final el 2006, X-Men Origenes: Wolverine l’any 2009, X-Men La primera generación l’any 2011, Wolverine: inmortal l’any 2013, i aquest any s’estrenen amb X-Men Días del futuro pasado.

Aquesta nova pel·lícula ha estat dirigida per Bryan Singer, un veterà director que ja ha treballat bastant dins aquest món dirigint la primera i la segona pel·lícula de X-Men. El film està ambientat a la dècada dels anys 70 on els membres de la Patrulla X hauran d’evitar un futur apocalíptic on els mutants lluiten per sobreviure dins els camps de concentració controlats per terribles Sentinelles.

Ville à Còmics: Dragon Ball

Dragon Ball és un manga escrit i il·lustrat per Akira Toriyama, publicat originalment en la revista setmanal Shō nen Jump entre l’any 1984 i fins el 1995. A Espanya va ser publicat per l'editorial de Planeta DeAgostini per primera vegada el maig del 1992 fins el 1996, convertint-se així en un dels primers països occidentals en donar a conèixer el manga fora del Japó.

Toriyama es va inspirar en la novel·la xinesa “Viatge a l'Oest” a l’hora de crear Dragon Ball. Durant aquest temps el dissenyador era un fanàtic de les pel·lícules de Jackie Chan, i especialment de “Drunken Master”, la qual cosa li va inspirar a dibuixar un manga sobre el kung fu. En el seu primer intent va fer Dragon Boy, un jove noi que ha de protegir a la princesa del país, basada també en la història del “Rey mico”.

Akira decideix ambientar el seu relat d’una manera diferent a l'anterior. És per això que va començar a inspirar-se en base a la cultura xinesa. Els 42 volums es van adaptar en dues sèries d'anime produïdes per Toei Animation: Dragon Ball i Dragon Ball Z, les quals van ser transmeses a Japó des del 1986 fins el 1996.

Toei continuà més enllà dels esdeveniments presentats en el manga: *Dragon Ball GT. Finalment, Toei va transmetre una versió remasterizada de Dragon Ball Z sota el nom de Dragon Ball Kai, des de l’any 2009 fins a 2011, on la majoria del material de la versió original que no apareix en el manga va ser eliminat. Akira únicament va participar en el disseny del títol de Dragon Ball GT. Es negava a continuar amb la trama.

A través d’estudis Tramontana, al 1989 doblen els 26 primers episodis de l’anime en català. L’any 1990 arriba a les televisions catalanes. La sèrie es va anar emetent poc a poc, mentre que es produí un èxit desmesurat per la nostre cultura catalana.

La trama segueix les aventures de Son Gokū des de la seva infància fins a la seva edat adulta, en la que es sotmet a entrenaments d'arts marcials i explora el món en la recerca de set objectes llegendaris coneguts com les boles del drac. Les quals concedeixen qualsevol desig al seu portador per mitjà d'un gran drac anomenat Shenrong. Al llarg de la seva travessia, Gokū fa diversos amics que l’ acompanyaran al llarg de la història i s’enfrontaran contra una àmplia varietat de malvats, com l’ exercit de la Cinta Vermella, en Tao Pai Pai, en Satanas Cor Petit, entre d’altres.

Al principi la història no es va separar molt del clàssic. Mentre que l’autor tenia pensat acabar un cop s’ajuntessin les boles de drac. Més en endavant, l'argument va anar allunyant-se de l'original xinès, incloent cada vegada enemics més forts, donant pas així a les sagues de Bola de drac Z, amb els malèfics guerrers de l’ espai com ara en Freezer, en Cel·lula i en Buu.

En la seva essència, Dragon Ball manté la dogmàtica principal de la Weekly Shō nen Jump sobre «l'amistat, l'esforç i la victòria». La sèrie també mostra la idea que la gent pot superar-se i aconseguir els seus objectius, sempre que ho facin de manera constant.

Ville à Cômic: Mafalda

Benvolguts/des amants del còmic, la setmana passada els nostres experts: en Manitas i l’Epistol van dedicar l’espai Ville à Còmic a parlar del 50è aniversari de la Mafalda. El 29 de setembre del 1964 debuta oficialment aquest meravellós còmic a la revista “Primera Plana”. El seu autor és Joaquin Salvador, més reconegut pel nom de Quino. Tot i així, la Mafalda va aparèixer un any abans, doncs la seva primera funció era convertir-se en una icona comercial per una línia d’electrodomèstics. 

Més tard, la Mafalda va entrar a formar part del diari El Mundo de Buenos Aires, entre altres diaris i revistes. A mesura que el còmic anava agafant més importància, Quino començava a notar certs indicis d’amenaces per la precària situació política del seu país. El 25 de juny 1973, la Mafalda apareix per últim cop en una tira publicada en el seminari de “Siete Días”. Bàsicament, la Mafalda són contes morals d’ una nena amb una mentalitat fóra d' època, curiosa, inquieta, amb una visió del món molt més àmplia que la dels altres. És una nena que sap el que busca. Està sempre preocupada per l’ humanitat, la pau i els drets humans. És una persona molt desperta, propensa a filosofar a partir de fets quotidians i que mai li falten preguntes pels seus pares a qui crítica durament, ja que a vegades són bastant passius. 

En un cos de nena mostra la rebel·lia juvenil marcada pel progressisme. Cal no oblidar, que la Mafalda és una rebel sensata, és a dir, no es tracta d’una destructora anàrquica del món. No li agrada la injustícia, la guerra, el racisme, les armes nuclears, les absurdes convencions dels adults… Mafalda va opinar sobre fets tan rellevants com ara la guerra del Vietnam, el moviment del tercer món, la repressió, el sexe el femení, la religió... Podríem dir que la Mafalda representa l’ aspiració idealista i utòpica de fer d’ aquest un món millor.

Ville à Cômic: El còmic a Alemanya i Espanya

Benvolguts/des amants del còmic, la setmana anterior vam parlar del còmic Europeu. Vam tractar diversos temes, com ara els seus orígens, les seves característiques i alguns dels personatges més famosos i carismàtics que tant ens van fer riure durant la nostra infància. Per poder-ho facilitar d’una forma més clara, hem estructurat els còmics segons la seva situació geogràfica.

A  Alemanya les  primeres il·lustracions van sorgir a finals del segle XV. En elles, es tractaven temes de caire religiós, polític i moral. Utilitzaven aquest canal de comunicació per tal de conscienciar al seu poble amb allò que el sistema, tant governamental com religiós, li fos d’interès. Wilhelm Busch és un dels pioners del còmic a nivell mundial, un gran referent per les seves metàfores visuals i estats psicològics de cada personatge. Molt reconegut pel còmic anomenat “Max und Moritz”, que tractava de dos nens molt entremaliats. Aquest còmic d’humor va començar a partir de l’any 1865 i va causar un gran furor per a molta gent. A partir de l’arribada de Hitler, es van prohibir tota mena d’il·lustracions, que no fossin pròpiament del seu Estat. Aquest fet va causar un estancament molt llarg i important per la història del còmic alemany. 

 

A Espanya, comencen a sorgir les tires còmiques cap a la meitat del segle XIX. Durant els seus inicis, el còmic espanyol va ser molt recordat per la seva sàtira política, coneguda amb el nom de caricatura. Una de les primeres revistes on es resumia tot aquest humor cap els polítics, s’anomenava Caricatura. A partir de 1917, el còmic comença a cobrar més importància gràcies a la famosa revista còmica“TBO”. Els espanyols acabarien referint-se al còmic amb el nom de  tebeo. En aquesta revista destacà el còmic “La família Ulises”. La revista “El Pulrgacito” va començar a aparèixer més tard, en ella van sorgir còmics tan famosos com en “Zipi i Zape” (l’any 1948) i “Mortadelo i Filemón” (l’any 1958).

Aprofitant que aquest any el popular còmic de “Mafalda” fa 50 anys, voldrem dedicar-li tot l’espai per la propera sessió del més de maig. Veurem perquè aquest còmic va causar un impacte social tan colossal al poble argentí i, sobretot, aquí a Espanya.

Ville à Còmic: El còmic nord-americà

Benvinguts/des a la 3ª edició de la secció Ville à Còmic. Aquest dilluns vam parlar-vos dels còmics nord-americans, tractant temes com la seva història i les seves principals característiques  entre d’altres curiositats.

El món dels còmics nord-americans porta molt de temps en actiu i les ha viscut de molts colors. Va començar a aparèixer a finals del segle XIX. Les tires còmiques començaven a formar part dels dominicals, diaris i revistes dels Estats Units. The Yellow Kid, va ser el primer còmic americà (comercialitzat per primera vegada l’any 1897). Aquest nou estil per explicar historietes va causar un interès altíssim per gran part del poble nord-americà. A més a més, la seva demanda va pujar tant que es van començar a vendre com a suplement del dominical.

A partir d’aquesta època, el mercat del còmic va extendre’s per tot Estats Units. A partir d’aquest moment, hem diferenciat tres principals etapes que ha viscut el comic nord-americà durant tot el segle XX:

EDAT D’OR  

Aquesta etapa va començar a mitjans de dels anys 30’s fins a finals dels 40’s. La indústria del còmic es consolida, formant un mercat de diverses empreses. Al principi d’aquesta era, va aparèixer el famós còmic Famous Funnies, que va obtenir un gran reconeixement de la gent. Els EUA estan a punt d’entrar en  la segona guerra mundial, el poble nord-americà es troba desolat, atemorit, impotent per qualsevol desgracia imminent.. Els mitjans de comunicació estaven constantment alertant de la desmesurada expansió  nazi. Sabien que en algun moment, el seu país entraria en guerra contra aquest debastador exèrcit. Però, de sobte, arriba un nou ideal que ho canviarà tot. Arriba el moment en què apareix un nou arquetip de personatge. Un prototip capaç de vençer qualsevol mena de mal. En efecte, estem parlant del Superheroi. De fet, el Capità Amèrica va ser dibuixat per combatre contra l’exèrcit nazi. Cal dir, que la història del Capità Amèrica ha estat canviada més d’un cop durant tot aquest temps. Principalment, s’ha degut als nombrosos canvis de guionistes. Dins d’aquesta etapa també van apareixer superherois tan importants com Superman, Flash, Linterna Verde, entre d’altres.

EDAT DE PLATA

La Edat de Plata comença a principis dels anys 50’s fins als inicis dels 70’s. Va ser una era de moltes modificacions exitoses dins del món del còmic nord-americà. Van utilitzar noves tècniques, nous conceptes per tal d’augmentar les vendes i popularitzar més aquest novè art. Un d’aquests canvis, que ha perdurat fins els nostres dies, ha estat el de fer conviure a tots els superherois en un mateix univers. Sempre tenint en compte que, per una part estaven tots els superherois de la Marvel, i per l’altre els de la DC Comics. D’aquesta manera podien conviure dins un mateix còmic Batman i Superman.  En aquesta etapa apareixen dibuixants tan famosos com ara Stan Lee, Jack Kirbi i Stiff Dikto. Tots ells formaven part de la Marvel Comics. Van treure, superherois tan importants com els 4 Fantàstics i Spiderman.

EDAT DE BRONZE 

Definim aquesta etapa a partir dels anys 80’s. La industria del còmic funciona amb total rendiment. També apareixen nous superherois. Els més reconeguts dins la editorial Marvel on hi trobem a Conan i The Amazing Spiderman. I dintre l’editorial de DC Comics trobem al Batmam de Frank Miller (amb una nova història) i The Watchmen de Allan Moore.

CARACTERÍSTIQUES 

El còmic americà es caracteritza majoritàriament, per la seva gama tan interminable de superherois. També se’l distingeix per tenir un estil de dibuix molt realista i amb molt de detall. El seu format pot ser de revista o com d’un llibre, i generalment el dibuix és a color. Altres trets carecterístics són la diversificació de les mides de les vinyetes i les onomatopeies clàssiques.

PELICULES

Aquí us deixem un recull de còmics americans passat a pel·lícules:

Sin City - V de Vendetta - Los 4 Fantásticos - Spiderman - Superman - Batman - Hulk - El Capità Amèrica - X-Men - Los Vengadores - Iron Man -Thor - Popeye - El petit Nemo - Dick Tracy - Mickey Mouse - Tarzan.

Ville à Còmic: Manga

Benvinguts de nou al nou apartat del Ville à Còmic. Avui us parlarem del famós món del Manga. Podrem veure quins son els seus trets més característics i, sobretot, veurem perquè aquest univers és tant influent. A continuació, us oferim unes sèrie de característiques que ajuden a diferenciar el Manga del còmic occidental:

• Realisme dels personatges (Efecte Màscara)

La combinació entre el realisme dels personatges i la caricaturització de certs detalls seus. Són molt exagerats en quant a posicions i la seva estructura anatòmica.

• Caricaturització

Exageració o disminució de certs trets (com els ulls, el nas o el cabell) per transmetre allò que li correspon.

• Ulls grans: comuniquen la ànima d’aquell personatge.
• Detalls de la obra: planificació i accions del personatge.

• Tècniques del dibuix:

Tenen un acabat més fi en quant a les tintes, colors, traços... D’aquesta manera optimitzen el seu temps per la elaboració d’un còmic.

• Blanc i Negre: per optimitzar més el treball (un còmic per setmana)

• Diàlegs més curts i senzills: el Manga prefereix narrar en base a les imatges més que en diàlegs llargs i profunds (de missatges). Fan un ús bastant freqüent de les onomatopeies per intensificar les sensacions dels personatges, ambientar al lector...

• Línies cinètiques: línies que ajuden a facilitar el moviment de cada acció. Aquestes línies poden arribar a substituir el fons de l’enquadrament.

• Format del còmic: és un format més de butxaca, més fàcil de portar a mà.

• Forma de llegir: de dreta a esquerra. Igual que la escriptura tradicional japonesa.

• Temàtica variada:

Podem observar a molts còmics Manga com combinen el seu entorn “imaginari” amb molts factors de la cultura japonesa. Com ara, la seva gastronomia, les arts marcials, les ideologies, un comportament disciplinari...

• Layout

És la planificació de les pàgines del còmic. Podem observar una gran diversificació dels formats per cada vinyeta. Podem observar diferents formes en funció del que es vulgui expressar. Els formats poden ser en vertical, horitzontal, encadenats...

• Ritme Narratiu

Utilitzen un enriquiment gràfic en base a les accions, és a dir, que per descriure una situació utilitzaran moltes vinyetes per contextualitzar o emfatitzar més al lector.

• Exemple: un cop de puny pot durar una, dues o més pàgines. Utilitzen diferents plans (com els ulls, la posició dels peus, les mans...), diferents punts de vista (els espectadors, la víctima, el mateix protagonista...) i les seves conseqüències (com rep el cop, com cau, fum, punts de càmera diferents)

• Psicologia del personatge
• Els Manga aconsegueixen una profunditat psicològica de molts personatges. Es pot veure, a varis Manga, un canvi anímic i físic per part del personatge. Podem observar com creix de nen a adolescent, i d’adolescent a adult.

• L’exemple més clar, el podem veure a Bola de Drac, com en Goku fa canvi de nen a adolescent. I a Bola de Drac Z, veiem un canvi d’adolescent a adult. De la mateixa manera que trobem un canvi físic, hi ha un aprenentatge emocional on el protagonista ho transmet en base a les seves accions i la seva personalitat.

• Diferencia entre Manga i Anime

El Manga és per el format còmic i l’Anime s’utilitza per les pel·lícules d’animació. Normalment, els Animes d’avui dia surten dels còmics Manga, tot i que hi hagi casos que no.

• Portals per mirar còmics:

submanga.com

mangasama.com

moarmanga.com

elrincondelmanga.com